Resultats de la cerca

Invertebrats ancestrals Fa entre 551 i 539 milions d’anys, al sud de la Xina, una estranya criatura en forma de cuc va morir al fons oceànic i va quedar-ne el cos fossilitzat junt amb la seva impressió al fang Aquests fòssils es consideren un nou gènere i espècie d’animal Yilingia spiciformis Els oceans ediacarians estaven plens de vida, però aquells organismes presentaven característiques tan inusuals que és complicat establir relacions amb els animals actuals En canvi, Yilingia spiciformis mostra ja un cos segmentat amb simetria bilateral semblant als cucs anèllids i els…

Durant els primers mesos de vida, si més no fins al quart, l’únic aliment apte per al nen és la llet materna o, si és el cas, les anomenades llets adaptades , és a dir, productes industrialitzats elaborats a partir de la llet de vaca, especialment adequats a les necessitats de l’organisme infantil La llet materna és l’aliment idoni en els primers mesos de vida, ja que té tots els nutrients que el lactant necessita i en les proporcions més adequades per a ésser assimilats i utilitzats convenientment per l’organisme immadur de l’infant A més, també conté substàncies que són summament importants…

Invertebrats fòssils Nous espècimens de diversos insectes fòssils van ser trobats a jaciments de França, el Líban i Myanmar, i les troballes documenten el comportament que mostren alguns insectes a l’hora de reconèixer, recollir i transportar materials exògens per tal de camuflar-se Aquests exemplars, preservats en ambre del Cretaci mitjà, inclouen el registre més antic conegut de larves de crisòpids, mirmeleònids i redúvids Aquests insectes cretacis empraven una gran varietat de materials, com ara exosquelets d’altres insectes, grans de sorra, pols de sòls, fulles de falguera, fibres de…

Definició La dèrmato-miositis és una malaltia que afecta el teixit conjuntiu, en la qual es produeixen sobretot alteracions de tipus inflamatori als músculs, especialment als de la pelvis i les espatlles, i sovint també en la pell La malaltia és de llarga evolució, i els músculs afectats perden progressivament la força i la capacitat de contracció Alhora, es concentren, als músculs mateixos, una gran quantitat de glòbuls blancs, les cèllules del sistema immunològic que originen les reaccions inflamatòries que, a la llarga, provoquen l’atròfia o la disminució de volum de les fibres musculars,…

El sistema nerviós vegetatiu regula el funcionament dels òrgans interns, de manera involuntària i inconscient La seva estructura de funcionament és similar a la de la resta del sistema nerviós l’estat de l’activitat visceral i els processos metabòlics és detectat per receptors especials que transmeten la informació a uns determinats centres del sistema nerviós central Integrant els diversos impulsos rebuts, aquests centres nerviosos transmeten al seu torn impulsos nerviosos als òrgans interns per regular-ne la funció A les vísceres de l’organisme es troben distribuïts una gran…

El populisme o el fantasma del feixisme Jair Bolsonaro va guanyar les eleccions presidencials al Brasil amb un discurs intolerant, clarament xenòfob, misogin i homòfob El fantasma del feixisme ha despertat novament a Europa Es tracta d’un feixisme light que no apareix a cara descoberta i es transvesteix de populisme Al segle XXI l’extrema dreta pren formes “amables” i un llenguatge diferent a la del feixisme de Hitler i Mussolini a la primera meitat del segle XX Tanmateix, la inquietud creix davant l’existència d’un feixisme latent a les societats contemporànies i de la deriva autoritària que…

Les proves serològiques són una sèrie de tests la finalitat dels quals és de detectar i quantificar la presència d’anticossos específics en la sang Aquestes proves es realitzen separant prèviament les cèllules sanguínies i enfrontant el sèrum així obtingut —d’aquí la denominació de proves serològiques— amb diversos tipus d’antígens, que s’obtenen amb diversos procediments de laboratori Les proves serològiques es basen en l’afinitat específica que hi ha entre els anticossos que l’organisme elabora —després d’entrar en contacte amb un antigen determinat d’un microorganisme— i aquest antigen —…

Situació i presentació El terme municipal d’Isòvol, d’una extensió de 10,80 km 2 , és situat a la dreta del Segre, al punt on desguassa el Riu Duran, lloc on es forma l’estret d’Isòvol o de Baltarga, flanquejat pel tossal d’Isòvol 1280 m, al N, i el de Baltarga 1166 m, al S Aquest estret separa la Plana de Cerdanya de la Batllia El municipi confronta amb Ger al NE, amb Bellver de Cerdanya per la riba dreta de la Vall Tova i pel mateix curs del Riu Duran quan aquest desemboca al Segre, a la part de ponent a migdia, en la seva major part, el Segre fa de termenal amb Bellver de Cerdanya, Prats i…

Situació i presentació És situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp Així, confronta amb els termes de Vallclara, al NE, Prades Baix Camp per l’E i pel S, Cornudella de Montsant, al S, i Ulldemolins, a l’W Priorat, i amb la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, al N Garrigues El territori s’estén pels vessants meridionals de la serra de la Llena, on es troben els punts més alts d’aquesta serralada entre 800 i 1000 m d’altitud, que fan de partió amb la comarca de les Garrigues la Tossa o la punta del Curull 1 021 m d’altitud i l’Abella 1…

Situació i presentació És un dels més petits de la comarca i es troba al seu sector septentrional, en contacte amb la Noguera Limita amb els termes de la Portella al NE, Corbins a l’E, Benavent de Segrià al SE, Rosselló al SW, Malpartit enclavament de Torrefarrera a l’W i Alguaire al NW S'estén al pla segrianenc de la dreta de la Noguera Ribagorçana, en terres regades pel canal de Pinyana, prop del Reguer Major o Gran, anomenat, en els documents del segle XII, clamor de Segrià Les partides més importants són el Solà, la Pastera, lo Borar, Roderes, el Molinot i la Flota El terme comprèn el…