Resultats de la cerca
Es mostren 9726 resultats
Tunísia 2018
Estat
La vida política tunisiana va moure’s al ritme de les ja tradicionals disputes entre el cap de l’Estat i el primer ministre, Ennahda i Nidaa Tounes, i entre faccions diferents dins d’aquest darrer partit A més a més, durant la primera meitat de l’any va esclatar la polèmica per les acusacions de la Unió Europea que Tunísia no estava fent prou contra el blanqueig de diners i això va acabar comportant la destitució del governador del Banc Central, Chedly Ayari La intensitat política va augmentar a mesura que s’acostaven les eleccions locals del 6 de maig, les primeres des de l’inici de la…
Tailàndia 2014
Estat
L’any 2014 Tailàndia va ser testimoni del retorn dels militars tailandesos al poder Al febrer, la primera ministra, Yingluck Shinawatra, va convocar eleccions legislatives anticipades amb l’objectiu de rebaixar la tensió als carrers de Bangkok, que ja havia provocat 28 morts i centenars de ferits La votació, però, va ser interrompuda a 69 districtes electorals dels 375 pel boicot de l’opositor Partit Demòcrata PD i va estar marcada per una baixa participació 46% Al març, el Tribunal Constitucional va invalidar el procés, que havia estat impugnat per l’oposició, i dos mesos més…
Pont d’en Xandre (Bula d’Amunt)
Art romànic
Situació Pont sobre el riu Bulès, un dels pocs exemples d’aquest tipus de construccions romàniques que han pervingut fins a l’actualitat ECSA - A Roura Pont situat al nord del poble de Bula d’Amunt, damunt el Bulès, al costat del molí d’en Xandre Resta actualment molt tapat per les plantes A més, tota la part oriental del pont actual, una ampliació, ha estat feta modernament Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 35’ 16’ 2” N - Long 2° 37’ 14, 4” E Des de Bula d’Amunt, aproximadament a 1 km, havent deixat a mà esquerra uns masos, hi ha a la dreta un castanyer i un camí que baixa cap al…
Sant Martí de Talaixà (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Els orígens de l’església de Sant Martí de Talaixà es remunten a la segona meitat del segle IX, quan els monjos benedictins de Sant Aniol d’Aguja fundaren la “ cellam vocabulo Talexano ”, com mostra el precepte que el monarca franc Carles el Calb donà a Ricimir, abat d’aquest monestir, confirmant les seves possessions, l’any 871 Amb el temps, aquesta església degué passar a mans de la seu episcopal de Girona, ja que, el 1004, durant el procés que tingué lloc a Besalú entre el bisbe de Girona, Odó, I el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, per la possessió de les esglésies d’Argelaguer,…
música de Bordeus
Música
Música desenvolupada a Bordeus (França).
El seu nom en occità és Bordèu i en francès Bordeaux Els monestirs occitans conrearen la música des de temps antics, i els trobadors sovintejaren aquesta ciutat Les principals esglésies -Sant Andreu i Sant Miquel- tenien escoles de cant i organistes La cort de l’arquebisbe fou el centre musical de Bordeus durant la Baixa Edat Mitjana El conreu de la música en l’àmbit privat era corrent i els salons literaris i artístics foren nombrosos entre els segles XVII i XIX Al llarg del segle XVIII la música religiosa decaigué i les societats formades per afeccionats o les confraries de músics…
Josep Maria Casas i Homs
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Llatinista i historiador.
Vida i obra Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma, i es doctorà a Madrid Exercí com a catedràtic d’ensenyament secundari, i fou auxiliar de les oficines lexicogràfiques i assessor de l’Institut d’Estudis Catalans, des d’on intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló i collaborà a l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya Fou també secretari de la delegació del Centre Superior d’Investigacions Científiques a Barcelona, redactor literari de La Veu de Catalunya i traductor de la Fundació Bernat Metge El 1971, ingressà a l’Acadèmia de les Bones…
, ,
Diccionari d’història de Catalunya
Historiografia catalana
Diccionari especialitzat en història, publicat per Edicions 62, que sortí l’any 1992. Jesús Mestre i Campí en fou el director i comptà amb Josep M. Salrach i Josep Termes com a assessors.
L’obra, que conté 4500 veus, només inclou entrades referents a la història en general i exclou les d’història d’altres disciplines literatura, art, arquitectura, llengua, etc, tot i que comprèn entrades de la història general de la cultura S’adreça a un públic ampli, no especialitzat, i està vinculat, a través de referències bibliogràfiques, a l’obra collectiva Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar i editada, també, per Edicions 62 Cronològicament, abraça des de les primeres referències de l’aparició de l’home en el territori de l’actual Catalunya fins al període de la transició del…
Centre d’Estudis Contestans (CEC)
Historiografia catalana
Societat cultural constituïda formalment a Cocentaina (Comtat) l’any 1976, encara que els inicis reals de la seva activitat se situen aproximadament el 1971.
Nasqué amb l’objectiu d’estudiar i promoure el patrimoni històric, arqueològic i etnogràfic del Comtat i, en general, de les comarques centrals valencianes És constituït per uns cinquanta socis i una filial, l’Associació d’Amics del CEC, amb un centenar d’afiliats més N’han estat presidents Josep Joan Prats fins l’any 1980 i Pere Ferrer Entre les seves activitats destaca la notable tasca de catalogació sistemàtica de les pintures rupestres de tot el sud del País Valencià i actualment perllongades a Castella-la Manxa i Múrcia, que han permès reunir una completa documentació gràfica…
Josep Calzada i Carbó
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i dramaturg.
Installat a Borriana Plana Baixa a divuit anys, estudià a València i es dedicà al negoci d’exportació Conreà la novella històrica amb La sacra tragèdia premi als Jocs Florals de Barcelona del 1909 i publicada el 1918 a Lectura Popular , basada en la visió del drama del Gòlgota, i amb Plautus , una narració extraordinària amb un contingut de novella arqueològica, que publicà a la revista Catalana 1922-23 i en volum el 1924 És autor de diversos llibres de poesia de to romàntic — Violas 1902 i Poesies s d, de la collecció “Lectura Popular”—, a més del drama L’obstacle s d i la peça…
Les esmilacàcies
Liliàcies 1-5 i esmilacàcies 6 1 Galzeran Ruscus aculeatus a aspecte general amb flors i fruits sobre els fillocladis x 0,5 b flor femenina x 3 c flor masculina x 3 2 Esparreguera boscana Asparagus acutifolius a aspecte general x 0,5 b detall d’una flor ix 3 3 Esparreguera de gat Asparagus albus a aspecte general x 0,5 b branqueta amb flors x 1,5 c detall d’una flor x 3 4 Raïm de guineu Paris quadrifolia a aspecte general x 0,5 b fruit x 2 5 Segell de Salomó Polygonatum odoratum aspecte general de la planta amb flors i fruits x 0,5 6 Arítjol Smilax aspera a aspecte general amb…