Resultats de la cerca
Es mostren 1972 resultats
Antoni Faidella i Colea
Arts de l'espectacle (altres)
Titellaire.
Aprengué l’ofici amb Joan Palou, Joan Llenas i Juli Pi i, amb la seva barraca Els Tres Tranquils , es convertí en el paradigma d’empresa familiar de titellaires ambulants Dotat d’un tòrax potent, mitjançant la llengüeta feia cantar sarsuela als titelles Creà “la màquina infernal”, un enginyós estri escenogràfic que donava gran verisme a les escenes de l’avern Després de la Guerra Civil Espanyola s’installà a Mallorca, on continuà actuant gairebé fins a la mort Les seves filles Rosa i Joaquima encara continuaren treballant alguns anys més per l’illa Joaquima Faidella rebé un…
sermonari
Cristianisme
Col·lecció de sermons.
Es conserven nombroses colleccions de sermons dels grans pares de l’Església, tals com Orígenes, Joan Crisòstom, Cromaci d’Aquileia, Agustí, Lleó el Gran, Pere Crisòleg i Gregori el Gran, entre d’altres, formades per ells mateixos o pels seus deixebles Cesari d’Arle 470-543, per facilitar la predicació en les parròquies rurals, i utilitzant texts propis i d’altri, creà sermonaris on les peces eren posades segons l’ordre de les festes de l’any litúrgic, gènere que gaudí d’una gran popularitat durant tota l’edat mitjana i ha perdurat fins a l’actualitat A partir dels antics sermonaris, als s…
asil d’infants
Educació
Establiment benèfic destinat a acollir amb tracte familiar els infants abandonats.
El seu origen com a institució d’assistència és degut a Lluïsa Schappler dels Vosges, la qual fundà, amb l’ajuda del pastor Johann Oberlin 1770, a Alsàcia, els primers asils benèfics on hom recollia els infants orfes Aconseguí el seu màxim desenvolupament al s XIX, i s’estengué, ensems amb el progrés industrial, per Itàlia, França i Anglaterra A Catalunya les funcions d’asil d’infants foren acomplertes per institucions del tipus hospici, la Casa de Caritat, l’orfenat, etc un interès especial, com a reformatori, tingué l’Asil Duran, fundat a Gràcia Barcelona a la fi…
carrer
Urbanisme
Espai urbà flanquejat d’edificis o solars destinat al trànsit públic, per a permetre l’accés als diferents indrets d’un poble o ciutat i la comunicació entre ells.
Quan els carrers són indiferentment per a vehicles i vianants, solen tenir reservats per a aquests últims dues voravies en posició lateral i separades i elevades, respecte a la via rodada, mitjançant una vorera Tant la via com la voravia requereixen paviments adequats Generalment, també les façanes de les edificacions s’arrengleren a ambdues bandes, parallelament a l’eix del carrer Els carrers poden ésser també destinats exclusivament als vianants En època medieval, els gremis se solien agrupar en carrers, que sovint prenien el nom de l’ofici carrer de l’Argenteria, carrer de…
Àngel Carbonell i Pera
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Ordenat sacerdot a Barcelona 1901, fou director literari de l’editorial catòlica Subirana 1906 El 1918 fou nomenat passioner, ofici que el relacionà amb els pobres i els malalts de la parròquia de Sant Josep, al Barri Xinès de Barcelona Fruit del seu treball pastoral en aquest ambient, publicà El colectivismo y la ortodoxia católica 1928, que suscità una àmplia polèmica entorn de molts dels seus conceptes, que s’apartaven del punt de vista catòlic tradicional Collaborà en el diari El Matí i en les revistes La Paraula Cristiana i Cuestiones Sociales…
,
August Bebel

August Bebel
Història
Política
Polític alemany.
Torner d’ofici, el 1861 començà a participar en el moviment obrer alemany, del qual dirigí la fracció marxista, fins que al congrés d’Eisenach 1869 fundà, amb Wilhelm Liebknecht, el partit socialdemòcrata El 1875 aconseguí d’unificar el moviment obrer alemany S'oposà a les doctrines anarquistes de Bakunin i de Most Fou diputat al Reichstag del 1867 fins a la seva mort Lluità contra l’imperialisme alemany de l’època Escollí una línia intermèdia entre els revisionistes i els partidaris d’una posició més radical Escriví diverses obres de política, entre les quals Die Frau und der…
Thomas Bateson
Música
Compositor anglès.
Fou organista a la catedral de Chester entre el 1599 i el 1609, any en què passà a la catedral de Christ Church de Dublín com a organista i responsable del cor Destacà com a compositor de madrigals a tres, quatre, cinc i sis veus, i n’arribà a publicar dos llibres, apareguts el 1604 i el 1618 Escriví un madrigal per a la collecció antològica editada per Th Morley The Triumphes of Oriana 1601, però no va poder incloure’l a l’edició Les seves obres, sense ser gaire originals, demostren un bon ofici i una línia estilística propera a Morley, Th Weelkes i J Wilbye També es conserva…
Odó de Cluny
Música
Escriptor i compositor francès.
A dinou anys ingressà a l’orde benedictí Es formà primer a Tours i després amb Remy d’Auxerre, a París Visqué a Tours, on fou cantor de l’abadia de Sant Martí Ocupà el càrrec d’abat als monestirs d’Aurillac i Fleury i, des de l’any 927, al de Cluny, on succeí el seu primer abat, Berno Se sap que escriví tres himnes i una dotzena d’antífones per a l’ofici de Sant Martí, a més de sermons i comentaris bíblics Durant molt de temps se li han atribuït algunes obres teòriques l’autoria de les quals correspon, però, a l’abat italià de nom Odó d’Arezzo
Knabe
Música
Firma nord-americana de fabricació de pianos.
El seu fundador, William Wilhelm Knabe Kreuzberg, Berlín 1803 - Baltimore, Maryland 1864, s’anticipà en uns vint anys al periple americà dels Steinway Després d’haver adquirit a Alemanya una sòlida formació cultural i en l’ofici de constructor, el 1833 emigrà als Estats Units i s’establí a Baltimore, al sud del país Superant la greu crisi econòmica provocada per la guerra de Secessió, els seus fills Ernest i William Knabe consolidaren la firma, n’obriren agències a Nova York i en altres ciutats nord-americanes i la convertiren en un dels principals competidors de Steinway i de…
constitució de l’Observança
Història
Capítol de cort Poc valria
promulgat per la cort de 1480/81 celebrada a Barcelona, anomenat després constitució de l’Observança
; equivalia a un compromís o una garantia reial de respectar les Constitucions de Catalunya.
El rei Ferran II acceptava, consolidava i reforçava, així, una sèrie de traves legals, contra la intromissió atemptatòria de l’autoritat reial en els privilegis, les lleis, els usos i els costums de Catalunya Els oficials reials havien d’escoltar sentència d’excomunió en la introducció de llur ofici, llevat del lloctinent general si era familiar del monarca La generalitat restava encarregada de vetllar pel compliment d’aquesta disposició i de demanar la revocació de tota ordre anticonstitucional aquesta era aplicada al cap de tres dies, i en cas de dubte l’audiència reial havia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina