Resultats de la cerca

Tingué com a mestre Joan Magriñà  a l’Institut del Teatre, i acabada la formació el 1951 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu , on fou primera ballarina absoluta fins el 1963 Actuà a les principals ciutats del món i especialment a Itàlia Fou primera ballarina del ballet de Luisillo i, com a artista invitada, actuà en el d’Antonio Ruiz Soler Participà en la fundació del Ballet Nacional de España 1978, que dirigí els anys 1993-97 amb Nana Lorca i Victoria Eugenia, Betty Catedràtica de dansa clàssica de la Real Escuela Superior de Arte Dramático y Danza de…

Començà els seus estudis d’art dramàtic a Cracòvia i aviat l’interès per la cultura oriental el portà a Pequín Reelaborà les idees de Stanisłavski i amb Ludwik Flaszen fundà, el 1959, el Teatre-Laboratori 13 Rzedów, a Opole des del 1965 a Breslau, anomenat posteriorment Institut de Recerques sobre l’Art de l’Actor, que dirigí fins el 1982, any que emigrà de Polònia Peces bàsiques foren Les chaises , de Ionesco, Caien , de Byron, Sakuntala , de Kālidāsa, Dziady , de Mickiewicz, Kordian , de Słowacki, Akropolis , de Wyspiański, Hamlet , de Shakespeare, Doctor Faustus , de Marlowe,…

Debutà com a actor al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona amb el pseudònim Fontseca Conegué Frederic Soler i, a fi de donar a conèixer les seves obres, fundà 1864 amb ell, amb Joaquim Dimas i amb altres la societat teatral La Gata, de la qual fou director i primer actor L’èxit de Les joies de la Roser 1866, al Teatre Odeon, i d’altres obres en català motivà el canvi de nom de La Gata pel de Teatre Català El 1867 passà al Romea, on actuà sempre —sovint en obres de F Soler— fins el 1890, que el seu baix rendiment per motius de salut l’indisposà amb l’…

Ha estat un dels intellectuals més actius a la seva ciutat Publicà versos Flames d’amor i de pietat , 1919 i assaig i història, com Contra el teatre català d’avui 1931, Ideari cívic 1933, Diplomàcia 1938 —teatre—, Jardí de nois i noies 1962, D’impremtes i d’impressors a Sabadell 1963 i A l’ombra del campanar 1970, i un interessant vocabulari d’excursionisme Exercí de llibreter entre el 1927 i el 1957 Fou collaborador de la “Biblioteca Sabadellenca”, presidí el Museu de la Ciutat de Sabadell i formà part de la Fundació Bosch i Cardellach Collaborà a Diari de Sabadell…

Després d’haver estudiat cant amb G Boghetti, fou contractat per A Toscanini per a intervenir en els enregistraments fonogràfics de La bohème i La Traviata Debutà escènicament el 1938 a Filadèlfia amb Rigoletto i tres anys més tard ho feu al Metropolitan de Nova York amb La Traviata Romangué a la companyia d’aquest teatre fins el 1968, tot especialitzant-se en papers per a tenor líric spinto d’òperes italianes i franceses El 1956 cantà al Teatre Bol’šoj de Moscou, cosa que el convertí en el primer cantant nord-americà que hi actuava després de la Segona Guerra…

Estudià a Berlín amb Mary Wigman i al London Contemporany Dance School Del 1961 al 1971 fou ballarí solista al ballet de l’Òpera Alemanya de Berlín El 1964 començà a fer les seves pròpies coreografies i exercí de coreògraf per a les companyies de dansa de Berlín, Colònia, Hamburg, Munic, Marsella i Essen Del 1972 al 1975 fou director i coreògraf del Teatre Estatal de Darmstadt Treballà com a coreògraf per al Nederlands Dans Theater i per al Teatre-dansa de Wuppertal El 1977 féu una reconstrucció coreogràfica del Ballet Triàdic d’Oskar Schlemmer Del 1978 al 1981 fou…

S'inicià en el teatre a l’Aula de Teatre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, abans d’acabar els estudis d’interpretació debutà professionalment amb Romeo i Julieta de WShakespeare 1983 Participà en La ronda d’ASchnitzler 1986, Espectres d’HIbsen 1988, Dancing 1989 i Rock'N'Roll de TStoppard 2008, entre d’altres Tot i així, la seva carrera interpretativa es vincula estretament amb la de tres directors d’escena amb els quals ha treballat repetidament Mario Gas —amb La senyoreta…

Debutà en la companyia de Maria Tubau en el Teatre Líric de Barcelona 1893 Fou un excellent intèrpret d’obres de Pitarra, Guimerà i Emili Vilanova Posteriorment, feu teatre castellà, i es dedicà principalment a la màgia i al transformisme

Vida Participà en diverses companyies de teatre d’aficionats, fins que el 1974 debutà com a professional a Otelo , dirigit per Àngel Carmona Dos anys més tard, mentre estudiava dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels fundadors de la Societat Cooperativa Teatre Lliure, on treballà ininterrompudament amb muntatges com ara Les tres germanes , El balcó i Terra baixa d’Àngel Guimerà, en què encarnà Manelic Quan morí Fabià Puigserver el 1992 dirigí el Teatre Lliure fins el 1998 Entrà al món del cinema per la porta gran en protagonitzar La plaça del Diamant 1981-82, Francesc Betriu…

Llicenciada en Psicologia i Art Dramàtic, adoptà el nom artístic Liddell  en homenatge a Alicia Liddell, la musa de Lewis Carroll Inicià la seva carrera com a dramaturga el 1988 Greta quiere suicidarse El 1993 fundà la companyia Atra Bilis Teatro, amb la qual ha desenvolupat una trajectòria marcada per una dramatúrgia visceral, poètica i transgressora La seva obra explora temes com la violència, la mort, la bogeria, el sexe i el poder, sovint des d’una perspectiva autobiogràfica i amb una estètica del dolor Entre les seves obres més destacades hi ha  Perro muerto en tintorería los fuertes  …