Resultats de la cerca
Es mostren 2060 resultats
Unió Esportiva Figueres
Futbol
Club de futbol de Figueres.
Fundat el 1919 arran de la unió de les societats esportives Sport Club Català secció del Casino Menestral i Joventud Sportiva i Artística secció del Casino Sport Figuerenc, Bernard Palmer en presidí la primera junta directiva El primer camp on jugà fou el de l’horta de l’Institut El 1924 llogà el camp de l’antic velòdrom, el més gran de la província, i el 1931 es traslladà al camp municipal d’Esports, on jugà fins el 1950 Durant els anys vint i trenta l’equip participà en el campionat regional, equivalent a la tercera categoria del Campionat de Catalunya Després de la Guerra Civil, ascendí…
Vilatge de Sueix (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Indret conegut actualment com les Dues Roques, on hi hagué el vilatge medieval de Sueix ESG Façana meridional d’aquesta església, molt transformada, on s’obre el primitiu portal, refet ECSA - JA Adell L’antic vilatge de Sueix és situat a l’indret conegut actualment com les Dues Roques, a l’extrem occidental de l’altiplà de Gotarta, al S del barranc de l’Oratori o de Fontvella Mapa 32-10 213 Situació 31TCG149987 S’accedeix a aquest vilatge per la carretera que surt del barri de Sant Aventí, a l’E del Pont de Suert, i puja pel barranc de Raons cap a Gotarta Uns 2,5 km…
Vilatge de Noufonts (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Detall de l’aparell constructiu d’una de les estructures d’aquest vilatge ESG Les restes del vilatge de Noufonts i d’una possible fortificació són al cim d’una elevació que domina per l’esquerra la Noguera de Tor, gairebé davant per davant del poble de Castelló de Tor Mapa 32-10 213 Situació 31TCH149003 Per a arribar-hi cal prendre la pista asfaltada que surt per l’E del Pont de Suert, segueix el barranc de Raons i s’enfila després cap a Gotarta i cap a Igüerri En la cruïlla cap aquesta darrera població, s’ha de deixar el vehicle i seguir a peu per un camí que baixa per…
Revista de Catalunya
Publicacions periòdiques
Publicació mensual, editada i fundada a Barcelona (1924) per Antoni Rovira i Virgili.
Nasqué durant la Dictadura de Primo de Rivera com una tribuna d’expansió i de defensa de l’alta cultura catalana Tenia més de cent planes i hi aparegueren memorables estudis i assaigs d’Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila, Melcior Font, Josep Pla, Domènec Guansé, Prudenci Bertrana, Joan Sacs, Joan Crexells, Tomàs Garcés, Carles Pi i Sunyer, etc Suspesa per raons econòmiques el 1929, fou represa pel setembre del 1930 fins al desembre del 1930, sota la direcció de Ferran Soldevila A banda dels antics i assidus collaboradors, hi escriviren, entre d’altres, Manuel Brunet,…
Juràssic
Geologia
Segon sistema (i període) de l’era secundària o Mesozoic, situat damunt el Triàsic i sota el Cretaci.
El terme Juràssic fou començat a emprar per Avon Humboldt el 1795, bé que fou Lvon Buch que li donà el contingut actual És situat entre -213 i -144 milions d’anys Aquest període, eminentment transgressiu, en el qual la mar envaí en tres ocasions els continents, es caracteritza per la calma tectònica Durant el Juràssic l’Amèrica del Nord estigué unida a Euràsia, l’Amèrica del Sud completament aïllada, Austràlia restà unida a l’Antàrtida, i l’Àfrica i l’Índia també estigueren aïllades L’oceà Atlàntic era en plena expansió i la mar de Tetis formava un enorme geosinclinal, el qual s’emplenava…
Sant Miquel (Balaguer)
Art romànic
Les probables restes de l’antiga església romànica de Sant Miquel es troben situades a la planta baixa del campanar octogonal de l’actual església parroquial, gòtica, de Santa Maria Major La historiografia local ha relacionat sempre aquesta església amb l’existència d’una antiga mesquita que, igual que les altres de Balaguer, fou cristianitzada amb la conquesta, i posada sota l’advocació de sant Miquel No hi ha ni notícies documentals ni arqueològiques que avalin aquesta hipòtesi, però podria ser possible per dues raons bàsiques La primera és la probable existència en aquest…
Jean-Baptiste le Rond D’Alembert
Filosofia
Enciclopedista francès.
Fill natural del cavaller Destouches i de Madame de Tencin El 1739 publicà una Mémoire sur le calcul intégral , que li valgué d’ésser admès el 1741 a l’Académie des Sciences Dos anys més tard publicà la seva obra fonamental, Traité de dynamique Continuà dedicant-se a les investigacions científiques Recherches sur les équinoxes 1749, Essai d’une nouvelle théorie sur la résistance des fluides 1752, els resultats de les quals foren publicats en Opuscules mathématiques 1761-80, 8 vols, on també figuren la Théorie générale des vents i diverses memòries sobre el càlcul de probabilitats i sobre la…
Els mestres del portal dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida
Art gòtic
Aspecte actual del portal dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida, despullat quasi completament de les escultures que l’havia decorat ©Enciclopèdia Catalana – GSerra El portal dels Apòstols és un dels nuclis més interessants de l’activitat escultòrica de la Seu Vella de Lleida Des del punt de vista tipològic concorda amb el paradigma de les portalades monumentals en ús a l’època gòtica, desenvolupat a partir de models francesos que es van configurar a les façanes occidentals dels grans temples catedralicis per raons simbòliques i pastorals a saber, una portada central amb…
Núria Feliu i Mestres

Núria Feliu i Mestres
© VIP MUSIC
Música
Cantant.
Biografia S’inicià d’infant en la música als orfeons Canigó i de Sants, barri al qual sempre estigué molt arrelada, i hi feu també les primeres interpretacions com a actriu dramàtica posteriorment formà part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona El 1964 debutà com a cantant acompanyada del conjunt Els Quatre Gats, i des d’aleshores actuà amb continuïtat i realitzà nombrosos enregistraments discogràfics El 1965 publicà els seus dos primers àlbums, els singles, Anirem tots cap al cel i Gent , versions catalanes de cançons nord-americanes menys una, cosa que la convertí en un dels pocs…
,
Desplà

Armes dels Desplà
Llinatge originari d’Alella.
Passà a Barcelona, on els seus membres foren ciutadans honrats i cavallers des del començament del s XIV Tingueren repetidament —fins al primer terç del s XVI— els càrrecs de batlle, síndic de la ciutat, conseller, mostassaf, cònsol de mar, diputat i oïdor de comptes Uns Desplà tal vegada els mateixos d’Alella foren senyors de la casa Desplà a Sant Gervasi de Cassoles Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Joan Desplà , doctor en lleis, que fou pare de Joan Desplà mort abans del 1441, tresorer del rei, que no tingué successió de la seva muller, Elionor de Sacirera morta el 1441 A la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina