Resultats de la cerca
Es mostren 9726 resultats
Valais
Divisió administrativa
Cantó del s. de Suïssa, al límit amb França i Itàlia.
La capital és Sion Correspon aproximadament a l’alta conca del Roine, i constitueix una de les individualitats més peculiars de Suïssa S'estén des del Sant Gotard, a l’E, fins al llac de Ginebra, a l’W el límit N és format per la línia de crestes de l’Oberland bernès i els Alps de Friburg, mentre que el límit s passa per la línia de crestes dels Alps Penins Hi ha un sector muntanyós, amb cims de més de 4 000 m, format pels Alps Bernesos al N i pels Penins al S, amb les màximes altituds del país Monte Rosa, 4 645 m Cerví, 4 482, i entre ambdós s’estén la vall pròpiament dita, ampli solc d’…
vall de Barravés

La vall de Llauset amb el Maladeta
© Fototeca.cat
Vall
Alta conca de la Noguera Ribagorçana, des del Pont de Suert, on s’ajunta amb les valls de Castanesa i de Boí, fins al límit de la Vall d’Aran.
És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat…
Alinyà
Església de Sant Esteve d’Alinyà (Fígols i Alinyà)
© Vincent van Zeijst
Poble
Poble del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), emplaçat a la dreta del riu de Perles, prop de la seva formació per la confluència dels torrents de Vall-llonga i de l’Alzina, a 958 m d’altitud.
Centra la població, de cases esparses al llarg de la vall, l’església parroquial de Sant Esteve, romànica però molt reformada posteriorment, construïda sobre la roca, damunt un sòcol d’obra D’una nau, coberta amb volta seguida apuntada l’església és sobrealçada, és capçada per un absis semicircular El portal és format per quatre arquivoltes en degradació i la mateixa estructura té la finestra de sobre El campanar, de paret, és de dos ulls Algunes cases tenen portals de mig punt i balconades de fusta Els habitants d’Alinyà celebren un aplec l’11 de maig, a l’ermita de Sant Ponç i un altre…
rus | russa
Història
Individu d’un poble normand d’origen escandinau, els varegs, els quals, un cop fusionats amb els eslaus de les terres del Volga, el Don i el Dnièper (segle IX), hi organitzaren els primers principats russos de Kíev i de Novgorod (Rússia).
L’origen del mot rus o ros que apareix amb seguretat el primer quart del segle IX resta encara per resoldre científicament, bé que, seguint la crònica russa més antiga, la majoria d’historiadors i filòlegs concorden a identificar el poble que hi és designat amb la tribu escandinava dels varegs, establerts a la plana de l’Europa oriental La designació “rus” es mantingué fins al segle XVII, moment a partir del qual hom començà a parlar dels grans russos per oposició als bielorussos, dits russos blancs , i als petits russos d’Ucraïna per indicar els pobladors del nord de la península eurasiàtica…
pintor | pintora
Art
Persona que exerceix l’art de la pintura.
La personalitat corporativa pròpia dels pintors als Països Catalans no es perfilà fins als darrers anys del s XV, sempre sota l’advocació de sant Lluc A Perpinyà, des del s XIV formaren un dels collegis d’arts honorables, juntament amb els escultors, dauradors i brodadors A Barcelona, durant la baixa edat mitjana formaren un dels grups interns de la confraria de Sant Esteve dels freners esteve, grup que comprenia també els dauradors, batifullers i guadamassilers El 1519 els pintors barcelonins obtingueren un privilegi propi tenien diverses especialitzacions, la de pintor de…
estat sòlid

Diamants, exemple d’estat sòlid
(CC0)
Física
Estat de la matèria en què les molècules que la componen, a causa de les forces de cohesió, tenen un moviment entre elles molt restringit, limitat a una vibració entorn d’una posició d’equilibri fixa.
Quan un sòlid és format per molècules repartides regularment en l’espai, de manera que és possible de definir un vector constant que permet de passar d’un punt a un altre d’anàleg, hom diu que el sòlid és un cristall o que és cristallitzat quan hi ha un cert ordre, bé que no hi ha una regularitat en la xarxa, hom parla de quasicristall D’altres, però, tenen llurs components escampats aleatòriament per la massa que constitueix el cos i són anomenats amorfs , com és el cas del vidre, la fusta, el niló, etc De fet, només els cossos cristallins són considerats sòlids en l’estudi d’aquest estat d…
serra del Carxe
Serra
Alineació muntanyosa (1371 m alt.), continuació meridional de les serralades preibèriques de la regió d’Alcoi, a l’W del Vinalopó, dins el terme de Jumella (Múrcia), continuada vers el NE per la serra de les Panses (1036 m alt.), dins el terme de Iecla (Múrcia).
El seu rocam calcareomargós, de modelat no gaire enèrgic, delimita pel N la conca diapírica del Pinós, fesa pels glacis quaternaris i allargassada segons la direcció estructural prebètica SW-NE Uns altres corredors transversals aïllen l’alineació, a llevant, de la serra de les Salines 1 237 m i, a ponent, de la Sierra Larga 869 m A l’E i, especialment, al S d’aquesta serra s’estén, fins a la serra de Quibes, una gran plana drenada per la rambla de la Raja, continuació vers l’E de la vall de Pinós, en la qual igualment com en la depressió estesa a migjorn, entre les serres de Quibes i de…
telefèric

Telefèric sobre el port de Barcelona
© Lluís Prats
Transports
Instal·lació per al transport de persones o de materials amb vehicles suspesos d’un o més cables aeris, emprada especialment en els terrenys accidentats quan la construcció d’una carretera o d’un ferrocarril no és possible pel seu cost elevat o per la seva dificultat.
Els telefèrics solen consistir en un o més cables portadors , fixats a les torres de suport, que són d’acer o de formigó armat, pels quals roden els rodets dels quals pengen, subjectats per balancins, els vehicles, que poden ésser cabines, seients, vagonetes, etc, arrossegats per un o més cables tractors En els telefèrics lleugers, sovint el cable portador és alhora tractor L’estació motora és installada generalment a la part més elevada del recorregut Els telefèrics, que permeten de salvar desnivells de fins al 100%, poden ésser tancats o oberts, segons que el cable sigui sense fi de manera…
ceràmica
Química
Qualsevol compost inorgànic no metàl·lic.
Els materials ceràmics es divideixen en dos grups ceràmiques tradicionals i ceràmiques tècniques Les primeres solen estar formades per argila, sílice i feldespats Les ceràmiques d’ús industrial o ceràmiques tècniques formen una de les grans famílies de materials La duresa, el poder aïllador tèrmic i elèctric, i una resistència a les altes temperatures i a l’atac químic més gran, en general, que la dels metalls i els polímers són les qualitats positives que comparteixen La raó d’aquestes característiques es troba en el comportament electrònic dels àtoms dels metalls i els no-metalls que les…
Jeroen Dijsselbloem

Jeroen Dijsselbloem
© Rijksoverheid.nl
Economia
Política
Economista i polític neerlandès.
Graduat en economia agrícola per la Universitat de Wageningen i màster en economia d’empresa per la Universitat de Cork 1991, l’any 1985 ingressà al Partit del Treball Partij van de Arbeid, PvdA, dins del qual ha ocupat diversos càrrecs, entre d’altres el de vicepresident del grup parlamentari 2008 En 1994-97 fou també regidor de la seva ciutat natal Del 1992 al 1995 formà part de l’equip d’assessors dels eurodiputats laboristes dels Països Baixos en les àrees d’agricultura i medi ambient, i del 1996 al 2000 exercí càrrecs com a assessor del Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient del govern…