Resultats de la cerca
Es mostren 2079 resultats
barca
Barques
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació menor, normalment de fusta, moguda per mitjà de veles, de rems o de motor, emprada especialment per a pescar i també per a navegar a distàncies curtes.
Algunes barques barca de mitjana, quillat, etc tenen la coberta estesa gairebé per tot el bastiment i reben el nom de barca cobertada D’altres barca de palangre, barca de sardinals, tenen bancs i un corredor a banda i banda, i són conegudes amb el nom genèric de barca de corredor Moltes barques no tenen coberta ni corredor caro, gussi, bot, etc, però totes tenen roda a proa i a popa, llevat d’algunes de petites, com la xalana i molts bots, que a popa duen mirall, i l' esclop , que duu mirall a proa i a popa Barca de pesca de materials plàstics, construïda segons un model…
Castell de Cercet (Benavarri)
Art romànic
Aquest topònim, avui perdut, sembla que es localitzava vora Pilzà, i tal vegada en el mateix Castillo del Pla Hom troba documentat per primera vegada el castrum de Cercedo en el testament d’Arnau Mir de Tost, datat l’any 1072, segons el qual el llegava a la seva filla Letgarda, al seu marit el vescomte Ponç I de Cabrera i a llur fill Guerau II Ponç Aquesta notícia fa pressuposar que el lloc havia estat conquerit, segurament vers mitjan segle XI, per Arnau Mir de Tost tanmateix, no sabem si la seva voluntat expressada en l’acta testamentària es féu efectiva i qui senyorejà aquest castell…
Kim Ki-duk
Cinematografia
Director cinematogràfic sud-coreà.
Als disset anys deixà els estudis per guanyar-se la vida Després de cinc anys a l’exèrcit, ingressà en un seminari catòlic on treballà amb invidents El 1990 decidí dedicar-se a la pintura i anà a París, on descobrí el cinema Dos anys més tard començà a escriure guions, i el 1996 rodà el seu primer film, Ag-o ‘Cocodril’ Seguiren Yasaeng dongmul bohoguyeog ‘Animals salvatges’, 1997, rodat a França Paran daemun ‘La fonda del gabial’, 1998 Real Fiction 2000 Seom ‘L’illa’, 2000, pel qual rebé diversos premis i es donà a conèixer internacionalment Suchwiin bulmyeong ‘Adreça desconeguda…
L’organització religiosa de la Ribagorça a l’època feudal
Art romànic
Introducció A la Ribagorça, un territori marginal, la cura d’ànimes restà majoritàriament en mans de les comunitats religioses i de la iniciativa particular En aquest context, prosperaren tant les immunitats monàstiques com els patrons laics d’esglésies, encapçalats pels mateixos comtes, mentre que l’estructura episcopal va haver d’obrir-se pas amb grans dificultats i, en realitat, només va poder reeixir a partir de la implantació de la reforma gregoriana que delimità i destrià la jurisdicció eclesiàstica Així doncs, el pes de la tradició explica en bona part la importància de monestirs i…
serra del Jordal

Vista de la serra del Jordal
© Carolina Latorre Canet
Serra
Serra de la Ribagorça, que té la màxima altitud al pic del Jordal (1.553 m).
Massís cretaci dins el sector del Turbó, entre els rius Éssera i Isàvena, al NW del nucli de la Pobla de Roda Els pobles de Merli i Carrasquer s'assenten al vessant meridional de la serra, mentre que Rin de la Carrasca és situat a la part superior de la mateixa, i els de Piniello, la Sala i Espluga, al sector septentrional Hi neix la riera de Vacamorta, afluent de l'Éssera, i el barranc de Carrasquer, afluent de l'Isàvena
Segur

Aspecte de l'església de Santa Maria de Segur
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Veciana (Anoia), en gran part disseminat, al NW del terme, centrat per les ruïnes del castell de Segur, conegut des del 1117, i per l’església parroquial de Santa Maria de Segur.
Al seu terme original hom uní el de Sant Salvador de Miralles Miralles de Copons i formaren junts la baronia de Segur Els seus senyors residien al gran casal conegut per Molins de Segur ara Molí de la Roda, prop de la capçalera de l’Anoia El 1157 foren unides a l’església de Segur les sufragànies de l'Astor, Vilamajor dels Prats i Durban Prop del poble hi ha el santuari de Santa Maria del Puig del Ram, reedificat al segle XVII
vall de Gistau
Vall del Pirineu central aragonès, a Sobrarb, entre la vall de Bielsa i la de Benasc, a la Ribagorça, que coincideix amb la capçalera del Cinqueta, closa al N pel massís del mont Perdut, a l’E pel de Posets i a l’W pel de Salueza aigua avall del pantà del Cinqueta.
Al SW la gorja de La Inclusa separa la vall de Gistau estricta de la de Saravillo, on aflueix la vall de la Comuna per la dreta Comprèn els municipis de Sant Joan de Plan, Plan amb Serveto i Saravillo, Gistaín i l’antic de Sin La capital és la vila de Plan Té recursos hidroelèctrics i miners galena i cobalt Formà part del bisbat de Roda 1080 - 1149, de Lleida 1149 - 1571 i fins al 1305 del Principat de Catalunya
el Parc Central del Poblenou
Equipament de Barcelona dissenyat per l’arquitecte Jean Nouvel.
El parc, inaugurat l’any 2008, ocupa una superfície de 55600 m 2 dins del barri del Poblenou, entre l’avinguda Diagonal i els carrers Bac de Roda i Marroc Travessat transversalment i longitudinalment per diversos carrers, en el seu interior hi ha l’antiga fàbrica Oliva Artés rehabilitada com a equipament El recinte, tancat per un mur de forma sinuosa i recobert per plantes trepadores, es configura com un espai de tranquilitat en contrast amb el brogit de la ciutat
Carles Mira i Franco
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Després d’alguns curtmetratges com Biotopo i Viure sense viure , a La portentosa vida del Padre Vicente 1978 desenvolupà un estil festiu i provocador, que emprà també a Con el culo al aire 1980, Jalea Real 1981, Que nos quiten lo bailao 1983, Karnabal 1985, en collaboració amb Comediants i Daniya, el jardí de l’Harem 1987, aquests dos últims films guardonats amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya El 1989 rodà la comèdia El rey del mambo
Miguel Littin
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic xilè.
D’origen teatral, debutà en el cinema amb El chacal de Nahueltoro 1968 Director de Chile Films durant el mandat de SAllende, realitzà llavors Compañero presidente 1971 i La tierra prometida 1973 Posteriorment, exiliat a Mèxic dirigí Actas de Marusia 1975, El recurso del método 1978, Alsino y el cóndor 1982, etc El 1985 retornà clandestinament a Xile i rodà el documental Acta general de Chile També ha dirigit Sandino 1990, a Nicaragua, Los naúfragos 1993 i Tierra del Fuego 2002
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina