Resultats de la cerca
Es mostren 10629 resultats
art suís
Art
Art desenvolupat a Suïssa.
La divisió territorial d’aquest estat en tres cantons, el rètic, el burgundi i l’alamànic, condicionà la diversificació estilística de les manifestacions artístiques Fins a l’època romànica, caracteritzada per la profusió arquitectònica —abadia de Payerne, del segle X Vaud, església de Saint-Pierre de Clages Valais, etc— i pictòrica enteixinat de Zillis, les manifestacions artístiques es redueixen a una sèrie de murals carolingis i a primitives abadies del segle IV En estil gòtic, a més d’una representativa arquitectura civil i militar, foren erigides les grans catedrals de Lausana, Ginebra i…
fermentació

Esquema de les reaccions intermèdies que s’esdevenen en la fermentació alcohòlica (segons O. Meyerhof)
Bioquímica
Procés de transformació d’un substrat orgànic produït pels enzims de llevats, bacteris o fongs i que s’esdevé amb despreniment de gasos o sense.
Hom defineix les fermentacions com a processos constituïts per reaccions d’oxidoreducció catalitzats per enzims que molts microorganimes empren per tal d’obtenir energia metabolisme La característica principal d’aquestes vies metabòliques de degradació és que tant les substàncies oxidades com els mateixos oxidants són composts orgànics que s’originen durant el procés, a partir del substrat orgànic inicial Així, doncs, en la fermentació no hi ha una oxidació neta a diferència de la respiració, en la qual l’oxigen atmosfèric és l’oxidant o acceptor final d’electrons Un mateix substrat pot…
jota
Música
Dansa i ball
Dansa popular de ritme ternari i tempo viu, freqüentment cantada, l’àrea de difusió de la qual comprèn gairebé tot l’Estat espanyol.
Als Països Catalans és especialment coneguda al País Valencià i a les Illes Balears, però també a Catalunya, sobretot a les zones limítrofes amb Aragó i al sud del país, en especial a Tortosa i la seva rodalia La primera referència que trobem al Principat és del 1734 Consta de set frases musicals de quatre compassos La dansa comença amb una introducció de caràcter instrumental seguida d’una cobla cantada per un solista Després de cada cobla els instruments reprenen la dansa Només es balla durant les variacions instrumentals La dansa és de participació oberta, de parelles, i de coreografia…
música occitana
Música
Art musical conreat a Occitània.
Des del segle V Tolosa de Llenguadoc fou un centre de litúrgia mossàrab gràcies a la presència visigòtica La música occitana es desenvolupà d’una manera independent i tingué aviat un teòric notable, Otgarius, abat de Sant Ponç, autor del tractat Musica Euchiriadis segle X Occitània desenvolupà una notació pròpia, l’anomenada aquitana Al costat d’una important florida de música religiosa, a la baixa edat mitjana, assolí una importància excepcional la dels trobadors en el camp de la música profana, entre els quals es destaquen Bernat de Ventadorn, Pèire Vidal, Jaufre Rudèl i Folquet de Marsella…
neoplatonisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que assolí el desenvolupament màxim als segles II-IV dC.
En la seva història hom distingeix tres èpoques la romana, representada per Plotí 204-270 i el seu deixeble i editor Porfiri la síria, a la qual pertanyen Jàmbic i Julià l’Apòstata i l’atenesa, centrada en les figures de Procle i Damasci Plotí, considerat el fundador de l’escola, presentà sempre el seu ensenyament com un comentari a la doctrina de Plató però, a través de les seves refutacions, exegesis o correccions, estructurà un pensament que era alhora una prolongació del platonisme i una creació autènticament seva La preocupació religiosa, que a partir del segle I aC es féu com més va més…
Narcís Monturiol i Estarriol

Narcis Monturiol i Estarriol. Quadre de Ricard Martí i Alsina
© Fototeca.cat
Història
Política
Inventor i polític.
Estudià a Cervera i a Barcelona, on es llicencià en dret 1845, carrera que no exercí Amic d’Abdó Terrades, es feu republicà i fou redactor d' El Republicano Intervingué en les bullangues de Barcelona del 1842 i del 1843 Aprengué l’ofici de caixista i, influït per les idees d’ Étienne Cabet amb el qual entrà en contacte epistolar, muntà una impremta amb un amic i edità les revistes La Madre de Familia 1846 i La Fraternidad 1847-48, on divulgà els ideals icarians i hi publicà una traducció del Voyage en Icarie , de Cabet, feta per ell i un amic, FJ Orellana Amb la revista, feu costat a l’…
Lo Catalanisme

Lo Catalanisme, edició del 1886
Literatura catalana
Obra publicada per Valentí Almirall amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques.
Aparegué el 2 de maig de 1886, festa dels Jocs Florals de Barcelona, que Almirall presidí aquell any L’assaig és la primera exposició sistemàtica del catalanisme com a doctrina política estructurada, més enllà del pur sentiment Amb plantejaments predominantment positivistes, s’hi teoritza el particularisme, centrat en el cas català, però amb referents internacionals, i es fa balanç de la seva evolució L’estil sol ser fluid i contundent, tot i que, en el pròleg, l’autor confessa que l’escriví només en dos mesos, a fi que fos publicat coincidint amb la seva presidència dels Jocs Florals, i s’…
, ,
cúpula
Cúpules daurades de l’església de la Dormició al Kremlin de Moscou
© Corel Professional Photos
Arquitectura
Art
Tipus de coberta que, amb una superfície semiesfèrica engendrada per la rotació d’un eix central, cobreix una planta constituïda per un cilindre o un polígon de molts costats.
Amb tot, a la pràctica hom troba cúpules aixecades sobre una planta quadrada, cosa que planteja el problema de l’enllaç entre ambdues parts estructurals, que ha estat resolt de dues maneres per mitjà de petxines o per mitjà de trompes Tot i que hom pot trobar-ne precedents, fou a Roma on hom en començà la utilització sistemàtica primerament com a tímids tempteigs a l’època republicana mausoleu de Cecília Metella, i, finalment, amb l’Imperi, amb obres de la magnitud del Panteó de Roma segle II, on la cúpula restà alleugerida amb la introducció d’elements —àmfores o peces buides de…
paradís
Religió
Jardí mític de felicitat del començ i de la fi dels temps.
Mot de l’antic irànic avèstic pairi-daēza , que significa ‘parc barrat’, ‘cleda’ del qual deriven pardīsu antic babilònic, pardes hebreu i parádeisos grec, que, segons Xenofont, designa el jardí dels reis perses A través de la versió de la Bíblia dels Setanta, aquest mot adquirí una significació religiosa En un sentit ampli, el paradís designa l’habitatge dels déus i també la situació de felicitat, caracteritzada sobretot per la pau i la tranquillitat del començament i de la fi dels temps Les representacions i els continguts del paradís són molt diferenciats en els diversos cercles culturals…
audició

Representació esquemàtica de les característiques d’intensitat i de freqüència de l’oïda humana (nivell de referència: -73,8 dB rerefit a 1 din/cm2)
© Fototeca.cat
Biologia
Percepció d’ones sonores per un animal.
Implica sempre l’existència d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i d’uns ganglis o centres nerviosos que transformen l’estímul mecànic de les ones en sons acústica Només els animals més evolucionats insectes i vertebrats posseeixen òrgans diferenciats capaços de percebre ones sonores i transmetre'n l’excitació als centres nerviosos superiors els òrgans receptors del so van sempre associats als òrgans de l’equilibri En els insectes hom troba òrgans timpànics situats a diferents parts del cos, especialment a les tíbies i a les bases de les antenes la percepció sovint és…