Durant els primers mesos de vida, si més no fins al quart, l’únic aliment apte per al nen és la llet materna o, si és el cas, les anomenades llets adaptades, és a dir, productes industrialitzats elaborats a partir de la llet de vaca, especialment adequats a les necessitats de l’organisme infantil.
La llet materna és l’aliment idoni en els primers mesos de vida, ja que té tots els nutrients que el lactant necessita i en les proporcions més adequades per a ésser assimilats i utilitzats convenientment per l’organisme immadur de l’infant. A més, també conté substàncies que són summament importants, com ara anticossos elaborats per l’organisme matern que passen a l’infant i el protegeixen de processos infecciosos. Tanmateix, des d’un punt de vista nutritiu, les llets adaptades poden cobrir perfectament les necessitats del lactant en aquells casos en què no es recorre a la lactància materna, la qual, si bé és més recomanable, no és indispensable per a garantir una alimentació sana al nadó.
Quan no s’administra una lactància natural, no és possible de recórrer a la llet de vaca sense modificar, ja que aquesta té notòries diferències respecte a la humana, per la qual cosa no és apta per al seu subministrament a nens menors de 9 mesos d’edat; en general, es recomana no fer-la servir fins passat el primer any de vida. Entre d’altres diferències desfavorables, la llet de vaca conté molta més quantitat de proteïnes que la humana i amb una proporció relativament alta d’algunes d’elles, que són difícils de digerir per l’organisme encara immadur i d’altres capaces de provocar reaccions al·lèrgiques; la quantitat total de greixos és similar, però de composició diferent, de manera que el contingut d’àcids grassos essencials per al nen és més adient en la llet humana; i la quantitat de minerals continguts en la llet de vaca és molt superior a la que conté la llet humana, la qual cosa pot produir trastorns de l’equilibri intern. Per tot això, les característiques nutritives de la llet de vaca es modifiquen per mitjà de processos industrials, de manera que s’obtenen preparats similars qualitativament i quantitativament a la llet materna, per la qual cosa són anomenades llets maternitzades o humanitzades. Hi ha diferents tipus de llets adaptades, indicades per a cada etapa de l’alletament, però sempre és escaient que sigui el pediatre qui guiï llur utilització. Aquests preparats es presenten en dues varietats: la llet adaptada d’iniciació o de primera edat, de característiques més semblants a la llet materna i que és la més adequada durant els primers mesos; i la llet de segona edat, de característiques intermèdies entre la humana i la de vaca i que generalment es comença a donar a partir dels cinc mesos per tal de facilitar que l’aparell digestiu del nen es vagi adaptant a les característiques de la llet de vaca.
Les quantitats i la freqüència de llet que cal administrar, així com les tècniques d’alimentació materna o en biberó i una altra sèrie de qüestions relacionades amb aquests temes ja han estat explicades amb detall en el capítol dedicat a la infància, en el volum 8. De tota manera, atès que l’alimentació en els primers mesos de vida té una importància fonamental per al desenvolupament i la salut de l’infant, per tal d’evitar carències o excessos nutritius, en comptes d’adoptar models d’alimentació rígids, és convenient de seguir les indicacions del pediatre en cada cas particular, perquè la nutrició s’adapti específicament al ritme de creixement del nen.
Fins al sisè mes de vida la llet materna o les adaptades són en general suficients per a nodrir l’organisme de l’infant. Tanmateix, és convenient que a partir del quart o cinquè mes es comencin a incorporar altres aliments, ja que des de llavors l’organisme ja els pot digerir i assimilar de manera progressiva. À més, d’aquesta manera s’afavoreix que el nen conegui nous sabors i s’acostumi als aliments semisòlids i que, en general, realitzi una alimentació variada. De tota manera, la llet continuarà sent la base de l’alimentació de l’infant, per la qual cosa la incorporació de nous aliments s’anomena alimentació complementària.
Els criteris d’incorporació de nous aliments poden ésser diversos. En general, hom accepta que els primers que cal incorporar han d’ésser les fruites, els cereals i les verdures.
D’ençà del tercer mes es pot oferir al nen alguna culleradeta de suc de fruita natural dissolta en aigua; progressivament, a mesura que l’infant ho accepti, es pot anar augmentant la concentració i la quantitat del suc. A partir del quart o cinquè mes es podrà ja oferir un puré de fruites per a substituir una presa de llet. Cal remarcar que si els pures de verdures, com també els de fruites, són elaborats a casa, és important que s’utilitzin de manera immediata per tal que les vitamines contingudes en aquests aliments no es desnaturalitzin pels efectes de la llum i de l’aire.
D’ençà del quart mes hom pot introduir els cereals. Tanmateix, fins els sis o set mesos d’edat, pel cap baix, el tub digestiu del lactant no tolera bé el gluten, una proteïna pròpia d’alguns cereals com ara el blat, de manera que en principi és convenient d’optar pels productes que no continguin aquest element, com ara els preparats a base d’arròs, blat de moro o preparats comercials "sense gluten". Al començament es pot afegir una culleradeta de farina sense gluten en alguns dels biberons. Progressivament, la quantitat i concentració n’és augmentada fins que, quan ja s’obtingui una consistència semisòlida, s’ofereixi en forma de farinetes. Només a partir del novè mes ja poden emprar-se tot tipus de cereals, incloent-hi la farina de blat i les galetes elaborades amb aquest producte.
A partir del cinquè mes ja es poden introduir pures de verdures.
A partir del sisè mes es poden incorporar petites quantitats de carn i de peix triturats amb el puré de verdures, així com també rovell d’ou. Durant el setè mes de vida ja es poden incorporar iogurt i formatges frescos. Les quantitats i la freqüència amb què s’administren tots aquests aliments varien amb l’edat, encara que, en termes globals, augmenten de manera progressiva fins als 12 mesos i van substituint de manera progressiva algunes preses de llet. A partir del primer any d’edat, ja es pot utilitzar llet entera de vaca.
Per tal d’afavorir el desenvolupament d’una dentició adequada i l’aprenentatge de la masticació, és convenient que els aliments es triturin en bocins cada cop més grans. Així, a partir dels 9 mesos es poden donar aliments en trossos petits, que progressivament aniran augmentant de grandària.
Durant aquesta etapa de la vida, durant la primera infància, és recomanable no afegir sal ni sucre als aliments o fer-ho molt discretament. Cal remarcar que aquests elements són innecessaris nutritivament i que poden resultar nocius si es prenen amb molta freqüència o en proporcions excessives. D’altra banda, limitant la sal i el sucre, els nens aprenen a percebre i a apreciar el gust natural dels aliments, alhora que adapten el seu paladar a una alimentació sana.
Durant les últimes dècades ha proliferat la fabricació i el consum de preparats comercials d’aliments infantils, en general a base de diversos tipus d’aliments triturats, com ara cereals i verdures, o cereals i carn o peix, que s’adapten a les necessitats de les diferents edats. La utilització d’aquests preparats és perfectament compatible amb una alimentació sana. Això no obstant, abans de recórrer-hi és convenient consultar amb el facultatiu quins són els indicats per a cada cas en particular. Per exemple, si s’han d’administrar a nens de menys de 6 mesos d’edat, és convenient verificar que no continguin gluten. D’altra banda, de la mateixa manera que quan s’utilitza qualsevol conserva, és important de comprovar quina és la seva data de caducitat, i també de consumir-los immediatament després que hagi estat obert l’envàs, per tal d’evitar eventuals contaminacions.