Resultats de la cerca
Es mostren 1135 resultats
Jaume Cordelles i Oms, prior comendatari de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona (1599-1602)
El 22 de juliol de l’any 1599, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Cordelles i Oms Barcelona a 1559 – 1604, prior de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona diputat militar Joan de Vilanova i Tragó, baró de Paracolls, senyor de Sant Feliu i de Molig diputat reial Andreu Reard, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Onofre Pau Cellers, doctor en drets, degà i canonge de Barcelona oïdor militar Josep de Castellbell i Moliner, senyor de Maials, Sarroca i Llardecans oïdor reial Mateu Falguera, doctor en drets i ciutadà de Balaguer…
Castell de Voltregà (les Masies de Voltregà)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix des del costat de tramuntana el turó del castell on hi ha encara algunes ruïnes i, als peus, l’església de Sant Martí Xic, poc abans d’ésser restaurada J Pagans-TAVISA El castell de Voltregà es troba en la frau que continua vers el Grau de Sobremunt, la Miranda i el mas Serratosa, encimbellat en un mont des del qual es domina una bella panoràmica Aquest castell figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 34,4 —y 51,4 31 Tdg 344514 Hi ha dues maneres d’arribar-hi O bé per Santa Cecília de Voltregà, des d’on surt una pista en…
proletari | proletària
Dret romà
A l’antiga Roma, ciutadà de la classe més humil, sense propietats territorials — aliens, doncs, a les cinc classes de l’ordenament centuriat (comicis centuriats) de S.Tulli—, però que entrava en el cens únicament perquè tenia o podia tenir fills.
Joana Forners
Història
Dama barcelonina, fundadora, el 1552, d’un convent per a dones piadoses que seguí la regla de les terciàries franciscanes seculars; el 1564 es transformà en el monestir ciutadà de Santa Elisabet d’Hongria de monges franciscanes de la segona regla.
Andreu Pont, abat d'Amer i de Roses (1647-1650)
El 22 de juliol de l’any 1647, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Andreu Pont Segle XVII, abat d’Amer i de Roses diputat militar Joan de Melgar, donzell de Balaguer diputat reial Jeroni Pastor, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Atanasi Martí Roger, beneficiat de la seu de Tortosa oïdor militar Domènec Negrell i d’Orri, domiciliat a la vegueria de Girona oïdor reial Joan Manegat, burgès de Puigcerdà La manca de dades biogràfiques sobre els diputats i oïdors de l’època medieval i moderna s’accentua en els representants d’aquest…
Jeroni de Requesens i Roís de Liori, bisbe d'Elna (1539-1542)
El 22 de juliol de 1539, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Girolamo Doria no jurà el càrrec diputat militar Joan d’Olivó, donzell de Tàrrega diputat reial Miquel Salgueda, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Solers, canonge de Girona diputat reial Pere Ramon Montoliu, donzell de Tarragona no jurà el càrrec diputat reial Jeroni Escales, ciutadà de Girona Girolamo Doria, extret per al càrrec de diputat eclesiàstic del trienni, no jurà el càrrec dins el termini que tenien els escollits Malgrat…
Miquel de Santjoan, ardiaca de Girona, i Alfons de Tous, rector del Pi (1389-1413)
L’11 de juny de 1389, la Cort de Catalunya, reunida en Corts Generals a Montsó, escollí els següents diputats i diputats consellers diputat eclesiàstic Miquel de Santjoan Segles XIV – XV, ardiaca de Girona diputat militar Jaume Marc, cavaller diputat reial Bernat Gralla, ciutadà de Lleida diputats consellers eclesiàstics vicari de l’arquebisbe de Tarragona i Pere Serra, canonge i ardiaca del Penedès de la seu de Barcelona diputats consellers militars Berenguer de Cruïlles, noble, i Bartomeu de Vilafranca, donzell diputats consellers reials Pere Pallarès, de Barcelona, i Pere Vola, de Perpinyà…
Albatàrrec
Albatàrrec
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Pronunciat també Albatarri i més popularment encara lo Batarri, s’estén a la vora esquerra del Segre, a migdia de la ciutat de Lleida Limita amb el municipi de Lleida al N i al NE, i amb els d’Alfés al SE i Montoliu de Lleida al SW És format per tres unitats naturals ben diferenciades la zona alluvial pròxima al Segre, que circula per l’extrem NW parallel al canal d’Urgell, també dins el terme, amb terrasses quaternàries un sector a llevant de plana urgellesa i, vers el SE, una sèrie de plataformes garriguenques, on hi ha el tossal de Pedrós 229 m El terme…
Sebastià Enric Torres: “un home molt aficionat a la Terra”
Fullet advertint contra els gorretes, Barcelona, 1688 BC La família Torres de Sant Quirze Safaja Vallès Oriental era de condició pagesa benestant, propietària de terres i d’un mas i explotava uns pous de glaç en ple rendiment, activitat puixant a conseqüència de la demanda creixent d’aquest producte, no només per a la conservació d’aliments i l’elaboració de begudes, sinó per als usos mèdics Sebastià Enric Torres va néixer el 9 de juliol de 1634 i va morir a l’entorn del 1702 El seu representant comercial a Barcelona era Jaume Circuns amb qui la seva filla, Maria Àngela, es casà en segones…
atimía
Història del dret
A la Grècia antiga, acte pel qual era posat fora de la llei el ciutadà culpable de determinades infraccions de dret públic (alta traïció, assassinat, corrupció dels magistrats, deutes al fisc, falsa acusació, etc.) que el privaven dels seus drets cívics fonamentals.
Correspon a la capitis diminutio romana L’ atimía podia ésser permanent o parcial