Resultats de la cerca

Comprèn les planes situades al N i a l’E del puig de Son Fe 260 m i penetra a la mar per la península del cap d’es Pinar, que separa les badies de Pollença, al N, i d’Alcúdia, al S, i on es troba la màxima altura del municipi la talaia d’Alcúdia , 444 m Part del terme, la més muntanyosa, és ocupada pel bosc 475 ha pins i alzines i la garriga 779 ha o els pasturatges 437 ha, on es troben els béns propis del municipi 1 239 ha Dins el terme d’Alcúdia hi ha les 122 ha de l’albufera albufera d’Alcúdia La superfície conreada ocupa el 45% de l’extensió municipal Al secà un 92% del total…

El terme fou adoptat a la dècada dels quaranta a partir de la utilització que en feu M Herskovits La denominació en deixà de banda d’altres com economia tribal, economia primitiva o cultura material perquè reflectia un major interès en els temes teòrics B Malinowski fou el primer que mostrà un cert interès pel tema en The Argonauts of the Western Pacífic 1921 Una de les primeres preocupacions dels antropòlegs fou la d’establir la distinció entre, per una banda, l’economia i, per l’altra, la tecnologia i la influència ambiental per tal de centrar-se en les relacions entre persones, enlloc de…

No existeix, de fet, cap criteri quantitatiu exacte per a determinar el pas de la gran explotació al latifundi pròpiament dit, car cal tenir en compte la productivitat de les terres que inclou, si són conreables o improductives, de secà o de regadiu, etc Tradicionalment hom considera latifundis, a la península Ibèrica, les explotacions agràries de més de 250 ha, mentre que a la resta dels països europeus del Mercat Comú ho són ja les de més de 100 ha Els latifundis, importants, sobretot, des del punt de vista de l’estructura de la propietat, han estat revalorats pel desenvolupament tècnic…

La part útil del vegetal fulles, flors, rizomes, llavors, escorça, etc depèn de cada planta Les espècies es caracteritzen per llurs components aromàtics, que hom pot agrupar en una fracció volàtil i en una fracció fixa, els quals poden contenir olis essencials, alcaloides, resines, terpens, àcids orgànics, composts sulfurats, etc Independentment d’aquests components que els atorguen caràcter, les espècies contenen també proteïnes, greixos i hidrats de carboni En algunes espècies hom ha descobert, gràcies a llurs components específics, propietats conservadores dels aliments que condimenten La…

Des del s XI dC hi ha texts en bengalí, però no fou fins al s XV que, partint de la tradició sànscrita, s’encetà un brillant període que, fins al s XVIII, es caracteritzà pel conreu de la poesia misticolírica, iniciada per Chandīdās s XV i Vidyāpati Thākur s XV, per les adaptacions de les obres sànscrites clàssiques, per la gran influència del moviment hindú Chaitanya i per la tradició narrativa en vers, amb figures com Mukundarām Chakravartī s XVI, Bharatchandra 1712-60, etc Des del final del s XVIII es féu patent la influència occidental, que, a través de la literatura bengalina, s’estengué…

Situació Vista del poble d’Aristot, sobre el qual s’aixecava el castell, bastit sobre una roca granítica ECSA – A Villaró Les restes de l’antic castell d’Aristot es troben al cim d’un petit promontori que domina tot el poble d’Aristot, i que és, si exceptuem la part sud-est, totalment envoltat de construccions modernes És de fàcil accés sobretot si es dóna la volta al poble i es puja pel vessant nord VHC Mapa 35–10216 Situació 31TCG868933 Història Mencionat el lloc d’Aristot en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, la vila d’Aristot surt documentada diverses vegades al llarg dels segles…

Bibliothèque Nationale de París Ms Lat 2341 Còmputs pasquals Un dels folis inicials del còdex, amb unes taules emmarcades per una estructura arquitectònica Un altre dels còdexs de possible procedència ripollesa segle XI, citat per J Gudiol * , bé que per alguns és més que dubtós que sigui escrit a Ripoll, és el Ms Lat 2 341 de la Bibliothèque Nationale de París es tracta d’una miscellània composta per 273 folis escrits sobre pergamí 27, 50 × 36, 50 cm, que inclou texts com l’ Smaragdus foli 14, S Augustinus, Adversus quinque haereses… foli 136, Virgilius Tapsensis, Dialogus contra Arianos……

Situació Al Passiró, sobre el coll del Barrer, l’empedrat, més o menys refet, s’ha conservat bé fins a l’actualitat J Nuet Antiga via que va de Cambrils a Oliana, tot passant per la serra Seca, el coll de Barrer i l’església de Sant Just i Sant Pastor de Valldan Si som a Oliana, podem anar fins a Sant Just i Sant Pastor de Valldan Des d’aquesta església surt, en direcció nord-est, un corriol que s’enfila fins a enllaçar, al coll del Barrer, amb el camí que prové del poble de la Valldan i que, havent superat el Passiró, segueix el vessant meridional de la vall del torrent de Reixà, arriba a la…

El sistema reproductor és el conjunt d’òrgans que tenen la finalitat bàsica de realitzar les funcions necessàries per a la formació de nous éssers humans, és a dir, per a la reproducció En l’espècie humana, la funció reproductora es reparteix entre els dos sexes, ja que tant en les persones de sexe masculí com en les de sexe femení té lloc una part del procés reproductor, però per tal de completar-lo cal la unió d’ambdós El procés d’unió dels dos sexes constitueix l’activitat sexual, que en l’ésser humà s’ha desenvolupat àmpliament amb objectius no reproductors Aquest capítol tracta del…

Fou erudit, jurista, paleògraf, professor a la Universitat de Lletres de Bordeus, arxivista departamental a la Gironda i historiador del passat històric d’Aquitània Des del 1881, com a successor de Julià Bernat Alart i juntament amb els arxivistes Desplanque i Palustre, publicà alguns inventaris de les sèries dels fons antics de l’6Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals de Perpinyà Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans En el camp de l’arqueologia és autor de diversos estudis sobre les esglésies del Rosselló També treballà en el camp de…