Resultats de la cerca
Es mostren 2098 resultats
Josep Panyella
Cristianisme
Eclesiàstic, missioner franciscà.
Ingressà a l’orde franciscana, a Barcelona, on professà el 1776 Destinat a Amèrica, arribà al Colegio de San Fernando Mèxic, collegi apostòlic de missions, des d’on marxà a San Francisco el 1797 Anà a la missió de San Diego, on romangué fins el 1803, any en el qual tornaria al Colegio de San Fernando La seva experiència missional no tingué èxit acusat de maltractaments pels neòfits de San Diego, Fermín Francisco de Lasuén, president de les missions californianes, tot i no admetre les acusacions, separà Panyella de les tasques missionera El 1809 tornà a Catalunya
Domingo Juncosa
Cristianisme
Eclesiàstic, missioner franciscà.
L’any 1757, ingressà a l’orde al convent de Reus i posteriorment passà al convent de Barcelona El 1770 el destinaren a la Nova Espanya actual Mèxic, al Collegi Apostòlic de Missions de San Fernando, a la ciutat de Mèxic El 1771 fou enviat a les missions de l’Alta Califòrnia, als Estats Units, on s’integrà a la missió de San Diego, d’on , més tard, fou destinat a l’històric presidi californià de Monterey El 1772 Juníper Serra nomenà Juncosa i Josep Cavaller, també català, els primers missioners de la missió de San Luis Obispo, fundada aquell mateix any, però l’any següent es traslladà a la…
Joaquim Matilló i Vila

Joaquim Matilló i Vila
Arxiu familiar
Arqueologia
Cristianisme
Eclesiàstic i arquèoleg.
Ingressà a la congregació religiosa dels Germans de les Escoles Cristianes i es formà en el noviciat de Premià de Mar, on es es feia una preparació especial per als missioners El 1930 fou destinat a Colòmbia, on estudià antropologia i arqueologia a la Universidad del Atlántico, a Barranquilla, i, més tard, es dedicà a l’ensenyament Posteriorment, se'n anà a Panamà, i més tard a Nicaragua, on s’establí Com a especialista en art rupestre, cal remarcar les seves exploracions a Sierra Nevada de Santa Marta, a Colòmbia, i a les serralades de Managua a l’illa d’Ometepe, a Chontales, a Estelí i a…
Bernardí de Capellades
Cristianisme
Eclesiàstic missioner caputxí.
Ingressà a l’orde caputxí i el 1858 fou destinat a Guatemala Hi continuà la seva formació religiosa, i un any després professà Destinat al convent d’Antigua, el 1865, amb Esteve d’Adoain, fundà la missió de Santa Tecla, a El Salvador, fet que seria l’inici del treball i fundació de nombroses missions a diversos territoris Durant la revolució del 1872, els caputxins foren expulsats de Guatemala, i aleshores es traslladà a Panamà En fer escala al port de Corinto Nicaragua, hi restà amb el català Ferran de Mont-roig i després a Panamà El 1877, en companyia de Ferran, anà a Costa Rica i s’…
Josep Viladrich i Vilaltella
Cristianisme
Eclesiàstic, missioner claretià.
Ja sacerdot del bisbat de Solsona, ingresssà a la Congregació de Missioners Fills de I'Immaculat Cor de Maria, on professà el 1869 El 1874 fou destinat a Amèrica, a Xile Hi exercí el ministeri sacerdotal a Santiago, i més tard a Valparaíso i a Curicó Els seus coneixements d’arquitectura el portaren a dissenyar i dirigir construccions importants a diverses ciutats xilenes la basílica del Corazón de María a Santiago de Chile la remodelació de l’església del Carmen de Curicó i la construcció d’una gran església neogòtica a Linares
Joan Puntí i Collell
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
La seva literatura, de caràcter popular i moralitzant, s’adreçava sobretot als infants i als joves Publicà llibres de rondalles i de contes tradicionals, com En Pere sense por 1920, Caterineta, Caterinó 1921, i Faules i moralitats 1930, illustrat per Junceda i molt reeditat El 1918 guanya la viola d’or als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Missa rasa , i és autor dels reculls de poesia circumstancial Cofret de versos 1918, Comanda Versos d’avinentesa 1923 i La mainada felicita 1951, entre d’altres Per al teatre escriví obres com La rosa beneïda 1932 i La venjança de la reina 1933 També…
,
Albert Pujol i Gurena
Cristianisme
Eclesiàstic i catedràtic.
Augustinià secularitzat 1822, d’idees liberals, bon predicador, d’àmplies curiositats intellectuals i molt actiu, participà en la majoria d’activitats i entitats culturals de l’època el 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, per a la qual escriví treballs sobre les guerres dels Segadors i de Successió Durant el Trienni Liberal dirigí la Casa de Caritat i fou editor del “Diario Oficial” i soci fundador de la Societat d’Amics del País, que presidí 1837, 1840 i 1843 predicà i escriví en defensa del règim constitucional i especialment de la seva política religiosa El 1823 fou…
Sebastià Puig i Puig
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Estudià al seminari de Barcelona i a les universitats de Barcelona i Madrid, on es doctorà el 1889 en filosofia i lletres Fou professor d’història al seminari, canonge de la catedral i director del Boletín Oficial Eclesiástico de la diòcesi de Barcelona Fou també secretari de cambra i govern del bisbe Català És autor d’obres piadoses, sobretot de traduccions cal destacar les obres històriques Episcopologio de la sede barcinonense 1916 i Pedro de Luna, último papa de Aviñón 1920
Pau Puig
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Fou clergue menor del convent de Sant Sebastià de Barcelona i gaudí de molta fama com a predicador Publicà alguns sermons com Sermón del Divino Redentor 1767 i una Oración fúnebre en las exequias de Carlos III 1789 Com a poeta, la seva abundosa producció Dècimes a Figueres , Epitafi a un escolà , entre d’altres, en català i castellà, resta majoritàriament inèdita També és autor d’un pronòstic humorístic, El Sarrabal de la ciudad de Barcelona para el año 1792 1820, i d’una comèdia de sants, Lo clarí de Aquitània i martell de l’heretgia, sant Hilari Deixà manuscrit un dietari en castellà…
,
Leopold Jeroni Puig
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i literat.
Era beneficiat del Pi de Barcelona des d’abans del 1730 Anà a Madrid cap al 1736, on fundà i dirigí amb Martínez Salafranca el Diario de los Literatos de España , que, a desgrat de la protecció del rei Felip V i del ministre José de Campillo, fou molt combatut a causa de la seva posició crítica i polèmica sols sortí dos anys 1737-39 Continuà a Madrid, on escriví sobre temes de crítica literària El 1756 fou nomenat membre de l’Academia Española
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina