Resultats de la cerca
Es mostren 1233 resultats
Isona Passola i Vidal

Isona Passola
© Generalitat de Catalunya/Rubén Moreno
Cinematografia
Productora, guionista i realitzadora cinematogràfica.
Filla d’ Ermengol Passola i Badia Es llicencià en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i es diplomà en imatge per l’Institut del Teatre 1982 Cursà estudis de guionatge i direcció d’actors als EUA El 1980 fundà VIRAC, empresa amb la qual produí fins el 1987 programes publicitaris, industrials i documentals fou guionista i realitzadora d’alguns d’aquests treballs, com ara Eleccions a “Las Cortes” 1982 i Paisatges per un teatre 1987-88 Després de la producció del film d’animació Despertaferro El crit del foc 1990, de Jordi Amorós, que obtingué el premi Sant…
,
Josep Maria Ballarín i Monset

Josep Maria Ballarín i Monset
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Fou mobilitzat en l’anomenada Lleva del Biberó, que lluità en el bàndol republicà a la Guerra Civil Espanyola Un cop acabada la guerra fou internat en un camp de concentració Contragué la tuberculosi, i posteriorment fou enviat a Zamora, on continuà el servei militar El 1946 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia Estudià teologia al Seminari de Solsona, d’on, en acabar els estudis, fou prefecte i professor sis anys Exercí la tasca pastoral al santuari de Queralt entre el 1958 i el 1993 Des d’aquest any visqué sobretot a Gósol Fou collaborador de nombroses publicacions periòdiques,…
,
Santa Maria de Montornès (la Pobla de Montornès)
Art romànic
L’antiga església parroquial de Santa Maria de Montornès, avui convertida en santuari o ermita amb el nom de la Mare de Déu de Montornès, s’aixeca en un turó proper al poble de la Pobla de Montornès, just al costat dels vestigis del castell El lloc és esmentat l’any 1066 en una donació per la qual el comte de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis donaren als esposos Ramon Transunyer i Rotlenda i a llur descendència el puig anomenat Puigperdiguers, amb l’obligació entre d’altres coses, de bastir-hi una fortalesa Cal tenir en compte que l’indret de Puigperdiguers fou anomenat…
Sant Esteve i Sant Pere d’Aguilar (Graus)
Art romànic
Aquest monestir, ara desaparegut, era situat entre Santa Liestra i Aguilar Va dependre de Santa Maria d’Ovarra Una de les falsificacions ovarreses consigna la suposada donació d’aquest monestir feta pels comtes Bernat i Toda a l’abat Galafons d’Ovarra El fons històric d’aquest diploma es troba en unes notícies autèntiques del segle X relatives al monestir d’Esvú, primitiu nom del cenobi Al principi del segle X un tal Endiscle lliurà a l’abat Galifons i a la congregació del cenobi d’Ovarra “la casa anomenada d’Esvú amb el seu alou i els seus termes” i, semblantment, la casa que tenien a la…
Sant Pere de Soliveta (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat sud-est, amb un alt campanar d’espadanya de dos ulls a la façana de ponent ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és al nucli del poble abandonat de Soliveta, enlairat damunt la Terreta, a 793 m d’altitud Mapa 32-11 251 Situació 31TCG070756 S’hi arriba des de la carretera local de Monesma, per una pista que surt del barri del Noguero en direcció a Soliveta JAA Història El lloc de Soliveta és documentat a partir del 1122 llavors Bertran Guillem amb consell de la seva mare Antònia i del seu germà Arnau es lliurà a la canònica de Sant Vicenç de Roda…
fam
Història
Sociologia
Sofriment general produït per l’extrema escassetat d’aliments.
La fam ha estat sovint conseqüència dels avatars històrics de les collectivitats humanes guerres, pestes, invasions, etc, però uns altres cops ha estat originada per condicions climatològiques desfavorables o catàstrofes naturals Hom en troba descripcions a la Bíblia, com els cèlebres set anys de fam soferts per Egipte Moltes de les migracions asiàtiques de l’edat antiga tingueren aquest motiu A l’edat mitjana, la recessió econòmica europea i les lluites freqüents feren de la fam un dels flagells de la humanitat, especialment al s XIV Les fams produïren sovint revoltes socials d’abast local,…
Antoni Bosch i Cardellach
Historiografia catalana
Historiador i metge il·lustrat.
Vida i obra Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona 1774-76, on fou deixeble del clergue, polític i convilatà seu Fèlix Amat de Palou, amb el qual tingué una llarga relació Cursà el batxillerat a Cervera 1776-78 i medicina a València 1778-81 i Osca 1781-83 feu les pràctiques a l’Hospital General de Barcelona i obtingué el títol a Cervera el 1783 Exercí de metge a Bràfim –Alt Camp– 1783-87, Sabadell 1787-1804 i, de nou, a Bràfim 1804-20, fins que deixà l’exercici de la medicina per motius de salut Prengué part en els Rebomboris del Pa i en la protecció d’eclesiàstics…
El valor biològic de les proteïnes
Atès que les proteïnes que es troben en els diferents aliments estan compostes per proporcions molt variables dels diversos aminoàcids, hom ha acceptat el concepte de valor biològic de les proteïnes per a referir-se a les característiques nutritives de les diferents proteïnes, segons quin sigui llur contingut dels aminoàcids que l’organisme humà ha d’obtenir prioritàriament amb l’alimentació, és a dir, dels aminoàcids essencials D’aquesta manera, el valor biològic d’una determinada proteïna serà més gran com més gran sigui el seu contingut, en quantitat i varietat, d’aminoàcids essencials…
música de la Xina
Música
Música desenvolupada a la Xina.
Introducció La música xinesa té més de 3 000 anys d’història Segons el musicòleg Yinliu Yang, s’hi poden distingir tres grans períodes El primer, o antic, comprèn des del neolític fins al 246 aC El segon rep el nom d’antic mitjà, i va del 246 aC al 907 El darrer és l’anomenat període històric, entre el 907 i el 1911 A l’inici, la música xinesa sembla haver tingut les mateixes característiques funcionals que la d’altres pobles primitius dominar o controlar forces naturals i sobrenaturals, apaivagar els déus, etc La seva manifestació més antiga coneguda es pot datar entre els segles XIV i XIII…
bismarck
Pastisseria
Pastís de pasta de brioix, de forma allargada, com de barra de pa, farcit de crema i nata i amb sucre de llustre i trossets d’ametlles crues per sobre.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina