Resultats de la cerca
Es mostren 2813 resultats
oferta monetària
Economia
Actius més líquids (diner efectiu i dipòsits a la vista en poder de les unitats econòmiques) posseïts pel públic, que es corresponen amb els passius més exigibles del sistema financer.
Tanmateix, aquesta definició no és acceptada per tothom M Friedman considera que la idea del diner inclou els dipòsits d’estalvi i a termini, el diner efectiu i el diner bancari Gurley i Shaw proposen de substituir el concepte de diner pel de “quantitat monetària de tots els actius”, la qual cosa suposaria aplicar coeficients de liquidesa a qualsevol tipus de dipòsit i endeutament En definitiva, la polèmica està en la qüestió que per a uns el diner és bàsicament un mitjà de pagament i per als altres una forma de reserva de valor El fet que les variacions de l’oferta monetària puguin procedir…
Pasqual Pérez i Rodríguez
Literatura
Fotografia
Escriptor, periodista i fotògraf, de nom de fonts Manuel Julià, que canvià pel de Pasqual.
Orfe de pare, als set anys ingressà al seminari de les Escoles Pies de València, on feu els vots l’any 1820 Exercí la docència a Saragossa 1923 i, des del 1827, a València Exclaustrat des de l’any 1835 per malaltia, la secularització definitiva no li arribà fins el 1851 Home de múltiples interessos, fou un dels introductors del Romanticisme al País Valencià, on sembla que donà a conèixer l’obra de Lo Gaiter del Llobregat Publicà les novelles històriques La torre gótica 1831, El hombre invisible 1833, La amnistía cristiana 1833 i El panteón de Scianella 1834, influïdes per Ann…
,
Arthur Colley Wellesley

Retrat del duc de Wellington, oli sobre tela de Thomas Lawrence (1815)
Història
Militar
Política
Militar i polític britànic.
Fill del primer comte de Mornington És més conegut com a duc de Wellington , títol que rebé el 1814 Les corts de Cadis el crearen 1812 duc de Ciudad Rodrigo i gran d’Espanya, i fou creat també príncep de Waterloo als Països Baixos i duc de la Victòria, duc de Douro, marquès de Torres Vedras i comte de Vimiero a Portugal Terratinent a Irlanda, ingressà a l’exèrcit 1787, i aviat ascendí a tinent coronel 1793 Governador britànic a l’Índia 1793-1805, reduí les darreres resistències a la dominació britànica i fou ascendit a general 1801 Tornà a…
pantomima
Teatre
Representació escènica muda que es basa en el gest i en l’expressió corporal, sovint acompanyada de música.
A Grècia era simple accessori de la dansa, però entre els romans, malgrat que el mim era famós gràcies al tràgic Pílades de Cilícia i al còmic Batille d’Alexandria, no s’establí en la seva forma definitiva fins a l’època d’August El ballarí, anomenat chironomus , acompanyat d’una nodrida orquestra flauta, siringa, címbal, cítara, lira, trompa i el scabillum , interpretava des del pulpitum una obra d’acord amb un llibret més o menys detallat Valorada o menyspreada amb deliri, fou objecte de persecució o d’exaltació per part dels emperadors Per la seva lascívia fou censurada pels…
conquesta de Múrcia

Entrada de Jaume I a Múrcia, pintura de Mauricio Federico Ramos (1876)
Militar
Campanya militar de conquesta del regne musulmà de Múrcia per Jaume I de Catalunya-Aragó.
Pel tractat de Tudellén 1151 la conquesta corresponia a la corona catalanoaragonesa, però Alfons I hi renuncià el 1179 a favor de Castella en canvi de certes compensacions Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge 1243, però només n'havia ocupat uns quants castells L’expansió d’Alfons X de Castella per terres andaluses i els seus projectes africans originaren, el 1264, una revolta sarraïna d’envergadura, ajudada per Granada i el Marroc, i Jaume I rebé aquell mateix any una urgent petició d’ajuda per part de la seva filla Violant, reina de Castella El rei aplegà consell a Osca, on demanà,…
procés de Montjuïc
Militar
Denominació aplicada al procés militar que seguí l’atemptat terrorista contra la processó del Corpus al carrer dels Canvis Nous a Barcelona, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits.
La repressió afectà especialment l’obrerisme anarquista català, i foren detingudes unes quatre-centes persones, entre les quals els mestres José López Montenegro i Joan Montseny, els propagandistes Anselmo Lorenzo, Tarrida del Mármol, Sebastià Sunyé, Joan Baptista Esteve i Teresa Claramunt, així com l’intellectual Pere Coromines Posteriorment, reclosos al castell de Montjuïc, foren inclosos en el procediment militar 87 encartats Les diligències foren dutes a terme sense garanties jurídiques, i les proves es basaren en les declaracions dels principals implicats, en especial Tomàs Ascheri,…
Manifest Groc

El Manifest Groc
Manifest aparegut pel març del 1928 i signat per Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch.
De voluntat programàtica, incorpora l’herència cubista i futurista, o més concretament, de l’ Esperit Nouveau , i les teories de Le Corbusier Des d’una posició eclèctica i amb un to provocatiu —sense radicalismes extrems, però—, s’hi denuncia el Noucentisme com a moviment mistificador del classicisme També s’hi ataca la poesia d’arrel maragalliana, l’escriptor Àngel Guimerà, o institucions, revistes i entitats com l’Orfeó Català, La Nova Revista , Jordi o la Fundació Bernat Metge En definitiva, s’hi rebutja la cultura establerta, tant la de tradició popularista i sentimental com…
,
José Canalejas Méndez
José Canalejas Méndez en un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Política
Història del dret
Advocat i polític liberal.
Fill de l’enginyer José Canalejas y Casas Es doctorà en dret i filosofia i lletres, i treballà en companyies ferroviàries Exercí el periodisme polític des de la seva joventut, i més tard fundà i dirigí “El Heraldo de Madrid” Vinculat al partit republicà, passà al partit liberal seguint Cristino Martos Diputat des del 1881, ocupà la sotssecretaria de la presidència del govern de Posada Herrera 1883 i els ministeris de foment, gràcia i justícia, finances i agricultura, en successius governs liberals, i fou elegit president del congrés dels diputats 1905-06 Canalejas representà, en el partit…
Sant Cristau o Sant Cristòfol d’Oveix (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Ermita situada en un carener, amb la nau allargada a ponent i amb un petit porxo per protegir la porta del fort vent Arxiu Gavín L’ermita de Sant Cristau és situada a la carena del Serrat de les Cabanes, a uns 20 m aproximadament de la carretera que, passant per Astell, continua fins a Oveix ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCG318959 Història No s’han localitzat dades històriques sobre aquesta ermita, popularment anomenada Sant Cristau MLIC Església Aquest edifici va ser restaurat totalment els anys vuitanta, tasca sorprenent si es té en compte l’escàs nombre d’actuacions d’aquesta mena…
Sarcòfag de la Font de Sant Cristòfol (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Antic sarcòfag exempt de pedra utilitzat avui dia com a pica d’aquesta font ECSA - A Roig Uns 300 m abans d’arribar al poble de Peramea, a la dreta de la carretera que ve de Bretui surt un camí de terra que antigament menava cap al lloc de Pujol, tot dins de l’àmbit excepcional del pla de Corts A uns 120 m de la carretera hi ha en el marge esquerre del camí la Font de Sant Cristòfol Mapa 33-11252 Situació 31TCG389881 Necròpoli La Font de Sant Cristòfol es troba condicionada en un marge d’uns 2, 4 m d’alçada que avui retén les terres d’un prat de pastura En aquest espai, la tradició…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina