Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
Els ortòpters celífers: llagosts
Característiques de grup Com ja hem dit en el capítol anterior, en aquest tractarem els ortòpters d’antenes i oviscapte de les femelles curt, els típicament anomenats llagosts i llagostes, encara que n’hi ha d’altres, no tan coneguts, que pertanyen al mateix grup Altres caràcters que els defineixen i els separen dels ensífers són la situació dels òrgans auditius si n’hi ha al primer metàmer abdominal i la manera de produir l’estridulació fregant el fèmur amb la tegmina En general són allargats i lleugerament comprimits Tenen el tegument llis o rugós, amb ornamentació i pubescència escasses, i…
Els eucàrides eufausiacis: el «krill»
Els eufausiacis són un grup de crustacis planctònics, exclusivament marins, que viuen a les aigües oceàniques i nerítiques de tot el món Neden en grans moles i són importants per a la dieta de molts peixos i, més característicament, dels cetacis Són petits, de menys de 70 mm de llargada, transparents i moltes vegades luminescents gràcies als fotòfors que porten a diferents parts del cos Morfològicament, són semblants als crustacis decàpodes del tipus gamba Bàsicament, es caracteritzen pel fet de tenir les brànquies situades als coxopodis, per la manca d’apèndixs transformats en maxillípedes i…
Els solífugs
Característiques del grup L’aspecte i la vivacitat dels solífugs és espectacular, principalment pel fet que, en general, són aràcnids d’unes dimensions considerables entre 1 i 7 cm de llargada del cos Tal vegada són els aràcnids més ben adaptats a les condicions extremes de les zones àrides El seu aspecte extern és força homogeni cos allargat, hirsut, ample i àgil, i quelícers en pinça, molt desenvolupats i orientats cap endavant, caràcter que els dóna un aspecte ferotge També en són característics els cinc parells d’òrgans en raqueta o mallèols, que porten els artells basals del quart parell…
paradiseids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 16 a 120 cm, que tenen el bec fort, les potes robustes i presenten un marcadíssim dimorfisme sexual, puix que el plomatge dels mascles és de colors llampants i formes vistoses i originals.
Comprèn 43 espècies, distribuïdes en 10 gèneres, els més importants dels quals són Paradisses, Pteridophora i Diphyllodes , que hom coneix amb el nom general d' ocells del paradís Habiten a Nova Guinea, les illes Moluques i el NE d’Austràlia
catxalot

Grup de catxalots
Gabriel Barathieu (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cetaci odontocet de la família dels fisetèrids, el més gros del grup (de 15 a 20 m els mascles, i de 10 a 13 m les femelles); el dors és de color gris fosc, i els costats i el ventre són més clars.
El cap, enorme i de forma quadrangular, ocupa una tercera part de la longitud total del cos El musell sobrepassa considerablement la mandíbula inferior, que és armada amb grans dents de 40 a 54 L’espiracle és a la part superior i anterior del crani, una mica desviat cap a l’esquerra, de manera que el brollador de vapors condensats surt obliquament Els catxalots manquen d’aleta dorsal, però tenen una filera de geps de magnitud decreixent en el darrer terç del dors En una concavitat de la part superior del crani hi ha un òrgan compost de diverses cavitats delimitades per làmines conjuntives i…
escarabat de nit
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 2-3 cm de llargària, amb color de fons bru negrós i bru vermell amb una fina pubescència blanca que cobreix totes les parts superiors; els mascles tenen les antenes dilatades a l’extrem.
Viu en els indrets arenosos, rics en vegetació arbòria, sobretot pins, i és bastant comú als Països Catalans
Els diplurs
Característiques de grup Els diplurs són insectes despigmentats que viuen sota terra, entre la molsa i la fullaraca, en hàbitats molt variats però sempre hipogeus, i requereixen un cert grau d’humitat Són àmpliament distribuïts per tot el món Tenen el cos allargat, proveït a la part terminal de dos cercs, i de mides compreses entre els 3 mm i els 5 cm, si bé generalment no ultrapassen els 6 mm Durant molt de temps foren considerats com a tisanurs, però el fet de tenir les peces bucals amagades entognàtia i la manca de paracerc terminal al cos, ha portat a considerar-los com un grup a part…
L’estudi dels copèpodes marins
Metodologia Durant les dècades de 1960 i 1970, per a la pesca de zooplàncton s’utilitzaven xarxes amb una malla de 200-250 µ m, la mateixa mostra que es feia servir per a l’estudi dels diferents grups que formaven part del zooplàncton és a dir, no solament els copèpodes sinó també els sifonòfors, els cladòcers, els amfípodes, les larves de decàpodes, etc, mentre que per a l’ictioplàncton es feia servir la xarxa semipelàgica IKMT Isaac Kit Mid Water Trawl, amb una malla de 500 µ m, que permetia una velocitat d’arrossegament d’uns sis nusos Estudis posteriors sobre la selectivitat de la malla…
oriol
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels oriòlids, de 24 cm, el plomatge del qual és groc viu amb les ales i la cua negres en els mascles i verd groguenc amb les parts inferiors més clares i ratllades en les femelles.
Habita als boscs caducifolis de tot Europa, llevat d’Escandinàvia i el S de Grècia, i hiverna a l’Àfrica oriental
Els mal·lòfags: polls de l’aviram i afins
Característiques del grup Coneguts vulgarment amb els noms de polls de l’aviram o polls mastegadors, donada la seva semblança aparent amb els polls veritables o anoplurs, aquest ordre comprèn unes 3000 espècies que, en el transcurs de tot el seu cicle vital, viuen com a ectoparàsits estacionaris i permanents dels ocells i dels mamífers N’obtenen el nodriment, generalment, a expenses de les escates dèrmiques, les plomes i els pèls La seva grandària oscilla entre 0,5 i 5 mm, encara que algunes espècies gegantines arriben a assolir 1 cm de llargada A banda el seu cos aplanat dorsiventralment, hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina