Resultats de la cerca

Situació Aspecte de l’església de Sant Martí, resultat de nombroses refaccions ECSA - Rambol Aquesta església és la parròquia del poble d’Urtx, situat al raiguer del serrat de les Planes Mapa 36-10 217 Situació 31TDG104935 Urtx és situat a 6 km al sud de Puigcerdà per la carretera N-152 RMAE Història Aquesta parròquia, que no apareix en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, era una possessió del priorat canonical de Santa Maria de Serrabona Ensems que l’església d’Ur, havia estat donada a l’esmentat priorat de Serrabona el 1119, en temps del bisbe Ot Aquesta dependència és…

Situació Llenç del mur nord, únic element que resta dret d’aquest antic edifici ECSA A Roura Les ruïnes d’aquesta església són a la part alta del poble de Béixec, sobre una petita prominència amb un fort pendent a la part de llevant Béixec és situat al sud-oest de Martinet, damunt de l’engorjat del Segre, als contraforts septentrionals de la serra del Cadí Mapa 35-10 216 Situació 31TCG899894 Des de Martinet, cal prendre la carretera de Montellà i tot seguit la pista que porta a Víllec, Estana i Bastanist En arribar en una bifurcació cal prendre el camí de la dreta, que mena a Béixec MD-RMAE…

Vida El seu pare l’introduí en els rudiments de la música, i fou deixeble de L van Beethoven, JN Hummel i M Clementi Czerny debutà el 1800, a l’edat de nou anys Coneixia de memòria la música del seu mestre Beethoven i la interpretava regularment en els seus concerts Des de la seva joventut fou molt sollicitat com a intèrpret de piano i com a professor No obstant el seu èxit com a pianista, en la segona part de la seva vida preferí retirar-se dels concerts Alguns dels seus alumnes més destacats foren F Liszt, Th Döhler, Th Kullak, A Jaell i el nebot de Beethoven, Karl La producció musical de…

Vida Estudià a la Universitat de Madrid i al conservatori de la mateixa ciutat i fou deixeble de C del Campo Guanyà diverses vegades el Premio Nacional de Música, amb les obres La nave de Ulises 1923, Música sinfónica 1931 i Tres movimientos concertantes 1934 Aquest fet contribuí a convertir-lo en un dels màxims exponents musicals de l’anomenada Generació de la República, també coneguda com a Generació del 27 Fou membre del Grup dels Vuit, que tenia tendències estètiques molt semblants a les del Grup dels Sis francès, sobretot pel que fa a la reacció antiromàntica Això portà Bacarisse a usar…

Pel que fa a la situació concreta del nadó en el centre sanitari, es poden seguir diversos criteris Fins fa pocs anys, el més normal era que si l’infant no tenia cap trastorn romangués tot el temps al seu bressol, a l’habitació de la mare D’aquesta manera es podia mantenir ininterrompudament el vincle entre mare i fill des del moment del naixement, i es podien fer les primeres mamades sempre que l’infant ho demanés No obstant això, amb aquest sistema, la mare està sempre pendent de l’infant, com és natural, i no pot descansar tant com necessita, després de l’esforç del part També és fàcil que…

La reflexió teològica sobre la creu agafa cos amb Pau, el qual insisteix en la realitat de la creu com a humiliació del fill de Déu —fet objecte del judici diví en lloc de l’home—, fent-ne motiu d’escàndol per als jueus i de neciesa per als pagans, però de glòria per als creients El tema de la creu com a motiu de glòria és desenvolupat per Joan, el qual presenta la crucifixió com l’exaltació mateixa del Crist en el mateix sentit l’Apocalipsi no esmenta la creu, sinó que parla solament d’un anyell sacrificat El judeocristianisme hellenístic conreà insistentment aquest tema de la creu gloriosa…

Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica o llibre fou regalat com a present l’any 940 per Gotmar II, bisbe de Girona, al príncep cordovès al-Ḥakam, fill i successor d’‘Abd al-Raḥmān III Gotmar havia estat monjo del monestir de Sant Cugat del Vallès i, com a tal, en nom del seu cenobi i del de Ripoll, visità la cort del rei franc Lluís IV d’Ultramar a Breisach el 939 Poc després obtingué el bisbat de Girona Segons Ibn Ḥayyān al-Muqtabis V, Madrid 1979, p 455, el 6 de setembre de 940 encapçalà una ambaixada a Còrdova en nom del comte Sunyer de Barcelona-Girona-Osona, en què obsequià el…

Desenvolupament enciclopèdic Des del 1602, any en què passaren a residir a Perpinyà els bisbes i el capítol d’Elna, els escrivans continuaren escrivint aquesta gran crònica, destinada en darrer terme a un ús públic, i poc aprofitada per la historiografia catalana, a excepció de l’ús que n’han fet els historiadors rossellonesos com Josep Coma, Joan de Gazanyola, JA Alart, DJ Henry, JB Renard de Saint-Malo, F Torreilles, Pere Vidal, etc Es conserva en set gran registres que van del 1439 al 1743, repartits actualment entre els Arxius Departamentals i la Biblioteca Municipal de Perpinyà…

Fou professor a les universitats de Cluj i Bucarest, i s’exilià del seu país el 1946 per installar-se definitivament a França, on tingué un paper destacat en el Centre Nacional de Recerca Científica Deixeble de Nicolae Iorga, ja en els primers decennis del segle s’interessà per l’expansió catalana a la Mediterrània oriental, a partir dels treballs d’A Rubió i Lluch sobre aquesta qüestió Ben aviat es convertí en el principal especialista sobre la política imperial d’Alfons el Magnànim, a qui dedicà nombrosos articles al llarg de la seva vida –com “Alfonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’…

Joan de Llinàs i d’Escarrer fou un dels quinze fills del matrimoni format per Joan de Llinàs i Farell i Maria Anna d’Escarrer El seu pare era cosí de Narcís Feliu de la Penya i rebé el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona l’any 1674 Fou un destacat membre del partit austriacista a Barcelona Seguí la carrera militar, a diferència del seu pare, que era un comerciant de prestigi Un cop Barcelona caigué en poder dels aliats de l’arxiduc Carles, fou nomenat cavaller L’any 1710 era alferes del regiment de la Reial Guàrdia Catalana, creada pel mateix Carles III d’Àustria Al final d’aquell mateix…