Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Imma Mayol i Beltran
Política
Política.
Estudià psicologia a la Universitat de Barcelona El 1978 ingressà al PSUC , després d’haver estat durant dos anys membre del Partit Comunista de les Illes Balears Havent treballat en el camp social, el 1992 es dedicà a la política i fou escollida diputada d’ Iniciativa per Catalunya-Verds al Parlament El 1999 es decantà per la política municipal, i rellevà Eulàlia Vintró al capdavant de la candidatura ecosocialista a l’Ajuntament de Barcelona Després dels comicis fou nomenada quarta tinenta d’alcalde Arran de les eleccions municipals del 2003, gràcies a un ascens electoral, fou…
İlham Əliyev

İlham Əliyəv
© OTAN
Política
Polític azerbaidjanès.
Fill de Heydər Əliyev , es doctorà en història per la Universitat de Moscou, i fou professor a l’Institut de Relacions Internacionals de Moscou Arran de la desintegració de l’URSS, es dedicà als negocis a Istanbul fins el 1994, any que fou designat president de l’empresa estatal d’hidrocarburs de l’Azerbaidjan A l’agost del 2003, el seu pare el nomenà primer ministre i poc després el designà successor a la presidència, la qual obtingué arran dels resultats de les eleccions del 2003, denunciats per l’oposició i per observadors internacionals com a fraudulents, qualificatiu aplicat novament en…
Ramir Reig i Armero
Historiografia
Sacerdot, activista social i polític i historiador.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1954, i cursà el noviciat a la casa de Raimat Segrià, d’on passà a la de Veruela, Saragossa 1958-59 Posteriorment cursà filosofia 1959-62 a la Facultat de Teologia de Sant Cugat del Vallès i magisteri al Patronat de Sant Josep de València 1962-65 Ordenat sacerdot el 1968, en 1965-69 estudià teologia a les facultats de Sant Cugat i Innsbruck Posteriorment es dedicà a l’ensenyament en centres de secundària del País Valencià, especialment a l’Escola de Sant Josep Exercí també la docència a la Universitat de València des del 1983, i del 1991 al 2006 hi fou…
Internacional Socialista
Història
Organització d’abast mundial que agrupa la majoria dels partits socialistes i socialdemòcrates.
Sorgida a Frankfurt del Main el 1951 com a resultat d’un dels intents de reconstruir la Segona Internacional, té la seu a Londres Els seus òrgans de govern són el congrés, format pels membres de tots els partits, que en reunions bianuals determina les grans directrius de l’organització i aprova l’admissió de nous membres i els estatuts L’òrgan executiu és el consell, el qual, format per un representant de cada partit, adopta les resolucions amb relació a la conjuntura política del moment, elegeix el president i el secretari i proposa els nous membres Per últim, un buró format per…
Montesquiu

Armes dels Montesquiu
Llinatge feudal rossellonès originari del castell de Montesquiu d’Albera (de Vilanova d’Albera o del Munt), al peu del puig de Sant Cristau, al cim del qual hi ha un castell, dit castell d’Albera o de Sant Cristau, i per aquesta raó els seus membres alguna vegada apareixen cognomenats de Santcristau.
El primer membre conegut és Bernat I de Sant Cristau , que s’havia casat amb Estefania, vídua del vescomte Udalgar I de Castellnou Llur fill Guillem I de Montesquiu o de Sant Cristau es casà amb Garsenda de Rosselló, germana del comte Guislabert II, i fou senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu novament edificat pel seu pare vers el 1080 i de Sant Esteve del Monestir, en feu del comte de Rosselló Foren pares de l’hereu Bernat II de Montesquiu mort després del 1172, casat amb una filla de Ramon de Termes, amb la qual fou pare de Guillem III de Montesquiu mort poc…
Eulogio Marcelino Camacho Abad

Marcelino Camacho
© AHT/Fundación 1º de Mayo
Política
Economia
Sindicalista i polític castellà.
Fill d’un ferroviari, cresqué a Ariza Aragó i fou obrer metallúrgic Militant del Partido Comunista de España des del 1935, posteriorment s’afilià a la Unió General de Treballadors En esclatar la Guerra Civil Espanyola , anà a Madrid per unir-se al bàndol republicà, en el qual combaté Arrestat pel general Segismundo Casado López 1939, s’evadí, però finalment fou capturat pels franquistes i enviat a un camp d’internament de Tànger, aleshores ocupat per tropes de Franco Evadit novament el 1944, passà a Orà, a l’aleshores Algèria francesa, on s’uní als exiliats republicans Indultat, tornà a l’…
Associació per la Cultura de Mallorca
Entitat fundada el 1923 a Palma, Mallorca, i que perdurà fins el 1936.
Sorgida d’una proclama signada el mateix any per Jaume Sastre, Andreu Bordoy, Joan Capó, Guillem Colom Sóller, Miquel Duran Inca, Llorenç Garcias Artà, Pere Oliver Felanitx i Josep Claverol Sant Jordi, fou presidida per Elvir Sans i Rosselló 1923-24, Emili Darder 1925-31, Miquel Massutí 1932-33 i Josep Sureda i Blanes 1934-36 Constituïda al marge de tot partit polític, tingué per objecte de difondre i d’impulsar la llengua catalana com a suport de la cultura autòctona Aquest programa, dut a terme fins el 1926, que topà amb la Dictadura, fou reprès el 1930 a Palma, Felanitx,…
Escipió
Història
Família romana de la gens Cornelià que, constituïda al segle IV aC, perdurà fins al final de la República.
En general formaren part del grup influït per la cultura grega, i foren oberts a la influència hellènica Els seus membres més destacats foren Luci Corneli Escipió , dit Barbatus , cònsol el 298 aC, que conquerí la ciutat etrusca de Volterra El seu fill Gneu Corneli Escipió , dit Asina , cònsol el 260, fou derrotat i empresonat pels cartaginesos a les illes Lipari cònsol de nou el 254, derrotà els cartaginesos a Palerm Luci Corneli Escipió , germà de l’anterior, fou cònsol el 259 i conquerí Còrsega Gneu Corneli Escipió Calb i Publi Corneli Escipió foren els seus fills…
Emili Grahit i Papell
Historiografia catalana
Historiador, advocat i polític.
Vida i obra Fill d’un agent de negocis que fou alcalde de Girona, estudià dret a Barcelona, on collaborà en La Renaixença i fou membre de la Jove Catalunya Pertanyé també, com a corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona Milità en el partit liberaldinàstic i fou alcalde de Girona 1887-91 D’aquella etapa deixà, precisament, unes memòries inèdites Participà en la fundació de l’Associació Literària de Girona i en la Revista de Gerona , on publicà treballs sobre el canonge Dorca, el cardenal Margarit, les muralles i els setges de Girona, la…
Josep Ametller i Viñas
Historiografia catalana
Metge i historiador.
Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid, on exercí durant deu anys 1856-66 Formà part del primer cos de metges higienistes, fou secretari de l’Academia de Medicina i participà en l’organització del I Congreso Médico Español 1864 Publicà treballs sobre l’hipocratisme i la toxicologia del treball Retornat a Girona el 1866, milità al partit progressista i fou membre de la Junta Revolucionària Provincial 1868 L’any 1874 prestà serveis en l’exèrcit d’operacions del Nord També fou regidor de l’Ajuntament de Girona 1885 Presidí l’Associació Literària de Girona i fou delegat de l’…