Resultats de la cerca

L’expressió aparegué a França entorn del 1820, per a designar el conjunt de canvis que la industrialització havia introduït en la societat anglesa Caigué en desús posteriorment i fou tornada a posar en circulació el 1884, amb la publicació pòstuma de les Lectures on the Industrial Revolution of the 18th Century in England , d’Arnold Toynbee Les primeres anàlisis històriques es limitaven a considerar el cas britànic, elevant-lo a model únic i universal, en una línia que culminà, el 1960, amb The Process of Economic Growth ‘Les etapes del creixement econòmic’, de W W Rostow, que proposava les…

L’os bru Ursus arctos és inconfusible per les seves grans dimensions, ja que és el més gran dels carnívors dels Països Catalans Té el cap fort, amb orelles amb borrissol i de contorn arrodonit, pèl llarg i espès, cua curta, potes grosses, plantes dels peus i les mans nues i cinc dits a totes les extremitats Té les molars carnisseres a penes diferenciades i és habitual que perdi les primeres molars José M Cerezo L’os bru ibèric és un carnívor de grans dimensions els mascles poden arribar a superar els 300 kg de pes La longitud del cos cap inclòs és de 150-200 cm, la de la cua…

Mata en flor de seneci del Cap Ramon M Masalles Senecio inaequidens forma part del contingent d’espècies exòtiques que s’ha establert d’una manera molt eficaç al territori dels Països Catalans les últimes dècades Aquest seneci és un parent del xenixell S vulgaris , una herba anual comuna en horts i camins En el cas de S inaequidens , però, es tracta d’una mata perenne de fulles linears, irregularment dentades o lobades, amb una rabassa llenyosa curta, molt ramificada vers la part superior aquestes ramificacions produeixen nombrosos capítols amb lígules grogues d’uns 5 a 7 mm Floreix…

Morfologia La tortuga d’aigua Mauremys caspica , que ací anomenem tortuga d’aigua ibèrica encara que es troba igualment al N d’Àfrica i té una subespècie a la Mediterrània oriental és la més comuna de les tortugues d’aigua dolça a la península Ibèrica Sovint presenta una alteració de les plaques dorsals que li dona un aspecte leprós, que és reflectit en la seva denominació subspecífica M caspica leprosa Javier Andrada La closca d’aquesta tortuga pot arribar a superar els 20 cm de longitud La part dorsal és bastant deprimida, de color castany gris o verdós, relativament clar i…

Plaques còrnies dorsals a dalt i ventrals a baix d’un queloni 1 vertebrals, 2 costals, 3 marginals, 4 nucal, 5 supracaudal, 6 articulació o lligament entre les peces dorsals i ventrals de la closca Gustavo Hormiga Els quelonis són rèptils primitius proveïts d’una closca òssia dèrmica revestida de plaques còrnies, que muden una per una i no sempre de manera completa la closca recobreix les parts dorsal i ventral de l’animal i deixa lliure la part anterior, per on poden emergir el cap i les potes anteriors, i la posterior, que permet la sortida de les potes posteriors i la cua La incorporació a…

Fill de José Ortega y Munilla , estudià amb els jesuïtes a Màlaga, filosofia a Madrid i, del 1905 al 1907, amplià estudis a Alemanya, sobretot amb H Cohen Catedràtic de metafísica a la Universitat de Madrid 1910-36 de fet, però, no en fou jubilat fins el 1952, oferí la seva interpretació del fenomen artisticoliterari a Las meditaciones del Quijote 1914 i a La deshumanización del arte i Ideas sobre la novela 1925, mentre que en els vuit volums d’ El Espectador 1916-28 palesà la seva gran activitat de publicista El tema de nuestro tiempo 1923, corresponent a la seva època de pensament…

Els orígens del castell de Bellpuig estan estretament relacionats amb els orígens d’Anglesola i altres indrets veïns Com aquests, Bellpuig devia ésser conquerit pels comtes de Barcelona a mitjan segle XI i més tard passà a mans de la família Anglesola Al començament Bellpuig rebia el nom de Puiolos Rubii Apareix així per primera vegada en un document del 1082, en què s’esmenten les afrontacions del terme del castell de Montalbà Vilagrassa El topònim Bellpuig no constarà fins més tard L’any 1139 un fill cabaler de la família Anglesola, Berenguer Arnau d’Anglesola, esdevingué senyor de Bellpuig…

Situació Una part del mur est del castell, el més ben conservat, on és visible el sistema de construcció amb maçoneria i morter ECSA-JI Rodríguez Les escasses ruïnes d’aquest castell són dalt d’un tossal al nord-oest del poble de Sunyer, que s’emplaça vora el riu de Set, al sector septentrional del terme Mapa 32-15 388 Situació 31TBG992999 Per a arribar a Sunyer des de Lleida cal agafar la carretera N-230 en direcció a Tortosa, passant per Sudanell, i un cop fets uns 12 km, hom troba una desviació a mà esquerra que mena al poble de Sunyer després d’uns 2 km JRG-MLIR Història El castell de…

Vista de Flix, cavaller de Beaulieu, segle XVII BC Des de mitjan segle XIV i a causa de les cícliques crisis de subsistència que patia la ciutat, el proveïment de blat per a satisfer les necessitats de gra dels habitants fou una preocupació constant de les autoritats de Barcelona Una part important d’aquest blat procedia de Castella, l’Aragó i les planes interiors de Catalunya —principalment de la Segarra i l’Urgell— i arribava a la ciutat per via terrestre o bé marítima En el primer cas, el blat es transportava a bast, amb rècules de mules que seguien l’itinerari secular de l’antiga via…

Vida i obra De formació autodidàctica, estudià batxillerat a l’institut Martí i Franquès de Tarragona i ingressà en l’Escola de Comerç, instrucció que li possibilità desenvolupar la feina d’administratiu Fou alcalde de Tarragona 1979-89 i promogué la conservació i la difusió del seu patrimoni arqueològic, especialment la recuperació de la capçalera del circ romà Fou membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense des del 1946, on fou secretari els anys seixanta collaborador de la GEC 1969-89 i delegat comarcal del Congrés de Cultura Catalana 1977 La seva recerca s’ha centrat, bàsicament…