Resultats de la cerca
Es mostren 2029 resultats
ciri
Ciris al voltant de la Verge
© Lluís Prats
Cristianisme
Porció cilíndrica de cera o matèria cèria que envolta un ble situat a l’eix i que, encesa, serveix per a fer llum.
Hom el fabrica submergint periòdicament i successivament el ble en cera fosa, que, en solidificar-se, forma capes concèntriques superposades També pot fer-se omplint motlles amb cera fosa, i rep aleshores el nom d' espelma Els ciris per a processons porten el ble més gruixut perquè el vent no els apagui, i són anomenats brandons cilíndrics o atxes prismàtics El ciri és un element litúrgic que hom troba ja als primers segles cristians De primer només tingué un sentit funcional d’illuminació Després, hom hi veié el simbolisme religiós de la llum illuminació divina que aparta la…
Jacques Christian Michel Widerkehr
Música
Compositor alsacià.
Fou alumne de FX Richter i posteriorment anà a París 1783, on treballà com a mestre de música i violoncellista en l’orquestra del Concert Spirituel Destacà com a compositor de les anomenades symphonies concertantes , forma que gaudí de gran acollida entre els auditoris de la capital francesa En aquest gènere desplegà diferents propostes pel que fa als instruments solistes, tot mostrant especial predilecció per l’ús d’ambicioses combinacions d’instruments concertants de vent També compongué música de cambra, en què sobresurten els quartets de corda i un bon nombre de sonates i…
José Ángel Lamas
Música
Compositor veneçolà.
Fou soprano del cor de la catedral de Caracas, de l’orquestra de la qual fou nomenat fagotista el 1796, càrrec que ocupà fins a la mort Visqué en una gran pobresa Dedicat a la composició de música religiosa, la seva obra mostra una gran expressivitat, que combinà amb la simplicitat i l’economia de recursos La seva peça més coneguda és el motet Popule meus 1801, per a soprano, contralt, tenor i acompanyament de corda i vent Autor també d’himnes i motets en castellà En premio a tus virtudes , 1802, hom ha considerat la Missa en re 1810 i el Miserere per a quatre veus les seves…
Hermínia Mas i Marssenyac
Literatura catalana
Poeta i narradora.
En poesia ha publicat Retalls de foc premi Amadeu Oller, 1983, Amb ungles lleus li esquinça 1988, El vent de les andanes 1994, premi Caterina Albert i Paradís 1993, La cala del desig premi Miquel de Palol 1995 i La pell del pensament 2004, una evocació de la infantesa i de la Catalunya central dels anys seixanta En prosa, ha conreat la narrativa infantil i juvenil amb les obres L’arpa de les mil cordes 1994, premi Ciutat d’Olot de contes infantils 1993, La bruixa que no sabia riure 1997, El secret de la persiana 1997, Ulldevellut 2000, JF Delgado premi Josep M Folch i Torres…
El foc destrueix 17.500 hectàrees de boscos a la Catalunya central
Els bombers aconsegueixen controlar els dos incendis que dissabte passat van declarar-se prop de les poblacions d’Aguilar de Segarra i Cardona Les elevades temperatures i el vent van facilitar l’expansió dels focs, que dilluns van unir-se en un únic front El balanç final de superfície cremada és de 17490 hectàrees de bosc i 9303 de conreus del Bages, el Solsonès i, en menor mesura, l’Anoia i la Segarra Han participat en l’extinció de l’incendi 27 unitats aèries, 200 vehicles i prop de 2000 persones entre bombers i voluntaris El dia 30 són detinguts dos joves de Puig-reig que…
mesoescala
Meteorologia
Escala corresponent a fenòmens meteorològics que abracen extensions horitzontals mitjanes, entre uns pocs i algunes desenes de quilòmetres.
En l’enorme rang de dimensions dels fenòmens atmosfèrics, la mesoescala representa una escala intermèdia entre la microescala que abraça fenòmens de reduïdes dimensions, com un petit remolí de vent, l’intercanvi de calor en la capa d’aire propera a terra, la dispersió d’un contaminant a l’atmosfera, etc i la macroescala a la qual pertanyen els sistemes i les pertorbacions de molt gran abast, com els anticiclons, les depressions o algunes ones atmosfèriques que impliquen longituds de milers de quilòmetres Fenòmens típics de la mesoescala són, per exemple, les tempestes, els fronts…
música persa
Música
Art musical conreat pels perses.
Aquests només distingeixen 18 graus dels 24 de l’escala àrab i divideixen els tons menors en dues parts i els majors en quatre parts de to Els ritmes han conservat les formes derivades de la mètrica àrab amb tot, la música tradicional és interpretada sovint prescindint d’aquests ritmes Els instruments musicals perses són de corda, com el tar, el setar i el sentur , de vent, com el nay , i de percussió, com el tombak Les formacions orquestrals combinen instruments típics amb altres d’occidentals Entre els teòrics perses més destacats figuren Avicenna, al segle XI, i Safī-al-Dīn…
Josep Borrell i Figuera
Literatura
Poeta i assagista.
Estudià al seminari de Solsona, a l’Estudi General de Lleida i a la Universitat Autònoma de Barcelona A Lleida fou el creador del grup poètic La Gralla i la Dalla i de la revista literària L’Estrof Ha treballat en la docència, ha estat vinculat a Òmnium Cultural i dirigí l’Institut d’Estudis Ilerdencs De la seva producció assagista destaquen Escriptors contemporanis de Ponent, 1859-1980 1984, Tres poetes simbolistes Josep Estadella, Jaume Agelet i Màrius Torres 1986 i La Renaixença a Lleida 1999 Com a poeta ha publicat, entre d’altres, els reculls Un adulat desig 1986, Rambla de tardor 1991…
,
corrent
Meteorologia
Massa fluida que es mou contínuament en una determinada direcció.
Pot actuar d’una manera permanent o accidental i moure's a grans velocitats o d’una forma imperceptible Quan el moviment es produeix en una massa d’aire en direcció horitzontal hom l’anomena vent, i si té direcció vertical, és un corrent de convecció Els corrents d’una massa aquosa poden ésser de diferents tipus si la massa corre per sobre dels continents i d’una forma continuada, serà un corrent fluvial o riu si és superficial, i subterrani si circula per sota la superfície si és una part de les aigües d’un oceà o d’una mar, hom l’anomena corrent marí També les acumulacions d’…
Karl Krolow
Literatura alemanya
Poeta alemany.
En la seva obra es compenetren la tradició alemanya de la “poesia de la natura”, representada per OLoerke i WLehmann, i el simbolisme i surrealisme europeus Cal destacar Wind und Zeit ‘El vent i el temps’, 1954, Fremde Körper ‘Cossos aliens’, 1959, Nichts weiter als Leben ‘Res més que viure’, 1970 i Der Einfachheit halber ‘Per mor de la senzillesa’, 1977 Ha conreat també l’assaig poètic Schattengefecht ‘Pugna amb l’ombra’, 1964 i Ein Gedicht entsteht ‘Neix un poema’, 1973 Són interessants les seves versions de poesia moderna francesa i de la castellana Generació del 27 A partir…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina