Resultats de la cerca

Pròpia de la litúrgia visigòtica, la denominació passà, al segle XI, de Catalunya a l’interior de la península Ibèrica i es mantingué a Toledo fins al segle XVI, que la utilitzà el cardenal Cisneros per a l’edició del missal mossàrab Missale mixtum

Esmentada per primera vegada al segle IV, aquesta institució ha estat corrent a l’Orient, sobretot a les esglésies de tradició siríaca A l’Occident, florí a França i a Alemanya als segles IX-XI, i fou desconeguda a la península Ibèrica i a Itàlia

D’origen monàstic segles V-VI, ocupava l’espai que restava entre les laudes i l’inici del treball Més tard segles XI-XII hom hi afegí l' Officium capituli , amb la lectura del martirologi Fou suprimida més tard pel concili II del Vaticà 1963

Antigament també se’n cantaven dins l’ofici diví, especialment després de la capítula Originàriament era un text, a manera de trop , adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, especialment al melisma de l’última síllaba de l’alleluia de la missa Aquesta vocalització, més o menys àmplia segons el grau de solemnitat de la festa, s’anomenava jubilus , melodia o sequentia Els versos aplicats sobre aquesta sequentia foren anomenats prosa o verba De l’expressió prosa ad sequentiam 'prosa feta sobre la seqüència' provenen els dos noms, prosa i seqüència, que rep el mateix concepte Se’n…

Aquesta era una església situada dins l’antic terme del castell de Casserres, al comtat de Berga, i pertanyia a la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d’Urgell a partir del segle XI l’església de Sant Pere de Casserres fou una possessió del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles amb categoria de priorat La primera notícia del lloc és molt antiga, de l’any 789, quan Lluís el Piadós encarregà al comte Borrell la missió d’ocupar militarment les places fortes d’Osona, Cardona i Casserres Castramserram , amb la finalitat de repoblar-les i organitzar-les Així Casserres és un dels punts de l’…

El Ms 123 és realment una compilació de manuscrits diversos un recull de 13 folis en pergamí 24×16 cm, escrits en tinta i vermell Josep Gudiol publicà la divisió següent pel que fa a la seva cronologia “ Folis 1 i 2 segle XI Folis 3 a 9 segle XII Els altres segle XIII” * Tenint en compte que la illustració pertany als folis 1 i 7 i que les seves fonts, així com la seva cronologia, amaguen contexts diferents, caldria tenir molt present el caràcter miscellani i, a més, fragmentari, del recull que ara ens ocupa En el foli 1 hi ha una part d’un responsorial que, d’acord amb la classificació de…

Situació Vista aèria de l’església estratègicament situada en un cim, al sud de Cameles ECSA - Jamln Aspecte de l’església des de llevant, amb l’absis del segle XI i la capçalera de la nau afegida al segle XIV ECSA - A Roura Aquesta església és situada a la muntanya de la Roca o de Sant Martí, al cim d’una serra calcària, al sud del poble de Cameles Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 33,6” N - Long 2° 40’ 55,8” E Per a arribar-hi des de Cameles cal prendre un corriol a peu què en mitja hora de camí mena al cim Història Aquesta antiga ermita, que per les estructures arquitectòniques fou…

Existia ja el 948, i amb els masos veïns formà una quadra, fusionada amb Gurb el 1840 L’església és preromànica, amb l’afegitó d’una capçalera i un absis al començament del s XI Fou restaurada el 1868 No té culte d’ençà del 1936

Segon conveni de Tarassona Alfons XI de Catella i Alfons el Benigne refermen l’acord del 1328 i precisen els termes, amb les viles i els castells, del regne de Múrcia pels quals passarien les forces catalano-aragoneses en llur marxa cap a la frontera granadina

El merino aparegué al s XI Durant l’alta edat mitjana hi hagué merinos majors a les grans regions administratives Galícia, Lleó i Castella en tingueren un cadascuna A Navarra els merinos eren delegats del rei en terres reials i a Aragó tingueren sobretot atribucions econòmiques