Resultats de la cerca
Es mostren 8495 resultats
La costa meridional de Ciutadella
Els penya-segats marins, combinats amb les pinedes de pi blanc, donen lloc a trams litorals molt bells en la costa del sud-oest de Menorca Ernest Costa La costa meridional de Ciutadella 24, entre els principals espais naturals de Menorca El ponent menorquí és baix, ja que la gran plataforma miocena s’enfonsa sense pendent dins de la mar La costa és un simple esglaó d’erosió, de pocs metres d’alçada, o s’obre en platges, més o menys grans, arenoses i clares La zona més occidental es caracteritza per la manca de relleu a l’est les alçades són menys modestes i arriben, suaument,…
La costa de Felanitx
El gatovell Launaea cervicornis és una mata en forma de coixinet espinós, endèmica de Mallorca i Menorca, i característica de costes rocoses com la de Felanitx Jesús R Jurado La costa de Felanitx 27, entre els principals espais naturals de Mallorca La costa de Felanitx, més baixa que la de Manacor just al nord, ha estat encara més afectada per l’ocupació turística del litoral N’han restat estalvis dos fragments, avui protegits Sa Punta i S’Algar, vora Porto Colom i el conjunt de cala Mitjana, cala Sa Nau i cala Brafi, al sud Ens trobem aquí amb una constitució geològica, flora i fauna…
La serra del Cabeçó de l’Or
La banda de ponent de la serra del Cabeçó de l’Or destaca pel seu caràcter abrupte Ramon Dolç La serra del Cabeçó de l’Or 213, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Cabeçó de l’Or és un massís calcari de 1207 m d’altitud, amb cim pla i vessants abruptes per la cara oest, que ressalta fortament en el relleu per la seva proximitat a la mar La serra està intensament afectada per processos càrstics que han donat lloc a profunds tallats, línies de crestalls, agulles i cavernes, com la cova de la Granota i la dels Canelobres Aquesta última, de grans…
Vietnam 2012
Estat
Les acusades tensions en el si del governant Partit Comunista del Vietnam PCV van forçar la celebració d'una conferència nacional al febrer, en la qual van participar uns 1000 delegats, incloent el politburó i el comitè central, per discutir el futur del partit i les possibles reformes El recentment escollit secretari general del PCV, Nguyen Phu Trong, va subratllar la necessitat de fer front a la corrupció entre la cúpula dirigent, la falta de lideratge, les desigualtats econòmiques i el malbaratament de recursos públics Les autoritats vietnamites es van mostrar belligerants, un any més, en…
Pere Hernàndez Ripoll

Pere Hernàndez Ripoll
Federació Catalana de Pilota
Altres esports de pilota o bola
Pilotari conegut com Hernàndez II.
S’inicià al Club Deportivo Piscinas, on jugà a paleta cuir, i es proclamà triple campió de Catalunya juvenil i campió català de segona categoria 1975 amb Ramon Janés Passà al Club Gimnàstic de Tarragona 1976-78 i al Club Natació Barcelona 1978-92, on jugà a pala curta Davanter, fou tutelat sempre pel seu pare i ha estat el palista català més guardonat de tots els temps Amb Raimon Brugués, fou tres vegades campió del Torneig San Fermín Chiquito i campió d’Espanya de clubs amb el CNB 1981 Guanyà el Campionat de Catalunya amb Raúl Oterino 1977 i amb Brugués 1978-85, amb qui aconseguí el…
Guillem Altadill Caudet
Vela
Regatista de vela lleugera i oceànica.
Fou campió d’Espanya en classes olímpiques i de vela lleugera 1986, 1991, 1992, 1994 en classe soling, tornado, Match Race i International Offshore Rule IOR, i aconseguí la medalla d’or als Jocs Mediterranis en classe laser Participà en cinc edicions dels Jocs Olímpics Seül 1988, Barcelona 1992, Atlanta 1996, Sydney 2000 i Atenes 2004 Als Jocs Olímpics d’Atlanta aconseguí la medalla d’or de vela en classe tornado 1996 Debutà el 1987 en competicions oceàniques a bord del Fortuna Lights en la regata Transat Race Participà en la regata Ruta del Descobriment, en què aconseguí la segona posició el…
Torroella de Montgrí
Torroella de Montgrí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al límit amb l’Alt Empordà, a la costa.
Situació i presentació Limita amb l’Escala al N, amb Bellcaire d’Empordà i Ullà a l’W, amb Gualta i Fontanilles al SW i amb Pals al S Tota la franja llevantina limita amb la mar Ofereix un paisatge notablement variat per tal com es divideix en dues grans unitats geològiques el massís cretaci del Montgrí i la plana alluvial solcada pel tram final del Ter Comprèn la vila de Torroella, al peu de la muntanya de Santa Caterina i apartada de la mar, el barri mariner i turístic de l’Estartit, davant les illes Medes, el veïnat de Sobrestany i diverses masies escampades i urbanitzacions El topònim es…
Els estudis ictiològics
Antecedents remots Les primeres referències sobre peixos que trobem en autors catalans procedeixen de documents o de manuscrits que s’hi refereixen com a aliment L’anònim autor del « Libre de Sent Soví » recull el nom d’una cinquantena de peixos, per a disset dels quals indica el temps de l’any de millor saó Tot i que els manuscrits conservats d’aquesta obra —com el que es guarda a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, del qual reproduïm un dels passatges dedicats als peixos— són del segle XV, sembla que l’original primitiu del qual procedeixen és de començament del XIV Jordi Vidal /…
el Perelló
el Perelló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal del Perelló ocupa 100,67 km 2 després que el 1990 se segregués del seu terme el municipi de l’Ampolla, amb el qual limita al S A la part interior, al NW, és accidentat pels contraforts orientals de les Muntanyes de Cardó i la serra del Boix, ja que el terme arriba gairebé fins al portell de Xàquera, més a ponent del tossalet de la Pedra 753 m i del coll de Diamà, sector que confronta amb el municipi de Rasquera, de la comarca de la Ribera d’Ebre La façana marítima s’ha reduït molt a causa de la segregació de l’Ampolla, que ha pres una gran part de l’…
el Baix Ebre

Comarca
Comarca de Catalunya, a l’extrem meridional, regada per les aigües de l’Ebre.
La geografia És una de les dues comarques en què és dividit l’antic terme general de Tortosa Cap de comarca, Tortosa Sector costaner del Baix Ebre entre l’Ampolla i l’Ametlla de Mar © Arxiu Fototecacat El Baix Ebre és format per la unió de quatre paisatges morfològicament força diferents les serres, les planes, la vall i la ribera Les serres constitueixen el darrer fragment important del braç extern de la Serralada Prelitoral Catalana, quan s’obre en forma de tenalles per encerclar la fossa de Móra, al nord del Baix Ebre Aquest braç meridional, format per roques calcàries juràssiques i…