Resultats de la cerca
Es mostren 10638 resultats
Castell de Riner
Art romànic
Situació Una vista de conjunt del castell, amb una estratègica situació, tal com era costum en l’època, en què fou emplaçat L Prat El castell de Riner, construït vora un petit replà, és situat a mig vessant, sobre la riera de Cardona o riu Negre i al costat d’una zona de camps Mapa 330M781 Situació 31TCG811446 Des de la carretera que va de Solsona a Cardona, al punt quilomètric 45,900, poc abans d’arribar al veïnat d’Hortoneda, surt una pista que porta fins a Oliva i després va cap a Teixidor i a Riner tot plegat són uns 5 km JBM Història El lloc de Riner és documentat l’any 997, quan Ató i…
Els nous barris obrers: el cas de Torre-romeu
Partit de futbol a Torre-romeu Sabadell, 1958 AHS-Coll A García / JCL En el procés d’industrialització de la postguerra, els barris obrers de Sabadell van créixer per primera vegada lluny del centre, a la perifèria de la ciutat, amb un predomini quasi absolut d’immigrants procedents, especialment, de terres andaluses En només vint anys, pràcticament es doblà la població de la ciutat, la qual cosa provocà un greu problema d’habitatge Ja durant els anys quaranta es van construir coves i barraques als marges del riu Ripoll i a l’esplanada de Sant Nicolau es tractava d’un sector de l’anomenat “…
Ignasi Villalonga i el valencianisme
Al juliol del 1933, Ignasi Villalonga demanava la seua inscripció en la Dreta Regional Valenciana DRV i quatre mesos després aconseguí ser elegit parlamentari per la circumscripció de la província de Castelló Aquesta decisió introduïa un gir radical —si no era un punt i final— a la seua prèvia posició política obertament valencianista La trajectòria valencianista d’Ignasi Villalonga, directament vinculada al cambonisme, havia comencat el 1917 com a membre de la Joventut Valencianista El 1918 aquesta s’havia intensificat amb la creació de la Unió Valencianista Regional i la compra d’un…
L’Església i el treball femení
La posició de l’Església davant el treball de la dona partia d’una separació rígida de les competències de cada sexe en la societat Des d’aquesta perspectiva, el marc d’actuació propi de l’home havien de ser els camps de la producció i la política, components de l’anomenada esfera pública, mentre que la dona havia de limitar la seva activitat al marc domèstic, denominat esfera privada L’home, com a cap de la família, estava obligat a treballar i mantenir la dona de manera que aquesta pogués desenvolupar la seva vocació d’esposa i mare sense cap obstacle D’aquesta convicció se’n derivaven els…
Les edicions populars: “L’Avenç”
“L’Avens”, Barcelona, 15-1-1882 BC Bona part de la literatura catalana del segle XIX es va publicar en edicions privades o de difusió limitada, per la xifra de les tirades que se’n feien i per les dificultats de distribució La majoria de la poesia romàntica catalana es feia conèixer en revistes i volums de miscellànies habitualment, no s’aplegava en llibre fins a la mort de l’autor o es recollia en publicacions de transcendència minsa Això s’esdevenia entre els patriarques de la Renaixença, fins i tot amb alguns dels que van escriure una obra relativament extensa, com Marià Aguiló La situació…
Arthur Seymour Sullivan
Música
Compositor, director i pedagog anglès.
Vida Juntament amb el llibretista WS Gilbert creà el repertori més reeixit d’operetes angleses Sullivan mostrà des de la infantesa una destacada capacitat per a la música El 1854 entrà com a cantant a la Royal Chapel, i al cap de tres anys ingressà en la Royal Academy of Music de Londres Després, gràcies a una beca, marxà a Alemanya, on estudià 1858-61 amb M Hauptmann i J Rietz, I Moscheles i F David En un principi semblava que seguiria la mateixa trajectòria d’altres compositors anglesos, pel seu interès en la música incidental d’obres de Shakespeare -un costum molt arrelat a…
Els calzes del monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges
Art gòtic
Calze conservat al monestir de Vallbona de les Monges Obrat a Tarragona a la primera meitat del segle XIV, és la manufactura més antiga que coneixem amb marca bipartida TARA/GONA, que apareix a l’anvers de la peanya Cedides pel monestir de Vallbona de les Monges Detall de l’esmalt de l’Anunciació del peu del calze conservat al monestir de Vallbona de les Monges Cedides pel monestir de Vallbona de les Monges El calze és símbol de la Passió de Crist i de l’exercici de la justícia de Déu Els evangelis Mt 26, 27 Mc 14, 23 Lc 22, 17 s’hi refereixen com el vas en què Jesús va fer la consagració del…
Alteracions de les hemorràgies uterines
Patologia humana
Són anomenades alteracions de les hemorràgies uterines algunes de les manifestacions més comunes de les malalties de l’aparell genital femení, per bé que també poden reflectir una alteració d’un altre origen, especialment determinats trastorns endocrins S’inclouen dins aquest grup totes les alteracions que involucren una modificació de l’hemorràgia menstrual normal, és a dir, el sagnat uterí, exterioritzat per la vagina, que normalment es produeix de manera regular durant tota l’etapa reproductora de la dona, des de la menarquia a la menopausa Si bé les característiques de les hemorràgies…
Trasplantació de medul·la òssia
Patologia humana
La trasplantació de medulla òssia és un procediment modern destinat a substituir els elements hemato-poètics medullars inactius o malalts d’una persona per uns altres que siguin actius i sans, procedents d’un donant o bé del mateix receptor Es tracta d’un mètode d’execució senzilla si es compara amb la trasplantació d’altres òrgans, com ara el de ronyó en canvi, requereix una preparació prèvia i unes cures posteriors molt complexes El fonament d’aquesta pràctica es basa en la propietat de les cèllules mare hematopoètiques que es troben en la medulla òssia, que tenen la particularitat de…
Donació de sang
Patologia humana
Els elements sanguinis necessaris per a resoldre nombroses situacions en la pràctica mèdica diària són els que componen la mateixa sang humana, ja que a hores d’ara encara no s’ha trobat un compost artificial que pugui ésser emprat com a substitut Per aconseguir sang humana cal extreure una certa quantitat d’elements sanguinis d’una persona, sempre que el defecte ocasionat no comporti cap trastorn i es pugui recuperar per mecanismes de compensació naturals Com que la legislació del nostre país determina que només es pot obtenir sang humana amb finalitats mèdiques exclusivament…