Resultats de la cerca
Es mostren 3061 resultats
Juli Cebrian i Mezquita
Arts decoratives
Pintura
Pintor i decorador.
Germà de l’erudit Lluís Cebrian i Mezquita Deixeble de Carles Giner i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, d’on fou professor i acadèmic Autor de pintura històrica Ausiàs Marc llegint les seves trobes al príncep de Viana , vers el 1884, fons del Museo de Arte Moderno de Madrid i religiosa, de retrats i pintura de flors
Les iridàcies
Iridàcies 1 Safrà Crocus sativus esquema de la planta en secció longitudinal x 0,5 2 Lliri dels Pirineus Iris latifolia aspecte general x 0,5 3 Lliri comú Iris germanica detall de la flor x 0,5 4 esquema floral d’un iris a secció longitudinal de la flor x 0,5 b secció transversal d’una càpsula amb la disposició de les llavors x 1 5 Gladiol o espasí Gladiolus aspecte general x 0,5 Eugeni Sierra Formen una família cosmopolita, particularment rica a l’Àfrica extratropical, que comprèn en conjunt uns 70 gèneres i unes 1800 espècies A la conca mediterrània es troba ben representada i als…
Els cicadofitins: ciques i efedres
Els cicadofitins són més complexos estructuralment que els coniferofitins les fulles tenen nervadura pinnada i, molt sovint, són profundament dividides els estams porten diversos grups de sacs pollínics i els primordis seminals s’insereixen, en nombre més o menys elevat segons les espècies, en carpels foliacis Alguns cicadofitins presenten caràcters evolutivament avançats, com ara la manca d’arquegonis en els megaprotallus Apareixen, també, flors hermafrodites, amb un periant incipient, que són pollinitzades per insectes El port és variable des de plantes amb aspecte de palmera fins a lianes…
ginodioic | ginodioica
Botànica
Dit de la planta polígama amb individus de flors hermafrodites i individus de flors femenines.
planta

Classificació de les plantes
Botànica
Organisme pertanyent al regne vegetal.
Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret cellular…
vitàcies
Botànica
Família de ramnals constituïda per lianes amb circells o per arbusts enfiladissos.
Presenta fulles alternes, generalment palmatilobulades, d’inflorescències en raïm o en cima, de flors actinomorfes, hermafrodites o polígames, tetràmeres o pentàmeres, i amb el gineceu súper, bicarpellar i bilocular, i de fruits en baia Consta de prop de 700 espècies, la majoria pròpies dels països càlids Pertanyen a aquesta família la llambrusca Vitis vinifera varietat labrusca , la vinya Vitis vinifera i la vinya verge Parthenocissus quinquefolia
euforbiàcies
Botànica
Família de l’ordre de les tricoccals integrada per unes 8.000 espècies d’arbres, arbusts o herbes d’hàbit molt divers i sovint amb làtex, esteses per tot el món.
Tenen fulles simples, flors unisexuals, generalment disposades en inflorescències complexes, i fruits sovint en càpsula trilocular Euforbiàcies més destacades Chrozophora tinctoria tornassol Codiaeum variegatum cròton Euphorbia sp eufòrbia , lleteresa, lletera, lleterola Euohorbia characias lleteresa xera Euphorbia dendroides lleterassa Euphorbia lathyris cagamuja Hevea brasiliensis hevea Manihot glaziovii maniot Manihot utilissima mandioca Mercurialis sp mercurial , malcoratge Mercurialis annua melcoratge Mercurialis perennis melcoratge de bosc Ricinus communis ricí
bignoniàcies
Botànica
Família de personades integrada per un centenar de gèneres que apleguen més de 700 espècies de plantes generalment llenyoses (arbres, arbusts, lianes, rarament herbes) de distribució tropical, centrades especialment a l’Amèrica del Sud.
Presenten fulles sovint oposades i compostes, i flors vistoses, zigomorfes i hermafrodites, agrupades en inflorescències cimoses, amb l’androceu dímer i didínam i l’ovari generalment bilocular Les bignoniàcies proporcionen bona fusta i són de gran efecte ornamental Bignonàcies més destacades Bignonia sp bignònia Campsis radicans gessamí de Vírginia Catalpa sp catalpa Doxantha unguis-cati bignònia Jacaranda sp jacaranda Jacaranda semiserrata xicranda Spathodea sp espatodea
coralet
Botànica
Arbust espinós, de la família de les berberidàcies, d’1 a 3 m d’alçària.
Té branques redreçades i fulles caduques, oblongues, atenuades a la base, ciliodentades, de color verd tendre, disposades en fascicles a l’axilla d’una espina tres, quatre o cinc vegades partida Les flors, grogues, formen raïms penjants, i els fruits, baies vistoses i de tast acídul, en madurar prenen un color vermell viu com de corall A Catalunya, creix en terrenys calcaris de la muntanya mitjana
codonyer
Codonyer amb fruits
© C.I.C -Moià
Botànica
Arbre o arbust, de la família de les rosàcies.
D’1,5 a 6 m d’alçària, té fulles caduques, ovades, enteres tomentoses al revers, flors de color de rosa clar, amb el peduncle gairebé nul, i fruits en pom, els codonys , globosos o piriformes, fragants, de pela groga i tomentosa Originari de l’Iran i del Turquestan, és conreat en una gran part d’Europa, inclosos els Països Catalans, de forma no intensiva
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina