Resultats de la cerca

Fou rector de Santa Maria de Llerona i de Sant Martí de Cerdanyola, arxipreste de Sabadell i canonge de Lleida Collaborà a Catalunya i a La Veu de Catalunya Guanyà nombrosos certàmens poètics, entre els quals els Jocs Florals de Barcelona La seva poesia combina la temàtica moralitzant i religiosa amb el retrat costumista Publicà Els Sants Màrtirs de Catalunya 1899 i Rectorals 1921 És germà de  Ramon Garriga i Boixader

Membre de l’Esbart de Vic, publicà poemes a La Veu del Montserrat , La garba montanyesa 1879 i Llibre de l’amor 1882, entre els quals destaquen Lo covard 1877, Al jovent de Catalunya 1878, Lo plant d’en Bac de Roda 1878, l’obra més coneguda, Sospirs 1879, Jehovà 1879, Esparses i Amor La seva producció fou recollida pòstumament a Poesies 1881, amb un pròleg de Jaume Collell

Feu crítica teatral a La Veu de Catalunya i escriví a la premsa comarcal Poeta premiat repetidament als Jocs Florals de Barcelona, publicà Poesies 1919, Els camins de sang i de dolor 1923, Les albes de l’amor 1927 i Llibret de felicitacions 1927, i tres novelles rosa Quan l’amor neix 1931, Un altre horitzó 1932 i El giravolt del cor 1933 També publicà obres, del mateix caràcter, en castellà

Feu estudis eclesiàstics al seminari de la Seu d’Urgell i des del 1905 exercí el seu treball pastoral a la Vall d’Aran És autor d’un Vocabulari aranès 1915 entre els seus poemes en aranès cal destacar Era Val d’Aran , Veu det campanau i Era poma trigada Collaborà a la revista gascona Era Bouts dera Mountanho  i traduí el catecisme diocesà a l’aranès, bé que resta inèdit

Vida Procedent d’una família amb tradició musical, en finalitzar la Segona Guerra Mundial inicià els seus estudis de composició al Conservatori de Milà amb Gherini, la influència del qual es feu palesa en les primeres obres, com ara el Concertino 1949 El 1950 es diplomà i es casà amb la soprano Cathy Berberian, circumstància que determinà el desenvolupament de la seva obra vocal El seu encontre amb L Dallapiccola li permeté un primer contacte amb el serialisme Parallelament, s’interessà per la música electroacústica a través de les primeres composicions per a cinta realitzades per Otto…

Les primeres definicions d’òrbites LEO els situaven a altures de 320 a 800 quilòmetres, a una velocitat de 27359 km/h, fent una volta a la Terra cada 90 minuts El motiu de la seva alta velocitat és per a compensar la força gravitacional de la Terra, que els atreu cap a l’atmosfera Posteriorment s’amplià el rang fins a altures de 1500 km, fins que l’any 1963 es proposà que les seves òrbites es consideressin fins als 10000 km, just a sota dels satèllits MEO Medium Earth Orbit , satèllits d’òrbita mitjana, a altures de 10000 a 20000 km Els satèllits de comunicacions LEO presenten avantatges pel…

Vida i obra Cursà estudis al Seminari Pontifici de Tarragona i fou ordenat de sacerdot el 1908 Fou el primer director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Allí feu una tasca pionera a l’Estat espanyol, que consistí a reunir i classificar tota la documentació històrica dels arxius parroquials tarragonins Fou canonge i arxiver de la catedral de Tarragona i també es dedicà a l’arqueologia La seva producció historiogràfica se centra en l’època medieval i es troba dispersa en diverses publicacions de la premsa local catalana, eclesiàstica i d’entitats culturals Diario de Lérida 1905, 1915…

Vida i obra Fou un dels fundadors i membre actiu de la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon RHAR , on publicà diferents articles Investigà la toponímia de la Catalunya del Nord “Écoute s’il pleut Contribution à l’étude des noms de lieux en Roussillon”, RHAR 1904, completat en La Veu del Canigó 1914 el sistema de regadiu “Notice historique sur le moulin de Nefiach”, RHAR 1900, editat en format llibre el mateix any Le régime des eaux en Roussillon 1900 “Aperçu historique sur la propriété des cours d’eau du Roussillon et le Mémoire de Fossa”, Ruscino 1911 També escriví…

Vida Al principi del segle XV era capellà de la collegiata de Sant Joan Evangelista, a Lieja, on el 1408 succeí a J Ciconia en les funcions de succentor , que exercí igualment a l’església de Sant Pau de la mateixa ciutat des del 1411 El 1436 és documentat a Vicenza com a instructor de joves clergues El mateix any fou nomenat canonge de Notre-Dame en Huy Totes les seves obres conegudes, el nombre de les quals no supera la cinquantena, apareixen copiades al manuscrit de Bolonya Liceo Musicale Q 15, i estan clarament influïdes per l’obra de G Dufay Es tracta d’una missa completa, una dotzena…

Vida Serví a la cort dels ducs d’El Infantado, Diego Hurtado de Mendoza i Íñigo López de Mendoza, a Guadalajara Possiblement acompanyà aquest darrer a Itàlia en el viatge que feu amb Carles V el 1529 Des del 1546, gràcies a la intervenció del seu germà Francisco, llavors procurador de la catedral sevillana davant el papat, estigué vinculat a la catedral de Sevilla, on obtingué una canongia Allà agafà diverses responsabilitats en matèria musical i arribà a ser majordom l’any 1568 La seva contribució més important fou el tractat Tres libros de música en cifras para vihuela Sevilla, 1546, un…