Resultats de la cerca
Es mostren 1790 resultats
darmstadti
Química
Element químic de nombre atòmic 110.
Inicialment rebé el nom d’ ununnili Unn, i des del 2002 el nom definitiu de darmstadti És un element artificial que no es troba a la natura S’obtingué per primera vegada el 9 de novembre de 1994 a l’Institut d’Investigació d’Ions Pesants GSI de Darmstadt, ciutat de la qual prové el nom, per un grup internacional d’investigadors mitjançant un accelerador lineal d’ions pesants UNILAC del GSI La síntesi s’aconseguí per bombardeig d’àtoms de 208 Pb amb àtoms de 62 Ni Se n’obtingueren quantitats ínfimes, per la qual cosa no és possible estudiar-ne les propietats físiques i químiques…
dolomita

Dolomita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Carbonat de calci i magnesi, CaMg(CO3)2.
Mineral d’estructura igual a la de la calcita, substituint la meitat dels àtoms de calci pels d’un altre metall divalent, en aquest cas el magnesi Els cristalls són normalment romboèdrics, bé que també poden ésser prismàtics o tabulars Quan forma part de les roques es presenta compacte o en masses granulars Té una duresa de 3,5-4 i una densitat de 2,8 Incolora i transparent o bé blanca, grisa o verdosa, esdevé d’un groc marró o marró en augmentar el contingut en ferro divalent És molt abundant en els terrenys sedimentaris, formada segurament per transformació de la calcita sota l…
californi
Química
Element radioactiu artificial transurànid de nombre atòmic 98.
Fou descobert el 1950 per S G Thompson, K Street Jr, A Ghiorso i G Th Seaborg a la Universitat de Berkeley Califòrnia, que reeixiren a identificar-ne el núclid 245 entre els productes obtinguts en el bombardeig del curi-242 amb ions d’heli Actualment en són coneguts onze isòtops, tots radioactius Dels reactors nuclears, hom en recull principalment els núclids 249, 250, 251 i 252, els períodes de semidesintegració dels quals van des de 660 anys 2 5 1 Cf a 2,55 anys 2 5 2 Cf, raó per la qual poden ésser obtinguts en quantitats ponderables El californi és un metall de la família dels actínids…
Trauma sonor (sordesa professional)
Patologia humana
El trauma sonor o sordesa professional consisteix en la pèrdua de capacitat auditiva deguda a una lesió de la còclea provocada per l’exposició reiterada a sorolls ambientals molt intensos, com els que hi ha en uns ambients laborals determinats on no s’han establert les proteccions adequades Així, sol afectar persones que treballen en locals on hi ha un soroll ambiental molt fort com ara telers, indústries del metall o discoteques Els primers símptomes que es manifesten són acúfens i una sordesa reversible que, a poc a poc, esdevé més intensa i persistent En general, les persones…
Tuerlinckx
Música
Família de fabricants d’instruments originària dels Països Baixos.
Jean Arnold Antoine Tuerlinckx Aarschot, Brabant 1753 - Mechelen, Brabant 1827 en fou el primer membre Fill d’un rellotger que era clavicembalista aficionat, començà a fabricar instruments a divuit anys El 1782 s’establí a Mechelen com a fabricant d’instruments de vent de fusta Amb el temps guanyà fama, amplià el negoci i arribà a tenir dos tallers, un per a instruments de metall i l’altre per a instruments de fusta També feu incursions en el món de l’edició musical A partir del 1820, però, l’aparició d’instruments més barats el perjudicà, i la seva…
Paul Hindemith
Música
Compositor alemany.
Estudià amb BSekles i Arnold Mendelssohn Després d’unes primeres obres de caire postromàntic, es vinculà a l’avantguardisme Dirigí els festivals de Donaueschingen 1921-26 i de Baden-Baden 1927-29 Estrenà per al teatre Mörder, Hoffnung der Frauen ‘Assassins, esperança de les dones’, 1921, el ballet per a putxinellis Nusch-Nuschi 1921 i les òperes Cardillac 1926, Neues vom Tage ‘Notícies del dia’, 1929 i Lehrstück ‘Peça didàctica’, 1929, amb text de Bertolt Brecht Evolucionà cap a un estil neoclàssic amb els concerts de cambra, un per a orquestra de corda i metall 1930, l…
triangle

Triangle
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de pals Consisteix en una vara de metall, habitualment acer, de secció cilíndrica, en forma de triangle equilàter obert per un dels vèrtexs Sostingut per una mà, es percut amb l’altra amb una curta vara també metàllica, fent un moviment circular per la part interna del triangle o bé, si l’executant persegueix una major precisió rítmica, percudint la part externa d’un dels costats Per la seva simplicitat, tant en la seva construcció com en la producció del so, aquest instrument ha estat utilitzat ja des de…
catalitzador de Ziegler-Natta
Química
Denominació genèrica de diversos catalitzadors, de natura complexa, desenvolupats independentment, a Alemanya per K.Ziegler i a Itàlia per G.Natta, els quals permeten la polimerització d’olefines a temperatures i pressions baixes.
El més conegut i més emprat és obtingut per interacció del trietilalumini, CH 3 CH 2 3 Al, amb el tetraclorur de titani, TiCl 4 , en un solvent apolar La polimerització té lloc a la superfície del catalitzador per mecanismes iònics que impliquen la formació simultània d’intermedis del tipus σ i π El trialquilalumini actua com a reductor i agent alquilant, i produeix derivats alquilats del metall de transició en un estat de valència baixa, que s’esdevenen en els llocs actius de la polimerització A més del titani, tenen aplicació com a components de catalitzadors de Ziegler-Natta alguns…
passivitat
Tecnologia
Propietat conferida a un metall oxidable en sotmetre’l a la passivació.
estructura microgràfica
Tecnologia
Estructura de la superfície d’un metall observada amb un microscopi metal·logràfic.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina