Resultats de la cerca
Es mostren 2032 resultats
Torre del Moro de Torà (Ribera d’Urgellet)
Situació Cantonada nord-est, la més ben conservada d’aquesta torre de planta rectangular ECSA - A Villaró Aquesta fortificació és prop del poble de Torà, a l’obaga de la vall de Tost, en una roca que sobresurt d’un dels contraforts de Sarraïnes Mapa 34-11253 Situació 31TGC685805 La via més còmoda per a arribar-hi passa pel coll d’Arnat, a la part de l’altiplà de Montan que dóna a la vall de Lavansa Del coll mateix surt una pista, a l’esquerra, que mena a la vall de Tost A 1 km s’arriba a una cruïlla amb la pista que va de Castellar a Torà Es continua cap a llevant uns 500 m més Les restes de…
Torre de les Bruixes (Arbúcies)
Art romànic
Fortificació situada a l’extrem nord del castell de Montsoriu al qual era unida per murs en part encara subsistents A Caballé Situació A l’extrem nord del turó on es troba el castell de Montsoriu, dalt d’un petit promontori anomenat de les Bruixes, s’aixeca aquesta torre La posició avançada respecte al conjunt del castell permet dominar millor la vall d’Arbúcies, al peu del Montseny, i el seu accés des de la costa Mapa 365M781 Situació 31TDG619263 Per arribar-hi cal seguir el mateix camí indicat que porta al castell, i llavors enfilar el turó fins al punt on es troben les restes ACC Història…
La força d’Àreu (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Basament de la torre o fortificació que corona el nucli de la força d’Àreu ECSA - J Bolòs Construcció situada darrere de l’església de Sant Feliu de la força d’Àreu L’itinerari és el mateix que per a anar a l’església JBM-JJBR Mapa 34-9182 Situació 31TCH627167 Història Als segles XI i XII la vila i el castell d’Àreu seguiren el llarg i conflictiu procés de feudalització de la Vall Ferrera Els segles XIII i XIV estigueren marcats per la difícil coexistència de drets de l’església d’Urgell, els feudataris del comte de Pallars Galliner i Toralla, i els comtes de Foix i vescomtes de…
Fossar de Sant Pere de Serraïma (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Aquest fossar es troba al costat de l’església romànica de Sant Pere de Serraïma Long 1°55’12” - Lat 41°50’25” Per anar-hi, doncs, cal seguir el mateix camí apuntat per anar a l’església de Sant Pere Necròpoli Tomba del fossar tal com fou trobada l’any 1982 en ésser retirades les lloses que la tapaven, amb l’esquelet dintre A Benet Tomba excavada al sòl i coberta amb lloses tal com fou trobada l’any 1982 A Benet Es tracta d’una necròpoli excavada fa un parell d’anys pels Amics de la Història i de l’Arqueologia Els resultats concrets de la recerca són mantinguts encara inèdits, si bé…
Tombes de Sant Pere de les Cigales (Navàs)
Art romànic
Situació Una de les tombes excavades a la roca A Daura Aquest grup funerari es troba a l’indret on hi ha l’església romànica de Sant Pere de les Cigales Es tracta d’una vall enlairada que limita les comarques del Bages i del Berguedà, travessada pel camí que mena al mas l’Alzina, tot això dins el terme municipal de Navàs Long 1°49’25” - Lat 41°54’50” Necròpoli Com ja hem dit, prop de l’església de Sant Pere hi trobem algunes tombes obertes a la pedra Hi ha d’una banda l’enterrament situat a uns 100 m a llevant del santuari, excavat en un bloc isolat de pedra, sota una figuera Presenta forma…
Casa forta de Guardiola de Pallerols de Rialb (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Restes d’aquest casal proper al mas Guardiola, amb la porta original prop de l’angle sud-est ECSA - J Bolòs Restes d’una casa forta situada a tocar del mas Guardiola, a Pallerols de Rialb, al cim d’un serrat, damunt una de les valls laterals de la banda oriental de la conca del Rialb Les parets de la fortificació fan de marges d’una petita esplanada que hi ha davant de la casa de pagès moderna Mapa 34-12291 Situació 31TCG522532 Per a anar-hi, cal agafar el camí que va de Gualter a Polig, tot travessant el Rialb a Sòls de Riu, prop de la confluència amb el Segre uns 12 km Havent…
Habitatge proper a la caseta d’en Segura (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Un dels vestigis, evidents en la pedra, d’aquest habitatge altmedieval ECSA - J Bolòs Restes d’un habitatge situades damunt d’un rocallís o codina, prop del castell de Castellet i, actualment, damunt del pantà de Foix Mapa 35-17447 Situació 31TCF863693 Si des de Castellet agafem la carretera de Vilanova, en el primer sortint, a mà dreta, en un revolt, hi ha la caseta d’en Segura i aquesta codina, on s’endevina l’existència d’un habitatge Casa Actualment, damunt de la codina veiem restes de dues construccions Una primera construcció, més oriental, de planta gairebé quadrada, sembla…
Castell de Santa Colomba de Ròcafòrt
Situació Un aspecte de les escasses restes d’aquest castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades sobre un serrat, a la part alta del poble, a la riba dreta de l’Aigueta Hem de relacionar aquesta fortificació amb un lloc de poblament i potser també amb un lloc de pas Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 45′00″ N - Long 2° 14′05″ E Si seguim la carretera que va d’Atsat cap al coll de Jau i el Conflent, passarem pel poble de Santa Colomba Si ens enfilem pels carrers del Barri d’Amont, arribarem als peus dels murs del castell Castell D’acord amb les reduïdes restes que s’han conservat,…
Poble i castell de Rard (Bages de Rosselló)
Art romànic
Al nord-oest de Bages, al sud del Rard, hi havia a l’edat mitjana el poble de Rard, al vessant d’una serra orientada de nord a sud Al cim d’aquesta serra es dreçava el castell Hom troba l’únic esment de la fortalesa de Rard l’any 1303, en l’epitafi de la làpida de la tomba de Guerau de Bac, abat d’Arles La inscripció fa referència als treballs que aquest abat feu fer als castells de Rard i de Forques “fecit operari castrum de Riardo et fecit operari castrum de Furchis” Hom sap, per altres textos, que el castell de Forques no és pas anterior a la fi del segle XII els anys 1188 i 1193 l’abat…
Les heppiàcies
Les heppiàcies reuneixen moltes espècies principalment terrícoles, de llocs àrids, però poc freqüents al nostre país La de la fotografia correspon a Epiphloea terrena , que incrusta els sòls silicis prims, en llocs oberts i baixos Hom n’ha mullat els tallus esquamulosos abans de fer-la per tal de fer més visibles els apotecis vermellosos En temps sec, aquest petit liquen passa fàcilment desapercebut Jordi Vidal El gènere Heppia , el més important d’aquesta família, viu especialment a les zones àrida i subàrida de les regions mediterrània, macaronèsica i saharo-aràbica, on colonitza els sòls…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina