Resultats de la cerca
Es mostren 863 resultats
El lloc dels humans a la natura
Els humans, fracció conscient de la biosfera L’encaix dels humans en la natura fou objecte de la reflexió de dos dels naturalistes més importants del segle XVIII Per al francès Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon 1707-88, els humans, ‘vassalls del cel’ però ‘reis de la terra’, manen sobre totes les criatures i embelleixen, conreen, poblen i enriqueixen la superfície del planeta Tanmateix, no deixen de ser primats, encara que siguin els més desenvolupats Estan sotmesos a les lleis de la natura, i n’han de respectar les harmonies, perquè el gènere humà és “el tron exterior de la…
Anys de fam i de pobresa
Segell de 5 ptes “Plato único y día sin postre”, 1940 Coll part / GS Els anys quaranta han estat considerats com la dècada més obscura del segle Parlar-ne és referir-se a escassetat d’aliments, a restriccions elèctriques i a mancances generalitzades però la carència dels béns més imprescindibles no va afectar de la mateixa manera tots els grups socials ni tampoc va tenir el mateix impacte en la població rural que en la urbana Tanmateix, les condicions de vida de la majoria de la població es van veure greument afectades per la política social i econòmica dels governs franquistes Aquest text…
La “guerra civil” europea de 1939-1945
El context Són poques les etapes de la història europea en les quals hom troba, com en la dels anys 1939-60, uns signes tan palesos del fanatisme i de la crueltat que poden arribar a manifestar els humans Perquè durant aquests vint anys tingué lloc, primerament, la guerra més brutal, més inhumana i més anihiladora de les conegudes fins llavors al vell continent I, segonament, a partir del 1945, s’encetà una etapa molt dura de postguerra, de recuperació moral i de reconstrucció econòmica, marcada, però, per la divisió d’Europa en dos blocs ideològics i polítics antagònics, cosa que condicionà…
L’organització religiosa i l’economia al Penedès i el Garraf
Art romànic
Introducció Mapa d’esglésies conegudes de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, anteriors al 1300 C Puigferrat Els límits històrics no coincideixen pas tots, i així es pot dir que hi ha diferències entre la divisió administrativa laica i l’eclesiàstica Per exemple, els castells de Montagut, Pinyana i Querol, l’any 1112, eren considerats del comtat de Manresa, però dins del bisbat de Barcelona Alguns autors, com Blasi i Català Roca, s’aventuren a suposar que Olèrdola podia haver estat “seu episcopal, la jurisdicció de la qual abraçà el Penedès i la Segarra” Malgrat que aquesta agosarada…
Els intercanvis comercials
En termes generals, la població de Catalunya, Mallorca i el País Valencià va créixer entre el darrer terç del segle XVIII i la primera meitat del XIX També s’observa una tendència a l’alça de la producció agrícola en conjunt, assolida sobre una base tecnològica tradicional Ara bé, s’ha de matisar aquest aspecte Per exemple, l’increment dels cereals no fou pas uniforme —l’ordi s’estengué més que el blat—, tot i que cal recordar que, generalment, les comunitats catalanes necessitaven aliments estrangers per tal de cobrir els seus dèficits de queviures La seguretat del tràfic mercantil…
El poder i la ideologia
La història de Catalunya d’aquest període es desenvolupà en una societat feudal i estamental, en un món que Déu havia volgut dividit en tres estats el dels oratores o oradors que pregaven a Déu pel poble, el dels bellatores o guerrers que eren els defensors de la societat, i el dels laboratores o treballadors que, llaurant les terres, proveïen al sosteniment de tots Aquesta tripartició creava, per voluntat divina, una estructura jerarquitzada que es justificava per la funció a què estaven destinats els seus respectius membres i en la qual eren especialistes l’oració, la guerra i el treball de…
Les lluites socials
El context Com a arreu d’Europa, en els països de la Corona d’Aragó la freqüència dels conflictes socials va fornir un dels aspectes més visibles de l’anomenada crisi baix-medieval o crisi del feudalisme Al llarg del segle XIII, i especialment durant el darrer terç, es començà a notar que l’expansió comportava greus contradiccions Es podria destacar, entre altres factors que cal considerar, la precarietat en què vivia una població que havia crescut considerablement i que, a la llarga, no comptà amb un nivell de producció ni de recursos tècnics suficients, a causa del caràcter extensiu d’…
Una burgesia plural
La principal característica de la burgesia segurament és la diversitat de grups que la componen i la multiplicitat de vies de desenvolupament econòmic que poden originar, dins el sistema capitalista, guiats per la recerca del guany A partir d’aquests components, no ha d’estranyar el perfil diferent que poden presentar les burgesies regionals o locals dins d’un mateix estat, i que de fet presentaren en els territoris de parla catalana al segle XIX L’industrialisme centrat en el sector cotoner atorgà a la burgesia catalana el seu tret més particular, mentre que les activitats financeres…
música de l’Índia
Música
Música desenvolupada a l’Índia.
L’Índia és un dels països més grans i més poblats del món, amb gairebé mil milions d’habitants La diversitat cultural de les regions, l’estructura social -caracteritzada per la presència de les castes- i el desenvolupament econòmic han afavorit la creació de moltes pràctiques musical diferents, amb una clara separació entre les músiques tradicionals de caràcter popular i la de les elits culturals índies Aquesta música, anomenada música clàssica índia, ha aconseguit conservar-se força separada de la música culta occidental Coneguda i valorada fora del país, ha despertat l’interès de nombrosos…
Les grans corts europees a l’entorn del 1400
Art gòtic
L’acceptació de les noves propostes sorgides des de les corts i els grans centres d’Avinyó, París, Dijon, Milà, Praga, Colònia, Londres, els Països Baixos, Barcelona i València va promoure una nova variant gòtica de la pintura, la miniatura, l’escultura, l’orfebreria, els brodats i els vitralls que se sintetitza, per la seva homogeneïtat, sota el nom de gòtic internacional Aquesta varietat també és coneguda amb els noms de gòtic cortesà o art del 1400 i, a Alemanya, és denominada shöne Stil bell estil o weiche Stil estil suau Progressivament aquests nous esquemes s’obriren pas, caracteritzats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina