Resultats de la cerca

Sorensen definí el pH d’una dissolució com el logaritme decimal canviat de signe de la concentració d’ions hidrogen pH = -log H + , i posà a punt un mètode electromètric per a determinar-lo Tot i que aquest mètode ha restat com a definitiu, el concepte primitiu de pH ha sofert diverses transformacions Actualment, el pH és definit d’una manera operativa, segons l’equació pH x - pH r = E x -E r / k , en la qual pH x és el pH de la dissolució desconeguda, pH r el de la dissolució de referència, E x la força electromotriu de la cella H 2 1 atm/dissolució x || elèctrode de referència…

La vermiculita té una estructura trilaminar Cristallitza en el sistema monoclínic té una duresa d’1,5 i una densitat de 2,4, i presenta un color groguenc És un mineral molt relacionat, químicament i estructuralment, amb el talc Una propietat molt important de la vermiculita és que si hom l’escalfa ràpidament fins a 250-300°C es dilata molt i a una gran velocitat parallelament a l’eix c fins a unes quatre vegades el volum primitiu És emprada com a aïllant en la construcció i, barrejada amb ciment i guix, per a fer formigó lleuger i argamassa Els jaciments més grans i més…

En fou l’antecessora, i el nucli principal, l’antiga Biblioteca Municipal de València, que depenia de l’ajuntament i que teniua la seu a la casa de la ciutat Adquirí l’estatut de biblioteca pública al principi del s XX Gràcies a la gestió del bibliògraf Josep-Enric Serrano i Morales foren aconseguits donatius importants de colleccions especialitzades el 1905 hi fou incorporada la de Joan Churat i Sauri 1835-94, i el 1907 la de Salvador Sastre i Nadal 1848-1905, d’uns 1 600 volums cadascuna, en general d’edicions rares i antigues El mateix Serrano i Morales llegà la seva biblioteca, que fou el…

Al costat de l’antic fossar i vora el vell hospital de Sant Llàtzer, extramurs de la vila s’emplaçava l’antiga església romànica de Sant Miquel Consta en els primers inventaris que aquesta església era destinada a la celebració d’aniversaris i que posseïa notables paraments litúrgics Als gravats del segle XIX Aragón histórico, pintoresco y monumental , 1889, pàgs 203-206 encara podem admirar una construcció sòlida, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular Els paraments presentaven carreus mitjans, ben escairats i polits, i disposats en filades regulars Les voltes apuntades…

La vila de Calaceit s’emplaça a la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya El lloc fou conquerit per primera vegada, de manera efímera, vers el 1132, per Alfons I d’Aragó, el Bataller però no va ser fins al 1151 quan es conquerí definitivament L’any 1209 el rei Pere I el Cafò/iccedí els seus drets sobre el lloc al bisbe de Tortosa, fet que propicià que el 1210 s’adjudiqués a la diòcesi de Tortosa la jurisdicció eclesiàstica de Calaceit, juntament amb els llocs d’Arenys, Lledó i Cretes Tots aquests llocs formaren part de l’arxiprestat de…

Situació Porta d’entrada situada a la façana sud, precedida d’un petit porxo ECSA - J Boix Aquesta església és situada al petit llogaret d’Aguascaldas, a la riba dreta del Rialbo Mapa 31-10 212 Situació 31TBG898992 S’hi accedeix per la carretera C-139 A l’altura de Campo cal agafar el trencall que porta a la carretera de les Viles de Turbó Aleshores, vora el quilòmetre 5, cal prendre un branc, a mà esquerra, fins arribar a Aguascaldas JBP Història D’antuvi el lloc d’Aguascaldas restà vinculat a Sant Pere de Taverna, fet que perdurà fins al segle XIX Al llarg del temps la seva església ha…

Inicià la seva trajectòria amb el títol de Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , que mantingué fins el 1938, com a continuador de les revistes Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalanes i L’Excursionista , òrgans de les entitats que, fusionades, originaren el CEC Al llarg dels anys fou publicat amb diferents títols Entre el 1924 i el 1930 es titulà Butlletí Excursionista de Catalunya El 1947 el CEC publicà uns annals que recollien l’activitat realitzada entre el 1939 i el 1945 aplegada sota el títol de Montaña El 1948 veié la llum el Boletín de la Sección de Montaña y CADE…

Estudià a l’escola tècnica i a l’Acadèmia d’Arts d’Estocolm Indiferent al funcionalisme europeu, féu una arquitectura romàntica, d’arrels clàssiques No obstant això, a l’exposició d’Estocolm del 1930, Asplund, amb el seu pavelló, esmicolà el llenguatge figuratiu estès per Europa pel racionalisme, independitzant-se de la seva volumetria, de la seva estereotomia cubista i de la ideologia mecànica i mecanicista La seva influència a tot Europa fou immensa, sobretot a Anglaterra La seva arquitectura és una invitació a la modèstia i a l’antiretòrica Les obres més importants del seu període romàntic…

Desenvoupament enciclopèdic El text primitiu de la crònica basteix la genealogia dels prínceps de la nissaga de Guifré I, que senyorejaren els comtats de Barcelona, Urgell, Cerdanya i Besalú, des del fundador de la dinastia fins al comte rei Jaume I Aquesta redacció primitiva només es conserva al ms lat 5 941 de la BNP i fou transcrita per Pèire de Marca en Marca Hispanica 1688 Cal distingir en aquest text un nucli inicial, obra d’un mateix autor, que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de…

Situació Façana nord-oriental de l’església primitiva del castell damunt la porta d’entrada hi ha vestigis d’un ràfec i la base d’un campanar d’espadanya J Recarens Aquesta església és situada en un cim rocós i abrupte, al mig d’Argimon Mapa 365M781 Situació 31TDG698313 JRR Història Aquesta petita capella romànica fou afegida al cas tell d’Argimon segurament ja al segle X La primera referència, el 1050, esmenta la fortificació propietat de Ponç i de Cabrera Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir a Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, el territori que formà la parròquia de l’ermita, el…