Resultats de la cerca
Es mostren 2775 resultats
homenatge
Història del dret
Del segle X al XVIII, manifestació externa i ostensible que donava solemnitat i eficàcia a la dependència del vassall envers el seu senyor.
Les seves formalitats eren l' encomanda de mans el súbdit, agenollat, posava les mans juntes, i les hi agafava el senyor, que romania assegut, el bes mutu i el jurament de fidelitat , tocant el vassall els Evangelis Aquest cerimonial era emprat tant en els reconeixements de relacions de vassallatge existents com en la creació de noves en determinats casos de successió de feus i beneficis, capbrevacions o confessió d’aquella dependència, la prestació de l’homenatge era obligatòria era emprada també en els casos d’encomanda, o submissió voluntària a un nou senyor A vegades l’homenatge també era…
contracepció
Medicina
Acció d’evitar la fecundació i, doncs, l’embaràs.
Entre els mitjans utilitzats per a evitar que els espermatozoides arribin a fecundar l’òvul, sia barrant-los el pas sia destruint-los, hi ha els preservatius masculins, els diafragmes i els taps vaginals, i també diversos fàrmacs de tipus local cremes, supositoris vaginals o gelees espermaticides, aquestes darreres d’acció insegura Uns altres mitjans impedeixen la implantació de l’òvul fecundat a la paret de la matriu dispositiu intrauterí Els fàrmacs contraceptius més utilitzats són els que inhibeixen l’ovulació anovulatori o els que interfereixen a l'espermatogènesi Uns altres mètodes…
colla
Sociologia
Conjunt de persones que treballen o actuen juntes en una tasca determinada.
Té una importància especial en certes feines que cal efectuar en equip, com és ara la sega colla de segadors o la descàrrega de vaixells colla de bastaixos Al port de Barcelona existeixen encara les colles de descarregadors del moll, amb costums propis Són dirigides per un cap, lliurement escollit, anomenat cap de colla , al qual obeeixen els altres membres del grup i que decideix els tractes amb els tercers La colla és el nucli bàsic de diverses activitats en una primera fase associacionista, com, als Països Catalans, l’excursionisme o l’escoltisme els anys immediats posteriors de la…
Roc Parés i Burguès
Art
Artista.
Llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona, el seu treball se centra en la investigació de noves tecnologies i de la realitat virtual Professor d’imatge sintètica a la UPF, també coordina l’assignatura de realitat virtual en aquest centre És director artístic de Galeria Virtual, un projecte interdisciplinari iniciat l’any 1993 i realitzat juntament amb Narcís Parés, responsable de l’àrea tècnica informàtica Galeria Virtual vol combinar les noves tecnologies amb noves motivacions estètiques i produeix projectes artístics virtuals Topofonia , amb Joan Fontcuberta, que es presentà…
xaman

Xaman tuvinià cofat amb una lligadura feta de plomes de rapinyaires i altres ocells, i tocant un instrument de percusió
© Fototeca.cat
Etnologia
Religió
Nom donat pels tungús a llurs sacerdots ( šaman
, ‘el qui coneix’) i que hom utilitza per a designar una mena de hierofanta extàtic que hom creu en contacte amb el més-enllà i que exerceix un poder sobrenatural anàleg al dels bruixots i fetillers ( xamanisme
).
Hom pot esdevenir xaman per herència, per designació tribal o per inspiració mística, però sovint també són inicialment determinants certs factors psicopatològics que evidencia l’aspirant Aquest ha de reunir algunes qualitats i ha de passar per determinats rituals d’iniciació, que comprenen la mort i el renaixement simbòlics, el passatge a diferents nivells de consciència i la revelació de doctrines secretes Entre les seves funcions específiques hi ha la de guaridor de malalties psicofísiques, d’exorcista, d’oracle, de guia per a després de la mort i sobretot d’intermediari entre…
propaganda
Sociologia
Manera d’influir en l’opinió pública a fi d’aconseguir conductes col·lectives encaminades vers certes metes religioses, socials, polítiques, etc.
La propaganda difereix profundament de l’educació que crea actituds, conviccions, creences i es basa en eslògans, en l’ostentació i en la reiteració, cercant nous continguts de creences i actituds amagades que suposa La propaganda, en aquest sentit, actua subreptíciament, fomentant l’emotivitat, reduint el camp de la visió i amagant les seves darreres motivacions o intencions, o simplificant-les per fer-les més planeres, comprensibles i acceptables publicitat La seva finalitat és convèncer i aconseguir una acció immediata En particular, la propaganda política , fruit de les democràcies, és el…
triquinosi
Patologia humana
Malaltia parasitària, causada per la triquina, deguda a la ingestió de carn de porc parasitada amb larves de triquines encistades.
La ingestió de la carn, crua o poc cuita, va seguida d’un quadre agut d’intolerància alimentària febre, dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrees, etc Després d’una setmana, quan els nous embrions arriben als músculs esquelètics, apareix dolor muscular i debilitat, febre, edemes periorbitaris, conjuntivitis, inquietud i insomni Entre les complicacions més freqüents hom pot destacar l’encefalitis, la miocarditis i la peumonitis Analíticament hom detecta eosinofília Les proves serològiques tenen un valor positiu a partir de la segona setmana i la biòpsia muscular permet de fer-ne la diagnosi…
anorèxia mental
Trastorn alimentari d’origen neuròtic consistent en el refús sistemàtic dels aliments, observat generalment en dones joves (15-25 anys).
Són símptomes determinats per al diagnòstic d’aquest trastorn alimentari d’origen psíquic el rebuig a mantenir el pes corporal per sobre del valor mínim normal segons l’edat i l’alçada una por intensa a augmentar de pes, a convertir-se en obès, fins i tot estant per sota del pes teòric l’alteració en la percepció del pes o la silueta corporal i la negació del perill que comporta el baix pes corporal, i en les dones postpuberals, amenorrea d’almenys tres cicles consecutius L’obstinació de no menjar és tan inflexible que el malalt es provoca el vòmit o abusa dels laxants a fi de no…
caprifoliàcies
Botànica
Família de rubials constituïda per uns 18 gèneres que apleguen unes 450 espècies d’arbusts i lianes, pròpies del regne holàrtic, abundantment representades a les regions mediterrània i eurosiberiana, amb algunes espècies andines.
Presenten fulles simples o compostes, oposades, generalment mancades d’estípules Les flors són generalment pentàmeres, amb el calze reduït, amb la corolla sovint zigomorfa i generalment amb menys de cinc carpels formant el gineceu es disposen en cimes bípares, de vegades reduïdes a dues flors El fruit, molt variable, pot ésser una drupa o una baia, només rarament una càpsula Moltes caprifoliàcies, com els lligaboscs, són conreades com a ornamentals d’altres, com el saüc, ho són per tal d’obtenir-ne determinats productes d’interès industrial medulla de saüc, etc Caprifoliàcies més…
escriptura àrab
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua àrab.
L’àrab, com altres llengües semítiques, s’escriu de dreta a esquerra L’escriptura es caracteritza per l’abundància de lligams la major part de les lletres són unides a la precedent i a la següent, fet que motiva que la majoria d’elles tinguin quatre formes segons que la posició sigui aïllada, inicial, medial o final Només són indicades les consonants i les vocals llargues, bé que per a determinats texts l’Alcorà, edicions científiques i infantils, etc, on es fa necessària una correcta lectura, són notades també les tres vocals a, i, u, l’absència vocàlica sukūn , les consonants…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina