Resultats de la cerca
Es mostren 2404 resultats
metralladora

Metralladora
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, relativament pesant i totalment automàtica, que pot tirar successivament i ràpidament un gran nombre de projectils.
L’ànima del canó pot ésser del calibre dels fusells militars convencionals o bé arribar fins al de 20 mm, i a partir d’aquest calibre són considerades dins la categoria de canons automàtics Habitualment requereix un equip de dos o tres homes per al maneig l’un transporta l’arma i la dispara i l’altre transporta el trípode i la munició i ajuda a fornir la cinta de projectils o els carregadors La primera metralladora eficaç fou la Gatling, sorgida de les necessitats de la guerra de Secessió nord-americana Tenia de sis a deu canons, disposats de manera que voltessin parallelament entorn d’un eix…
efecte hivernacle

Representació ideal de l’efecte hivernacle
© Fototeca.cat
Meteorologia
Escalfament de l’atmosfera i de la superfície d’un planeta que s’esdevé pel fet que l’atmosfera deixa penetrar la radiació solar (d’ona curta) i reté la terrestre (radiació infraroja, d’ona llarga).
Aquest fet provoca un creixement de temperatura en el sòl i en les capes d’aire pròximes a ell, en un valor que, per terme mitjà, per al planeta Terra és de 45°, per sobre del que correspondria en absència d’atmosfera El poder d’absorció de l’atmosfera és degut a la presència en el seu si de, principalment, vapor d’aigua i diòxid de carboni i, en menor mesura, de l’ozó En aquest efecte intervenen també essencialment els núvols Per aquesta raó, l’efecte és més gran a les regions més humides i nuvoloses dels tròpics, i menor en els pols i en les regions desèrtiques A aquest fenomen és deguda la…
parallamps

parallamps que ionitza intensament l’aire al voltant de la punta, generant impulsos d’alta tensió a partir del gradient del potencial elèctric atmosfèric; a la dreta, connexió òptima amb la terra i zona de protecció teòrica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu que consisteix en una barra metàl·lica, col·locada en un punt elevat d’una construcció i connectada a la terra mitjançant un cable de poca resistència, destinada a atraure els llamps i a facilitar-los un pas directe a la terra sense que danyin la construcció.
El parallamps, ideat per Benjamin Franklin el 1752, ha d’ésser installat a una altura suficient, atès que els llamps tendeixen a caure sobre els cossos situats en una posició més elevada, i ha d’ésser connectat elèctricament amb totes les masses metàlliques de l’edifici i aquestes amb la terra, per tal d’aconseguir que la construcció protegida s’aproximi a una gàbia metàllica gàbia de Faraday , ja que els cossos situats dins d’una gàbia d’aquest tipus no són afectats per les descàrregues elèctriques La secció de la barra i del cable ha d’ésser suficient per a conduir la…
aromaticitat
Química
Fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques, la composició ponderal de les quals indica insaturació —tals com el benzè
i els seus derivats—, posseeixen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques i en particular de les olefines (amb les quals, a jutjar per la composició ponderal, haurien d’assemblar-se).
Aquestes propietats són, essencialment una estabilitat termodinàmica elevada, que les calors de combustió i d’hidrogenació posen de manifest energia de ressonància característiques espectrals peculiars, molt distintes de les de les olefines en un camp magnètic, existència d’un corrent d’electrons en el cicle, detectable, per exemple, mitjançant la ressonància magnètica nuclear distàncies carboni-carboni intermèdies entre les d’un simple i d’un doble enllaç escassa reactivitat química per comparació amb les olefines i en particular gran predomini de les reaccions de substitució…
Malaltia de Waldenström
Patologia humana
La malaltia de Waldenstròm o macroglobulinèmia pri mària és una alteració d’origen desconegut que es caracteritza per la funció anormal d’un sector de plasmòcits o cèllules plasmàtiques que elaboren grans quantitats d’una immunoglobulina específica Aquesta alteració és més aviat estranya Anualment afecta cinc persones de cada milió d’habitants És més freqüent en el sexe masculí i se sol presentar després de cinquanta anys La base de la malaltia consisteix en l’activació d’un clon o grup de limfòcits que es transformen en plasmòcits sintetitzadors de la mateixa immunoglobulina, en general una…
Dieta hipopurínica
La dieta hipopurínica , és a dir, de baix contingut en purines, substàncies proteiques constituents dels àcids nucleics de les cèllules, forma part de la prevenció i el tractament de la gota, malaltia metabòlica caracteritzada per una excessiva concentració sanguínia de sals d’àcid úric, producte de degradació de les purines La gota es produeix quan, com a conseqüència d’una hiperuricèmia o augment important i persistent de la concentració d’àcid úric en la sang, es produeixen dipòsits i acumulacions de sals o urats en les articulacions i altres teixits orgànics Una de les…
diferencial

