Resultats de la cerca
Es mostren 1703 resultats
Xilxes
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, al sector costaner del S de la comarca, estès entre els darrers contraforts de la serra d’Espadà (puig de la Comtessa, de Poliola, de la Pedrera, de la Penya Negra i de Castellàs) i la costa baixa, de dunes, sorra i antics marjals dessecats, continuació vers el N de l’estany d’Almenara.
La major part del territori és dedicada a conreus de regadiu 960 ha, especialment a tarongers i hortalisses, però també altres fruites, llegums i arròs Al secà hi ha 200 ha, principalment de garrofers, ja mig abandonats Les terres són treballades en règim d’explotació directa És important la fabricació de guix, de calç i, en general, de materials de construcció, i també d’oli de pinyola Hi ha magatzems de preparació de fruita La població ha crescut parallelament al desenvolupament del regadiu La vila 2 239 h agl 2006, xilxers o xinxers o xinxorrins 7 m alt s’assenta a la zona de…
Flandes
Regió d’Europa que comprèn les terres al llarg de l’extrem SW de la costa de la mar del Nord, des del pas de Calais fins a la vora dreta del delta de l’Escalda (Brabant i l’Hainaut).
Limitada al S pels turons de l’Artois, que la separen de la conca de París, constitueix l’extrem occidental de la plana del N d’Europa Administrativament correspon a una tercera part del departament francès del Nord, a la regió federal belga de Flandes i al sector continental de la Zelanda neerlandesa Hom distingeix la Flandes marítima o occidental i la Flandes interior o oriental La primera és una plana molt baixa, formada per una capa d’argiles d’origen marítim, dessecada per canals i molt fèrtil és la regió de pòlders D’una altura no superior a 5 m, gràcies als dics i a la muralla de dunes…
Les primeres manifestacions artístiques
Plaqueta pintada amb motiu vegetal, cova del Parpalló, Gandia, 13 500-11 000 BP JMF Les representacions d'imatges figuratives i de signes abstractes als Països Catalans daten del Paleolític superior, període que s'inicià fa uns 39 000 anys i que acabà en fa uns 12 000 Aquesta datació és la mateixa que la de la resta del continent eurasiàtic, on es concentra la pràctica totalitat d'aquestes manifestacions culturals humanes Val a dir, però, que no s'ha trobat, de moment, cap escultura o relleu d'època paleolítica als Països Catalans Cal dir que la representació d'imatges és un fenomen que no…
l’Horta
Sector del País Valencià, situat a la costa, de N a S del golf de València.
Centrat per la ciutat de València, inclou les comarques de l’Horta del Nord , l’Horta del Sud i València , i fins l’1 de gener de 2023, també l’Horta de l’Oest , quan aquesta comarca fou dissolta i els seus municipis integrats en les comarques de l’Horta del Nord i de l’Horta del Sud La subdivisió comarcal inicial fou establerta el 1988 per l’Institut Valencià d’Estadística seguint únicament criteris demogràfics Llevat d’aquest aspecte, a efectes geogràfics hom pot considerar el sector com una comarca Comprèn l’estreta plana quaternària fins als primers turons miocènics de serra Calderona pel…
L’Alt Empordà
Situació i presentació La comarca de l’Alt Empordà té una extensió de 1 357,50 km 2 Limita a l’E amb el litoral mediterrani, al N amb el Rosselló i el Vallespir —límit que és frontera entre estats des de l’any 1659—, a l’W amb les comarques de la Garrotxa i el Pla de l’Estany, i al S en un petit sector amb el Gironès i la resta amb el Baix Empordà Els límits comarcals presenten punts més o menys discutibles, encara que l’enquesta adreçada per la Generalitat als ajuntaments l’any 1987 sobre la comarca on volien pertànyer no féu sorgir polèmiques La dificultat de fixació dels límits és a…
Santa Maria de Canòlic (Sant Julià de Lòria)
Situació Imatge de la Mare de Déu, talla de fusta policromada, del darrer terç del segle XII Actualment es conserva a la rectoria de Sant Julià de Lòria JM Ubach El santuari de Canòlic és situat en un coster, a 1 528 m d’altitud, als vessants de llevant de la Serra Plana, damunt la riba dreta del riu d’Aós, al camí de Bixessarri a Civís pel coll de Canòlic És una construcció moderna, en la qual hi ha un altar major d’estil renaixement Situació x 1°26′50” — y 42°28′18” Per a arribar-hi, anant de Sant Julià de Lòria a Andorra la Vella per la carretera general, a l’altura d’Aixovall, a mà…
serra de Torques
Serra
Contrafort (668 m alt.) de la serra d’Espadà, dins el terme d’Aín (Plana Baixa), al límit amb el de l’Alcúdia de Veo, que separa les aigües del riu de Sonella i de la rambla d’Artana.
serra de l’Albera
La serra de l’Albera, massís muntanyós del Pirineu Oriental, des del coll dels Frares
© Arxiu Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Pirineu oriental que forma part de la serralada que separa el Vallespir i el Rosselló de l’Alt Empordà, entre el coll del Pertús i el puig Neulós (o bé fins al coll de l’Estaca, al camí d’Espolla a Sureda).
Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà, ampliació que, abusivament…
Castell de Clariana de Cardener
Art romànic
Situació Un aspecte que ofereix el conjunt, molt malmès i barrejat amb construccions d’època posterior L Prat Dalt un turó sobre la plana de Flotats, que domina les dues valls afluents dels rius Cardener i Negre, a l’indret per on es comença a enfilar la carretera provinent de Manresa que puja cap al Solsonès, hi ha encara ben visibles les runes del castell de Clariana, gairebé a cavall de les comarques del Bages i del Solsonès, on pertany de fet i de dret Mapa 330M781 Situació 31TCG857438 Al punt quilomètric 39,800, de la carretera esmentada, a mà dreta, surt un camí no gaire…
Jaume Freixe
Historiografia catalana
Historiador.
Cursà els estudis de filosofia a la Universitat de Montpeller i, després, a la de Tolosa de Llenguadoc Fou terratinent i historiador autodidacte Escriví una curta monografia sobre el Pertús “Extraits de la monographie du Perthus”, SASL 1894, una obra més tècnica i geogràfica que històrica, on feu interpretacions etimològiques d’alguns noms de lloc de la seva terra Freixe consta com a membre de la SASL a partir del 1904, amb el títol d’“arqueòleg al Pertús” També collaborà amb un petit grup d’historiadors i erudits que crearen, el 1900, la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon Hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina