Resultats de la cerca
Es mostren 1448 resultats
regne animal
Biologia
Gran grup d’éssers vius integrat per la majoria dels individus heterotròfics, els anomenats animals.
El valor sistemàtic del grup és molt relatiu, i està en funció de l’abast que en cada cas concret hom vulgui donar-li, el qual abast, d’altra banda, depèn del concepte que hom tingui d'animal Si hom pren el terme animal en el seu sentit més ampli i comprensiu és a dir, si hom considera animals alguns éssers unicellulars eucariotes, aleshores cal considerar el regne animal com una unitat força artificiosa, d’escàs interès sistemàtic, digne d’ésser tinguda en compte més per motius històrics que no pas per raons biològiques En canvi, si és restringit el seu abast als pluricellulars…
quocient intel·lectual
Psicologia
Xifra que representa la intel·ligència i que és obtinguda mitjançant la divisió entre l’edat mental d’un individu (aconseguida per mitjà de determinats tests d’intel·ligència) i la seva edat cronològica, multiplicada per cent.
El concepte fou introduït per WLStern l’any 1912 i adaptat per LTerman a la revisió de l’escala de Binet-Simon Aplicat als adults, però, Wechsler el definí com la proporció entre la intelligència, detectada per un determinat tipus de tests, i el nivell mitjà corresponent a la seva edat i al seu grup social Aquesta relació té una extensa gamma de valors hom considera 100 el punt mitjà, per sota de 70 com de deficiència intellectual, i una intelligència superior per sobre de 130 Té un valor relatiu, puix que els patrons utilitzats són molt variablesS'observa que el quocient…
transició
Música
Passatge que té com a funció principal enllaçar dues unitats formals.
Aquest terme s’utilitza de manera quasi exclusiva en el context de la forma sonata i formes afins i es refereix a la secció que connecta el grup principal amb el secundari Aquest fragment, també conegut com a ’pont', té lloc tant en l’exposició com en la reexposició de la forma sonata, si bé amb diferències harmonicotonals significatives En efecte, el caràcter normalment modulant de la transició en l’exposició al to de la dominant o del relatiu major, segons el mode del to principal és reinterpretat en el moment reexpositiu vegeu l’apartat ’reexposició’ de forma sonata En els…
Castell de Bragacolls (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Hi ha notícia de l’existència d’aquest castell per un document de l’any 1003, que és recollit al Cartulari de la Seu d’Urgell vol I, doc 422, foli 140, relatiu a un conflicte entre el batlle del comte d’Urgell, Sendred, els homes d’Andorra i el mateix comte No sabem pas si l’existència d’aquest castell devia ésser efímera o si devia tenir molt poca importància o les dues coses a la vegada El cert és que al mateix segle XI surt documentada la muntanya de Bragacolls any 1048 i el lloc de Bragacolls 1071 i enlloc no es parla del castell Tot i que no podem saber amb exactitud l’…
Castell de Bragacolls (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Hi ha notícia de l’existçncia d’aquest castell per un document de l’any 1003, que és recollit al Cartulari de la Seu d’Urgell vol I, doc 422, foli 140, relatiu a un conflicte entre el batlle del comte d’Urgell, Sendred, els homes d’Andorra i el mateix comte No sabem pas si l’existçncia d’aquest castell devia ésser efímera o si devia tenir molt poca importància o les dues coses a la vegada El cert és que al mateix segle XI surt documentada la muntanya de Bragacolls any 1048 i el lloc de Bragacolls 1071 i enlloc no es parla del castell Tot i que no podem saber amb exactitud l’…
Josep Maria Serra i Marsal
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Fou industrial tèxtil, a Sallent, i visqué a Barcelona Entre el 1881 i el 1884, li foren premiats i editats cinc poemes als certàmens de la Joventut Catòlica, pròxima a l’integrisme religiós En reedità tres a part, en opuscles La barca dels trobadors 1882, d’intenció i forma heroica i relatiu a l’obra missionera de Ramon Llull Les caramelles de l’any 1726 1883, romancet sobre el tema de les lleves, i La bandera del Sant Crist 1884, romanç de tema bruquetà que es feu molt popular a Igualada i fou sovint reeditat Propicià el sonet dedicat al santcrist d’Igualada per…
esquimal
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Família lingüística, branca de la família esquimoaleuta.
Comprèn l’esquimal pròpiament dit i el del sud d’Alaska, ambdós dividits en dialectes El més evolucionat és el del sud de Grenlàndia el seu sistema fonològic comprèn tres vocals i una sèrie única d’oclusives, i no té africades El mot esquimal sovint es presenta com un conglomerat d’elements accessoris units a un element lexical bàsic Té singular, plural i dual En la flexió nominal hi ha dos casos sintàctics l’absolut i el relatiu, i sis casos adverbials El verb té tres modes independents —indicatiu, interrogatiu i optatiu— i quatre modes subordinats —conjuntiu, subjuntiu i dos…
primera llei de Stokes
Física
Llei sobre els fluids viscosos, enunciada per Stokes el 1845.
Afirma que quan una esfera de radi r es troba en moviment relatiu de velocitat v en el si d’un fluid de viscositat dinàmica η, apareix sobre aquella una força que s’oposa al moviment, que val F = 6 π η r v fórmula de Stokes La proporcionalitat de la força amb els altres paràmetres dimensió, velocitat i viscositat s’acompleix, també, per a cossos que no siguin esfèrics, però cal canviar el coeficient 6 π pel corresponent a la forma considerada De la primera llei de Stokes hom pot deduir que la velocitat v a què cau un cos esfèric de radi r , sotmès a l’acceleració de la gravetat…
error
Física
Matemàtiques
Diferència entre el resultat de la mesura experimental d’una magnitud i el seu valor real (error absolut).
Els errors són de dos tipus sistemàtics , que procedeixen d’imperfeccions en les escales dels aparells de mesura i que poden ésser reduïts comprovant prèviament els calibratges, i accidentals , que són deguts a les limitacions naturals dels sentits de l’observador, sobretot de la vista i l’oïda Per a acotar-los hom repeteix una mesura diverses vegades Els valors mesurats x i presenten una desviació entorn del valor mitjà, x m , que hom pren com a millor valor Si hom dibuixa la gràfica de les desviacions en funció de les freqüències, obté la corba de campana o de Gauss , en la qual el pendent…
entonació

Entonació
Fonètica i fonologia
Successió de to al llarg d’una emissió de parla.
Depèn de la freqüència amb què vibren les cordes vocals del parlant durant l’emissió i d’uns valors relatius normals que caracteritzen el seu to fonamental En les llengües indoeuropees, l’entonació de les fraccions finals de l’emissió, respecte a les altres fraccions, té capacitat significativa, segons que sigui no marcada horitzontal o marcada ascendent o descendent L’ entonació horitzontal consisteix en l’absència de canvis relatius en la freqüència de les vibracions i és característica de les fraccions no finals de l’emissió per això, quan hom fa pausa després d’entonació horitzontal, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina