Resultats de la cerca
Es mostren 1558 resultats
Miguel Bosé
Música
Nom amb el qual és conegut el cantant i actor espanyol Miguel González Bosé.
Fill de l’actriu Lucia Bosè , a quinze anys interpretà la seva primera pellícula, Los héroes millonarios , de Duccio Tessari Des d’aleshores ha intervingut en diversos films Suspiria , de Dario Argento 1975 El caballero del dragón 1985, de Fernando Colomo Tacones lejanos 1991, de Pedro Almodóvar, i La reine Margot , de Patrice Chéreau 1993, al costat d’Isabelle Adjani, entre d’altres Com a ballarí ha treballat amb Lindsay Kemp i fou alumne de Martha Graham Com a cantant, es convertí en líder d’un públic adolescent i femení de l’Estat espanyol El seu primer èxit discogràfic,…
Kim Young-sam
Política
Polític sud-coreà.
Es graduà en filosofia el 1952 i lluità a la guerra de Corea en el bàndol anticomunista Elegit diputat des del 1954, destacà per les seves crítiques a l’autoritarisme de Park Chung-hee , el qual provocà una revolta popular en expulsar-lo del parlament Després del cop d’estat que instaurà la dictadura de Chun Doo-hwan 1980-88 li fou prohibida l’activitat política i fou posat sota arrest domiciliari fins al 1983 No obstant això, es convertí, amb Kim Dae-jung , en el principal líder de l’oposició El 1990 uní el seu Partit Democràtic amb l’oficialista Partit de la Llibertat i la…
Salva Kiir Mayardit

Salva Kiir Mayardit
© Comissió Europea
Militar
Política
Polític i guerriller sudanès.
D’ètnia dinka , vers el 1970 s’uní a la guerrilla en la primera de les guerres civils que enfrontaren l’estat sudanès, controlat pels musulmans del Nord, amb les ètnies animistes i cristianes del Sud, a les quals pertanyia Després del fracàs dels acords d’Addis Abeba, que establien una certa autonomia per al Sudan del Sud, fundà, amb John Garang i altres líders, el Moviment per a l’Alliberament Popular del Sudan SPLM, del qual esdevingué cap de l’ala militar Després de l’acord de pau de Naivasha gener del 2005 amb el Govern sudanès, pel qual s’establí un règim autonòmic i es programà un…
Boris Tadić

Boris Tadić
© NATO
Política
Polític serbi.
Com a membre de l’oposició democràtica de Sèrbia, tingué un paper molt important en la Revolució d’Octubre que enderrocà Slobodan Milošević L’any 2004 esdevingué el nou líder del Partit Demòcrata i guanyà les eleccions presidencials enfront de Tomislav Nikolić, càrrec que renovà en les eleccions del 2008 S’ha destacat per practicar una política europea prooccidental L’any 2006, acceptà la independència de Montenegro, però no la de Kosovo, proclamada el 2008 Fou el primer polític serbi que expressà una disculpa pública en relació a les guerres dels Balcans que acompanyaren la…
Julio María Sanguinetti
Política
Polític uruguaià.
Diputat pel Partido Colorado 1962-73, fou ministre d’indústria i comerç 1969-72 i d’educació i ciència 1972-73 Després del cop d’estat del 1973 es dedicà al periodisme polític i a activitats culturals i esportives Líder del seu partit 1981, negocià amb els militars una transició pacífica a la democràcia Primer president elegit democràticament després de la dictadura 1984-89, el 1994 ocupà de nou el càrrec Impulsà un pla d’estabilització de l’economia i el 1995 promogué l’entrada en vigor de Mercosur amb els seus homòlegs dels altres estats membres El 1996 convocà un referèndum,…
Brian Cowen
Política
Polític irlandès.
Fill d’un diputat del Fianna Fáil , ingressà de molt jove a aquest partit Graduat en dret al Dublin University College, a la mort del seu pare el substituí en el parlament 1984 Successivament reelegit, des del 1992 ha ocupat carteres ministerials treball 1992-93, transports, energia i comunicacions 1993-94, sanitat 1997-2000, afers estrangers 2000-2004, i finances des del 2004 El maig del 2008 substituí el dimitit Bertie Ahern com a primer ministre d’Irlanda En aquest càrrec, hagué de fer front a l’enorme dèficit en què l’estat es veié compromés a causa de les repercussions de la crisi…
Guillem III d’Anglaterra

Guillem III d’Anglaterra, segons un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Història
Rei d’Anglaterra, Escòcia (Guillem II) i Irlanda (Guillem I) (1689-1702), príncep d’Orange (1650-1702) i stadhouder de les Províncies Unides dels Països Baixos (Guillem III: 1672-1702).
Fill pòstum de Guillem II de Nassau-Orange i de Maria, filla de Carles I d’Anglaterra, fou proclamat stadhouder pel partit orangista amb ocasió de la revolta popular contra el líder republicà Jan de Witt, acusat de facilitar la invasió de les Províncies Unides als exèrcits de Lluís XIV de França 1672 Aïllant-la diplomàticament Gran Aliança de la Haia, 1674, forçà França a replegar-se i a oferir la pau en condicions favorables Nimega, 1678 Casat amb Maria després reina Maria II , primogènita del duc de York després Jaume II d’Anglaterra, intervingué en els afers anglesos cridat…
Carles Mazón i Guixot
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat d’Alacant 1997 Membre del Partido Popular des del 1992, fou nomenat per Eduardo Zaplana director de l’Institut Valencià de la Joventut IVAJ 1995-2003 i Francesc Camps el nomenà director general de Comerç i Consum 2003-07 Del 2007 al 2011 fou regidor a l’Ajuntament de Catral Baix Segura i diputat de la Diputació d’Alacant, organisme en el qual assumí la vicepresidència d’Obres Públiques 2007-09 Durant aquesta etapa fou imputat en el “cas Brugal” pel presumpte finançament illegal de la fundació de l’Hèrcules CF Director gerent a la Cambra de Comerç d’…
Augusto Algueró Algueró
Cinematografia
Compositor, editor musical i director d’orquestra.
Vida Fill del pianista i director de companyies de sarsuela Manuel Algueró Algueró, estudià piano i composició El 1944 s’inicià en el cinema amb Piruetas juveniles Gian Carlo Cappelli i Salvio Valenti i participà en films importants com Brigada Criminal 1950 El Judes 1952 o Camino cortado 1955, tots tres d’Ignasi F Iquino Fou el líder de l’Orquestra Bizarros, una de les més destacades de la postguerra, i un dels primers interessats a portar el jazz a l’Estat espanyol Creà i dirigí l’editora musical Canciones del Mundo, especialitzada en música lleugera, que publicà un butlletí…
Panamà 2011
Estat
En el segon any de mandat presidencial de Ricardo Martinelli, l’ambient polític es va enrarir per una iniciativa de reforma constitucional, promoguda per dos diputats del seu partit Canvi Democràtic, que en el fons amagava un intent de canviar les normes perquè l’actual president es pogués presentar de nou a les properes eleccions La proposta va provocar tensions en la coalició governamental, ja que els membres del Partit Panamenyista estaven convençuts que el seu líder, Juan Carlos Varela, seria el futur candidat en nom de tot el bloc parlamentari La situació es va complicar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina