Resultats de la cerca
Es mostren 3465 resultats
Hausson

Hausson
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut l’il·lusionista i prestidigitador Jesús Julve i Salvadó.
Conegut com el gentleman de l’illusionisme , al començament dels anys vuitanta participà juntament amb Christa Leem, Albert Vidal, Manel Barceló, Pep Bou , Tortell Poltrona i Ángel Pavlovsky en la renovació del music-hall català inspirada per Joan Brossa , amb qui mantingué una fructífera relació artística concretada en espectacles com Gran sessió de màgia en dues parts 1987 i Poemància 1996 Poc abans de la mort de Brossa 1997 fundà amb Hermann Bonnín el Brossa Espai Escènic de Barcelona, posteriorment reconvertit en La Seca – Espai Brossa Amb Bonnín presentà els muntatges El combat de les…
Guillermina García Cabrejas
Dansa i ball
Ballarina castellana més coneguda pel pseudònim de Mariemma.
Es formà a París a l’Escola de Ballet del Théâtre du Châtelet De retorn a l’Estat espanyol, el 1943 debutà a Madrid Els anys següents i fins a final de la dècada dels anys seixanta féu freqüents gires per Llatinoamèrica, Europa i els EUA amb la seva companyia Mariemma Ballet d’Espanya i actuà també amb Léonide Massine al Teatre de l’Òpera de Roma i com a ballarina convidada del Gran Ballet del Marqués de Cuevas, entre d’altres Entre els seus èxits internacionals cal esmentar Córdoba , d’Isaac Albéniz i les seves coreografies Iberia i Danza y tronío El 1960 s’inicià…
Alain Corneau
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Estudià música i posteriorment cinema a l’IDHEC Institut des Hautes Études Cinématographiques Després del curt Le jazz est-il dans Harlem 1969, el 1974 debutà amb una sàtira política France société anonyme , influïda per Jean-Luc Godard Els seus films següents s’emmarquen en el gènere negre Police Python 357 , 1976 La menace , 1977 Série noire , 1979 Le choix des armes , 1981 Fort Saganne , 1984 Le môme , 1986 A partir de Nocturne Indien 1989, drama basat en una novella d’ Antonio Tabucchi , diversificà la seva obra i amb la biografia del músic barroc Marin Marais , Tous les…
Magistral d’Escacs Ciutat de Barcelona

Cartell del Magistral d’Escacs Ciutat de Barcelona del 2010
Federació Catalana d'Escacs
Escacs
Competició internacional d’escacs disputada anualment a Barcelona des del 1996.
Organitzada per la Federació Catalana d’Escacs, té lloc al Casino de Barcelona i és de categoria XIV, segons la Federació Internacional d’Escacs Hi participen deu mestres d’alt nivell internacional i es disputa amb el sistema de lliga a una volta 9 rondes amb partides de 90 min amb 30 s d’increment per moviment per a les 40 primeres jugades, més 30 min addicionals amb el mateix increment per jugada per a les següents Tots els enfrontaments es poden seguir en directe per internet Els vencedors dels darrers anys han estat Rubén Felgaer 2004, Vassili Ivantxuk 2005, Lenier Domínguez…
Isak Andic Ermay
Economia
Empresari.
Nascut en una família de jueus sefardites turcs establerta el 1967 a Barcelona, inicià l’activitat com a comercial del sector tèxtil a l’inici de la dècada dels anys setanta, i gràcies a les importacions d’articles de l’Afganistan el seu negoci rebé un fort impuls L’any 1984, juntament amb el seu germà Nahman, obrí a Barcelona la primera botiga de la cadena Mango , que al llarg dels anys següents convertí en una de les primeres empreses del sector La seva fortuna és una de les primeres de Catalunya i de l’Estat espanyol Conseller 2006-13 de la junta d’accionistes del Banc…
raça catalana
Ramaderia
Raça de galls i gallines que comprèn les races autòctones següents: vallesana, empordanesa, penedesenca, garrotxina i Prat, anomenada aquesta també catalana del Prat, que és la més coneguda i explotada en les variants perdiuada, rossa, blanca i negra.
àlgebra de Boole
Matemàtiques
Conjunt A en què s’han definit una operació unitària ¬ i dues operacions binàries ∨ i ∧, i amb dos elements distingits 0 i 1, de manera que per tot x, y, z de A se satisfan les següents propietats:
Els subconjunts d’un conjunt donat U formen una àlgebra de Boole amb les operacions de complementació, reunió i intersecció Els elements distingits són el conjunt buit i U En una àlgebra de Boole es pot definir un ordre parcial de la següent manera x ≤ y si, i solament si, x ∧ y = x o, equivalentment, x ∨ y = y Hom ha aplicat l’àlgebra de Boole en teoria de probabilitats, i en el disseny dels circuits elèctrics en què es basen les unitats lògiques dels ordinadors En aquest cas els connectors lògics ∧, ∨ i ¬ són reemplaçats per operacions físiques 1 passa el corrent 0 no passa el corrent…
b
Fonètica i fonologia
Grafia representativa en català del fonema consonàntic |b| —que, al seu torn, també és representat per la grafia v, a la major part del territori del català central i a la zona de valencià apitxat— i de l’arxifonema |P|.
Dins el grup fònic té una complexa distribució representativa d’allòfons i fonemes Així, doncs, si està en posició inicial, es realitza com a b oclusiva sonora bec , boig si es troba en posició medial en un context intervocàlic, implosiu davant fricativa o explosiu, es manifesta amb la variant b fricativa sonora ràbia , sabre , alba si compareix en posició medial implosiva davant consonant sorda o en posició final absoluta, es realitza com a p oclusiva sorda sobtar , cub , i, en fi, si es troba en posició implosiva davant consonant sonora, es manifesta com a b, oclusiva sonora cabdell…
buit
Tecnologia
Regió de l’espai en la qual la pressió atmosfèrica ha estat reduïda tant com ha estat possible mitjançant sistemes de bombament, o tant com ha calgut per a evitar la influència de l’atmosfera sobre els processos que hom duu a terme a l’interior de l’espai clos.
El primer intent d’obtenir el buit fou fet per Otto von Guericke, el 1632, en intentar d’extreure l’aigua d’un recinte completament ple, per tal de produir-hi el buit el fracàs d’aquestes temptatives el portà a assajar amb un recipient ple d’aire, i arribà així a la màquina pneumàtica, posteriorment millorada per Robert Boyle i Christian Huygens Correntment hom ha establert les denominacions següents per a classificar els graus de buit buit baix p > 10 2 Pa, buit mitjà 10 - 1 < p < 10 2 Pa, buit elevat 10 - 5 Pa < p < 10 - 1 Pa i ultrabuit p < 10 - 5 Pa…
màquina de Turing
Matemàtiques
Màquina formada per una cinta il·limitada, dividida en cel·les, i per una capsa negra amb un cap lector.
Procedeix de la següent manera elemental A cada cella de la cinta hom pot escriure un 0 o un 1 Aleshores, la màquina de Turing, segons l’estat intern de la capsa negra i del símbol que llegeix el cap lector, pot pendre una de les cinc decisions següents 1, escriure un zero a la cella llegida pel cap lector, esborrant abans el que pugui haver-hi escrit 2, escriure un 1 a la cella, esborrant abans el que pugui haver-hi escrit 3, donar un pas cap a la dreta 4, donar un pas cap a l’esquerra 5, aturar-se Una màquina de Turing és, doncs, una matriu com ara Aquesta matriu actua de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina