Resultats de la cerca
Es mostren 2338 resultats
encefalopatia espongiforme transmissible
Medicina
Nom genèric que designa diverses malalties degeneratives del sistema nerviós central, que afecten animals i humans i són causades per un prió
.
Reben aquest nom perquè el cervell adopta un aspecte semblant a una esponja En l’home, les EET comprenen la malaltia de Creutzfeldt-Jacob , la síndrome de Gerstsman-Straüssler-Scheinker GSS, l’insomni familiar fatal IFF i el kuru En els animals, pertany a aquesta categoria el scrapie dels ovins, l’encefalopatia transmissible del visó, l' encefalopatia espongiforme bovina EEB i altres que afecten felins, muls i cérvols Cursen amb afeccions neurodegeneratives i demències, conseqüència de la pèrdua de neurones, canvis en altres cèllules del teixit nerviós i l’aparició d’estructures…
oligoelement
Alimentació
Biologia
Element químic que forma part d’un organisme en proporcions molt minses (<0,2% de la seva composició química), però que resulta indispensable per a la vida.
Participen en la constitució de substàncies organometàlliques importants hormones de la tiroide, cromoproteids, coenzims, i són necessaris per a la formació de molts complexos enzim-substrat Hom n'ha descrits una vintena de necessaris per a l’home Mn, Fe, Cu, Co, Ni, Al, Cr, Zn, Cd, Rb i Cs, entre d’altres En alimentació, un oligoelement és considerat essencial quan és present en el teixit de tots els organismes en una concentració aproximadament constant i quan la seva supressió causa anormalitats que es guareixen en corregir la deficiència Hom considera essencials el coure, el…
mercerització
Indústria tèxtil
Tractament del cotó a base de solucions alcalines descobert el 1844 pel químic anglès John Mercer (1791-1866), i que produeix, principalment, un inflament que fa desaparèixer la característica forma aplanada de la secció transversal de la fibra, la qual es converteix en circular.
També produeix un encongiment de la llargària de la fibra, alhora que hom obté més brillantor, que recorda la de la seda, i més afinitat per als colorants Actualment la mercerització consisteix a impregnar el teixit o el filat de cotó, prèviament gasat i descruat, amb una solució de sosa càustica a 25-35° Bé a una temperatura de 15-20°C Si hom vol obtenir una brillantor accentuada, cal impedir o limitar l’encongiment Després d’un cert temps de tractament cal eliminar la sosa càustica, rentar enèrgicament en calent, neutralitzar l’alcalinitat residual amb un àcid feble i rentar…
ovari

Secció frontal de l’ovari i dels principals òrgans genitals interns femenins
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Glàndula femenina dotada de la doble funció de formació dels òvul
i de la secreció endocrina dels estrogen
i de la progesterona
.
N'hi ha un a cada banda de l’úter, a la cavitat pelviana i en un plec del peritoneu denominat lligament ample Cadascun d’ells resta connectat amb l’úter mitjançant la trompa de Fallopi, l’extremitat fimbriada de la qual el recobreix parcialment Sota un epiteli simple, denominat germinal , l’ovari pròpiament dit comprèn dues zones l’una, la zona cortical o germinativa , és disposada perifèricament i integrada per un teixit conjuntiu denominat estroma i pels follicles ovàrics en diversos estadis de maduresa primordial, primari, secundari, terciari i madur o follicle de Graaf i l’…
orella

Orella de nen
© Delphine - Fotolia.com
Anatomia animal
Estructura pròpia de l’orella externa dels mamífers, que serveix per a percebre amb una més gran eficàcia els sons.
És formada per teixit cartilaginós i conjuntiu, a manera d’embut de forma més o menys ovalada i amb la superfície interna solcada de replecs, els quals són orientats de tal manera que en rebotar les ones sonores contra ells es dirigeixen cap a l’orifici auditiu extern En molts animals les orelles poden moure's, a causa de la presència de músculs elevadors En alguns animals desèrtics o tropicals la grandària de l’orella és molt considerable a fi d’augmentar la superfície d’evaporació, i en alguns altres, com els quiròpters, ho és per l’extraordinària importància que té aquesta…
La mitra abacial de Santa Maria de l’Estany
Art gòtic
Aquesta peça va pertànyer als abats del monestir de Santa Maria de l’Estany Bages, d’on procedeix Actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic, amb el núm inv 374 Fa 28,5 cm d’alçada per 30 cm d’amplada Data del segle XIV El teixit exterior és de sarja de quatre, ordit i trama de seda ocre, primitivament blanca El teixit interior és de tafetà decorat per bastes de trama, ordit de seda, trama de seda i argent daurat El folre és de lli, lligadura plana, amb ordit i trama de lli color cru Tots tres teixits són fets en teler de llisos i pedals No es coneix el lloc…
El fetge
Anatomia humana
El fetge , la víscera més grossa de l’organisme, és un òrgan compacte, que en l’adult pesa aproximadament 1500 g, i que se situa a la part superior i dreta de la cavitat abdominal El fetge és una glàndula annexa del tub digestiu que aboca la secreció que elabora —la bilis— al duodè, a través de les vies biliars Igualment, compleix d’altres funcions essencials com ara depurar la sang de diversos elements potencialment tòxics, o bé sintetitzar, metabolitzar i emmagatzemar diverses substàncies nutritives Al fetge hom pot diferenciar una cara superior , convexa, situada per sota de la cúpula…
dirigible
Transports
Aeronau autopropulsada i dirigida, sustentada principalment per un gas més lleuger que l’aire, com és ara l’hidrogen o l’heli.
Un dirigible consta d’un buc aerodinàmic a l’interior del qual hi ha uns quants compartiments plens del gas de sustentació A popa del buc hi ha els empenatges i els governalls de direcció i estabilitat, i a la part baixa, el sistema propulsor i la cabina per a la tripulació i els passatgers o la càrrega Estructuralment els dirigibles són de dues menes rígids i flexibles En els rígids el buc té una estructura de bancades i quadernes que li donen forma aerodinàmica i van recoberts d’un teixit impermeable al gas zepelí Els dirigibles flexibles mantenen la forma del buc per efecte…
El que cal saber de l’hepatitis vírica aguda
Patologia humana
L’hepatitis vírica aguda constitueix una malaltia infecciosa originada per diversos tipus de virus, com el virus de l’hepatitis A o el virus de l’hepatitis B, que després de penetrar en l’organisme s’introdueixen i reprodueixen al teixit hepàtic i provoquen la necrosi o la mort d’un sector més o menys ampli d’aquest teixit, com també una inflamació difusa del fetge En la majoria dels casos, la malaltia guareix espontàniament al cap d’unes quantes setmanes, en general no més de deu, sense necessitat d’aplicar-hi un tractament específic, llevat de repòs relatiu i una…
Papil·lomatosi laríngia
Patologia humana
La papil lomatosi laríngia és un trastorn caracteritzat per la formació, a la laringe, de nombrosos papillomes, unes masses blanquinoses de superfície rugosa, d’un aspecte que recorda el d’una col-i-flor L’estructura dels papillomes és similar a la de les berrugues vulgars de la pell, i consisteix fonamentalment en formacions prominents de teixit conjuntiu que conté nombroses fibres i vasos sanguinis, coberts per teixit epitelial constituït per diverses capes de cèllules, les més superficials de les quals poden haver mort i contenir queratina abundant que els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina