Resultats de la cerca

Estudià a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, i debutà com a pianista quan tenia vuit anys Tot i els primers èxits, continuà la seva formació amb E von Dohnányi i, un cop graduat, esdevingué assistent de Z Kodály El 1948 guanyà el Premi Liszt de Budapest, fet que suposà l’inici d’una brillant carrera de virtuós del piano que el portà per tot el món, excellint com a gran intèrpret del repertori romàntic Els anys setanta començà a dedicar-se a la direcció d’orquestra i el 1979 fou nomenat director associat de la Northern Sinfonia Deu anys després assumí la titularitat de la…

Fou tècnic del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona en dues ocasions 2002-04, 2005-08 En la seva primera etapa aconseguí l’ascens a la Superlliga temporada 2002-03 i la classificació per a disputar la Copa del Rei 2003-04 L’equip rebé una menció especial de la Direcció General de l’Esport 2003 i fou escollit equip revelació per la Reial Federació Espanyola de Voleibol la temporada 2003-04 Durant la temporada 2004-05 entrenà l’equip juvenil, amb el qual assolí el títol estatal de la categoria, i estigué lligat al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, on feu d’entrenador de futures…

Ingressà al convent de Mallorca 1326 i poc després anà a Barcelona, on es remarcà per la seva predicació El rei Pere III el nomenà capellà reial 1340 En el capítol provincial de Lleida 1448 fou nomenat lector de teologia i destinat a l’estudi general de Barcelona, on es llicencià i es féu mestre en teologia 1349 Dirigí la fundació definitiva del convent dels monjos de Montision El 1350 fou nomenat provincial d’orde del regne d’Aragó i inquisidor general Es remarcà en la refutació i condemna de Francesc Batlle i en l’actuació contra els begards de València El papa…

Deixeble d’Enric Granados, Enric Morera i Adrià Esquerrà, es dedicà de molt jove a la direcció coral Més tard, fou designat professor de solfeig i mestre auxiliar de la “Schola Coral Catalana” 1905 L’any 1907 fundà a Barcelona l’Orfeó Fiveller El 1910 emigrà a l’Argentina, i s’establí a Buenos Aires Hi fundà l’Orfeó Català del Casal Català de Buenos Aires, del qual també fou director fins que morí Ben integrat a la vida i activitats dels catalans residents en aquest país i esdevingut un bon director de corals, també dirigí el Cor de Caramelles de Buenos Aires i el Grup de Cantaires Catalans…

Primer secretari de la Lliga de les Joventuts Comunistes de Jaroslavl’ 1938-40 i de les de Carèlia 1940-44, ingressà el 1939 al Partit Comunista de la Unió Soviètica, en el qual, mentre romangué a Carèlia, ostentà diversos càrrecs Entre el 1953 i el 1957 fou conseller i, posteriorment, ambaixador a Budapest, on tingué una participació destacada en la sufocació de la insurrecció hongaresa Retornat a l’URSS 1957, i després d’ocupar diversos càrrecs, fou nomenat membre del comitè central del PCUS 1961 i del secretariat d’aquest organisme 1962-67 El 1967 esdevingué membre suplent del…

S'establí a Barcelona des que fou destinat d’ordenança a casa del marquès d’Alella mentre feia el servei militar Un cop acabat el servei, el mateix marquès el recomanà per entrar a treballar a l’Ajuntament de Barcelona, on realitzà diverses tasques subalternes fins que fou nomenat conserge del Palau Reial de la Ciutadella actual seu del Parlament, on el 1903 s’installà el Museu d’Art i Arqueologia, del qual fou nomenat conservador Collaborà amb Puig i Cadafalch i Pere Bosch i Gimpera en les excavacions de les ciutats grega i romana d’Empúries, de les quals fou director entre el 1908 i el 1937…

Fill de Publi Corneli Escipió Mentre el seu pare dirigia l’exèrcit romà a Hispània, lluità contra Anníbal i intervingué a les batalles de Tessino i Cannas Després de la derrota i la mort del seu pare i del seu oncle a Turdetània, nomenat procònsol, fou el cap de l’exèrcit d’Hispània El 210 desembarcà a Tàrraco, que fou durant tota la guerra la seva base, i prengué ràpidament Cartago Nova 210 Seguí una política d’atreure's els caps indígenes, per exemple els ilergets Indíbil i Mandoni, que resultà molt eficaç Portà l’ofensiva a la vall del Guadalquivir, on vencé els cartaginesos…

El dos d’abril Servi Sulpici Galba, governador de la Tarraconense, s’uneix a la rebellió de Juli Víndex a la Gàllia Amb el suïcidi de Neró, Galba és nomenat emperador

Ocupà les illes de La Palma 1492 i de Tenerife 1495 fou nomenat adelantado de Castella i capità general de la costa africana, i governà les Canàries fins a la mort

El càrrec era nomenat per l’armador un particular, una ciutat o el rei, el qual el confirmava, en qualsevol cas Podia recaure tant en nobles com en ciutadans o mercaders