Resultats de la cerca
Es mostren 10636 resultats
Perfecto García Chornet
Música
Pianista valencià.
Es formà al Conservatori de València amb el mestre Daniel Rueda, i posteriorment perfeccionà els estudis de piano amb A Iglesias, Y Lefébure, M Tagliaferro, M Pinter i G Agosti Amb la pianista Alícia de Larrocha treballà de manera especial el repertori de música espanyola La seva carrera com a solista el dugué a actuar en sales d’arreu del món, des del Japó fins als Estats Units, on destaquen els concerts que realitzà al Carnegie Hall i a la seu de les Nacions Unides, i també a la majoria de països europeus En les seves actuacions amb orquestra estigué dirigit per mestres de la importància d’…
Controls de salut en la infància
En qualsevol edat, la prevenció i detecció precoç de les malalties són mesures molt més eficaces per a mantenir la salut que no pas el tractament de les malalties completament desenvolupades En la infància, la importància d’aquestes mesures és encara més gran, perquè les malalties poden afectar el procés de creixement i desenvolupament de l’infant Si són diagnosticades i tractades precoçment, alguns trastorns que podrien causar complicacions importants i deixar-hi seqüeles permanents poden guarir-se del tot, o com a mínim corregir-los perquè no alterin la qualitat de vida del nen…
El que cal saber dels pòlips i nòduls de les cordes vocals
Patologia humana
Els nòduls de les cordes vocals són petites tumoracions, bilaterals i simètriques, formades sobre les cordes vocals, de la grandària d’un cap d’agulla, que es produeixen a conseqüència d’una irritació persistent de les cordes vocals causada per un abús habitual de la veu Els pòlips de les cordes vocals són prominències anòmales d’una grandària considerable, formades sobre les cordes vocals i produïdes a conseqüència d’una inflamació crònica de la mucosa laríngia, causada per un abús de la veu o per la inhalació habitual de substàncies irritants com ara el fum del tabac o els fums industrials…
Pedro Chalmeta Gendrón
Historiografia catalana
Arabista especialitzat en l’època medieval.
Nascut en el si d’una família valenciana vinculada a la localitat de Catarroja, és parent de l’arabista francès Maxime Rodinson Estudià i es doctorà a Madrid, i ha residit cinc anys a Egipte i a l’Iraq com a professor i director de l’Instituto Hispano Árabe IHA de Bagdad El 1967 començà a exercir la docència a la Universidad Complutense i, posteriorment, aconseguí la càtedra d’estudis àrabs i islàmics a la Universitat de Saragossa Ha centrat el seu interès en la història econòmica i institucional d’Al-Àndalus, la qual cosa representà una orientació nova i singular dins el marc tradicional de…
Francisco de Rioja
Historiografia catalana
Poeta castellà.
Lleial servidor del comte duc d’Olivares, de qui fou advocat i bibliotecari A ell degué els càrrecs que ocupà –inquisidor de Sevilla, cronista reial i bibliotecari del rei– i l’acompanyà fins al desterrament A mitjan 1641 publicà, anònimament –tot i que un aviso de J Pellicer en revela l’autoria–, una apologia de l’actuació del valido de Felip IV en la crisi catalana titulada Aristarco, o censura de la Proclamación Católica que escribieron los catalanes el año pasado , que formà part de la campanya propagandística que inclogué J Adam de la Parra i J Pellicer Plantejada com una rèplica puntual…
Bernat de Prat
Historiografia catalana
Notari.
Vida i obra Exercí a la ciutat de Vic per autoritat episcopal 1474-1514 i per autoritat reial 1460-1513 De la seva activitat com a notari se’n conserven 27 manuals, 26 llibres comuns, un llibre de núpcies, 4 llibres de testaments i 3 d’inventaris Hi ha referència a una obra historiogràfica, d’abast imprecís i desapareguda ja al s XIX –el canonge Jaume Cullell recorda que ja no la localitzà–, que conegué i de la qual donà notícia l’ Episcopologio de Vich ,del canonge Joan Lluís de Montcada 1694, i més tard també se’n feu ressò Félix Torres i Amat, en les Memorias para ayudar a formar un…
Josep Agramunt
Historiografia catalana
Dietarista valencià.
No se’n sap pràcticament res, tret del fet que redactà un Libro de casos sucedidos en la ciudad de Valencia, tanto antiguos como modernos, en donde se hallarán muchas cosas curiosas y noticias de muchas fundaciones antiguas, y noticias de todos los vireyes, obispos y arzobispos des de el primero hasta el día de hoy , conservat actualment a l’Arxiu del Reial Convent de Predicadors de València ms 49, núm 5 L’escrit d’Agramunt conté un pròleg, on l’autor justifica l’interès per deixar memòria escrita dels esdeveniments del seu temps, i, tot seguit, apareix una llista dels virreis…
passepied
Música
Dansa cortesana francesa de metre ternari i tempo ràpid, popular als segles XVII i XVIII.
Es caracteritza pel començament anacrústic i una estructura regular en dues seccions amb frases de dos a quatre compassos La seva coreografia utilitzava els mateixos passos que el minuet -tot i que executats de manera més ràpida- En la seva modalitat més simple, però, era ballada per diverses parelles a la manera de la contradansa Era freqüent l’ús de l’hemiòlia, especialment a les cadències de final de secció Amb el mateix nom de passepied fou coneguda al segle XVI un tipus de dansa ràpida de metre binari -amb frases de tres compassos, seguint el model de la branle -, difícilment…
alduf
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió És construït amb una membrana de pell o bé dues, que es fixen en un marc angular, generalment quadrat -per bé que també pot ser rodó, com ara el de les panderetes-, molt més ample que fondo Molt utilitzat durant l’Edat Mitjana, el seu nom prové del terme genèric àrab preislàmic al-duff , possiblement relacionat amb el terme hebreu tof , de significat semblant, emprat per a designar els tambors d’una sola membrana i de diàmetre superior a la profunditat del marc Amb l’expansió islàmica, el nom àrab s’estengué fins a Espanya i…
Manuel Delgado Ollo
Waterpolo
Porter de waterpolo
conegut com Carioco Es formà al CN Barceloneta, amb el qual conquerí una Copa Catalana, un Campionat d’Espanya de primera divisió 1973 i dues Lligues estatals 1973, 1974 També participà en la Copa d’Europa de clubs 1974 i en la Recopa d’Europa del 1975 semifinalista i el 1976 finalista El 1981 passà al CN Montjuïc, on aconseguí un nou títol de Lliga 1984 i jugà en tres ocasions la Recopa d’Europa de clubs, i aconseguí una medalla de bronze 1981, una d’argent 1982 i un lloc de finalista de quarts 1983 Amb la selecció estatal absoluta fou 231 vegades internacional en el període 1975-84 i…