Elements i parts d’un diferencial d’automòbil (a dalt) i esquema del seu funcionament (a baix)
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mecanisme que hom munta als automòbils per transmetre el moviment a les rodes motrius i permetre que, als revolts, girin a la velocitat adequada, és a dir, que la roda exterior giri més de pressa que la roda interior.
Un diferencial consta d’una roda amb dental cònic anomenada corona , en la qual engrana el pinyó d’atac de l’eix motor, i que arrossega la caixa del diferencial Dins aquesta caixa hi ha muntats quatre pinyons satèllits que poden girar lliurement Sobre aquests pinyons, i en punts diametralment oposats, dues corones fixes planetaris engranen amb cadascun dels semieixosals quals hom subjecta les rodes Quan aquestes giren a velocitats iguals, els pinyons no tenen moviment independent i el conjunt es mou solidàriament Si una de les rodes s’alenteix, els pinyons comencen a girar i la corona…
metall pesant
Ecologia
Metall de transició de densitat alta.
Són metalls pesants tots els elements amb una densitat igual o superior a 5 g/m³ en la seva forma elemental i amb un nombre atòmic superior a 20, excloent-ne els metalls alcalins i alcalins-terris La seva presència a l’escorça terrestre és inferior al 0,1% Tot i que alguns metalls pesants, com ara el zinc, el coure i el ferro, són essencials per als organismes vius, n'hi ha d’altres com el mercuri, el plom, l’arsènic, el talli, el crom o el cadmi que són tòxics En tot cas, concentracions elevades de metalls pesants, tant essencials com tòxics, són altament perjudicials per als éssers vius Els…
octava
Literatura
Combinació rimada de vuit versos.
L’octava clàssica de la poesia culta catalana antiga —l’estrofa que hi fou més usada— constava de dues semiestrofes de disposició croada o encadenada De llur alternança i partint de l’ús de quatre rimes, hom obtenia quatre tipus bàsics l’estrofa creu croada ABBA CDDA, la cadenoencadenada ABAB CDCD, la creu encadenada ABBA CDCD i la cadenocroada ABAB CDDC Cal afegir-hi uns altres dos tipus, caracteritzats per la presència de dos apariats, o caudats, a la segona semiestrofa l’estrofa creu caudada ABBA CCDD i la cadenocaudada ABAB CCDD Tots aquests tipus es basen en la combinació de quatre rimes…
acord de Tristany
Música
Primer acord de l’òpera Tristany i Isolda de R. Wagner (fa, si, re♯, sol♯).
R Wagner Tristany i Isolda , preludi © Fototecacat/ Jesús Alises És un dels acords sobre els quals s’ha polemitzat més a causa de la dificultat d’establir quines de les notes que el formen són reals i quines són estranyes des del punt de vista de l’harmonia funcional tradicional en el context harmònic on es troba Algunes interpretacions formulades a partir de l’anàlisi d’aquest acord són a si, re♯, fa, la és un acord de 7a amb la 5a rebaixada fa en lloc de fa♯ i en oposició de 6 aug, on el sol♯ és una llarga appoggiatura del la La seva funció tonal és de dominant de l’acord posterior mi, sol…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina