Resultats de la cerca
Es mostren 6899 resultats
Rafael Cisternas i Fontseré
Historiografia catalana
Naturalista.
Vida i obra Especialitzat en l’estudi dels peixos, fou catedràtic de la Universitat de València i pioner en la recopilació dels noms populars dels animals i de la introducció de les idees darwinistes El 1861 ocupà la càtedra de zoologia de la UV, després d’haver estat professor a Salamanca i Valladolid També hi ocupà la càtedra de botànica Des del 1869 compatibilitzà la docència universitària amb les classes de fisiografia agrícola a l’Escola d’Agricultura i amb les de mineralogia i química dels Estudis d’Arquitectura El 1872 fou nomenat degà de la Facultat de Ciències Cisternas…
Manuel Cazurro y Ruiz
Historiografia catalana
Arqueòleg, prehistoriador i naturalista.
Vida i obra Alumne de la Institución Libre de Enseñanza i becat durant tres anys 1894-97 al laboratori ictiològic de Nàpols i a l’Institut Oceanogràfic de Mònaco, fou un excellent naturalista, preferentment geòleg, i catedràtic d’història natural a l’Institut de Girona 1897-1913 La seva recerca té dos vessants perfectament marcats la prehistòria i l’arqueologia Es dedicà activament a la prehistòria amb investigacions sobre el paleolític, que tant s’adeien amb la seva formació de naturalista i on feu destacades aportacions, sobretot pel que fa al conjunt de coves de Serinyà Las cuevas de…
Gabriel Canyelles
Historiografia catalana
Escrivà.
Vida i obra Notari públic de Barcelona 1399-1448, fou nomenat escrivà del capítol de la catedral 1423-31 També serví el Consell de Cent, primer com a escrivà del racional 1423-35 i després com a escrivà major 1435-44 A causa de la seva edat avançada, al novembre del 1444 tornà a l’escrivania del racional perquè hi havia menys feina que a l’escrivania major i el 1446 deixà el càrrec definitivament Canyelles fou el primer dels escrivans del racional autors del Llibre de les solemnitats de Barcelona – text manuscrit destinat a recollir les pràctiques emprades en ocasió de cerimònies…
Gonçal de Reparaz i Ruiz
Historiografia catalana
Historiador i geògraf.
Vida i obra Fill del també geògraf Gonzalo de Reparaz Rodríguez, raó per la qual també és conegut com Gonçal de Reparaz fill Nascut a França, a causa de les activitats diplomàtiques del seu pare, la seva infància i joventut estigueren marcades pels constants desplaçaments París 1901-07, Tànger 1907-13 i Amèrica del Sud 1913-19 Estudià a Berlín 1919-20, on establí contactes amb geògrafs alemanys El 1921 s’installà a Barcelona amb la seva família A partir d’aleshores, i fins el 1939, s’integrà en la cultura catalana de l’època, duent a terme valuoses aportacions a la geografia catalana, com la…
Bernat Oller
Historiografia catalana
Historiador, teòleg i general de l’orde carmelità.
Vida i obra Professà al convent de Manresa abans del 1360 Estudià a l’Estudi General de París i l’any 1362 fou nomenat lector d’aquesta mateixa institució, on explicà el llibre de les Sentències de Pere Llombard Fou promogut mestre en teologia per concessió especial del papa Urbà V a petició del prior general de l’orde, el mallorquí Joan Ballester El 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362 i definidor del capítol general 1372 Tres vegades ocupà el càrrec de Provincial de la província catalana 1366, 1369 i 1372 i…
Domènec Mascó
Historiografia catalana
Jurista i humanista.
Vida i obra Advocat de la ciutat de València, hi fou jurat el 1378 i el 1386 El 1387 fou nomenat vicecanceller pel rei Joan I i, posteriorment, fou conseller de Martí l’Humà En qualitat de vicecanceller assistí a les Corts de Montsó 1389 i de València 1403 Desenvolupà, encara, altres càrrecs per designació reial Sembla que posseí una notable biblioteca Les seves aportacions en l’àmbit historiogràfic corresponen principalment a treballs erudits sobre aspectes de la legislació o sobre figures de l’administració del regne de València En aquest sentit, convé assenyalar els títols que indica JP…
Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39)
Nom que rebé la Universitat de Barcelona el 1933 en ser-li atorgat un règim d’autonomia en virtut d’un acord entre l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya.
Té els precedents en el Primer i Segon Congrés Universitari Català 1903 i 1918 i tingué un assaig previ a les facultats de filosofia i lletres de Madrid i Barcelona La comissaria de la universitat barcelonina, integrada per Jaume Serra i Húnter, Josep Xirau, Eduard Fontserè i August Pi i Sunyer, preparà el seu estatut d’autonomia El decret de l’1 de juny de 1933 pel qual es creava la Universitat Autònoma tenia el nucli central en un patronat compost a parts iguals per cinc membres designats pel govern de la República i cinc pel Consell de la Generalitat El rector n’era membre nat El primer…
Antonio Vallejo-Nájera Lobón
Psiquiatria
Militar
Metge i militar castellà.
Llicenciat per la Universitat de Valladolid 1909, ingressà al cos mèdic de l’exèrcit Participà en inspeccions de camps de presoners durant la Primera Guerra Mundial, activitat per la qual rebé diverses condecoracions dels governs francès i belga El 1917 fou nomenat agregat militar de l’ambaixada espanyola a Berlín, on s’interessà per la naixent psiquiatria, disciplina per la qual es decantà definitivament De retorn a Madrid, hi dirigí una clínica psiquiàtrica Primer professor a impartir l’especialitat de psiquiatria a l’Academia de Sanidad Militar 1931, esdevingué seguidor del…
Eric M oritz von Hornbostel
Música
Musicòleg austríac.
La casa dels seus pares era un centre important de la vida musical vienesa Fill de la cantant Helene Magnus, des de ben petit rebé una excellent formació musical Abans de tenir vint anys ja destacava com a pianista i com a compositor Estudià ciències naturals i filosofia a les universitats de Heidelberg i Viena, i en aquesta darrera es doctorà en química el 1900 Posteriorment assistí a la Universitat de Berlín per estudiar psicologia experimental i musicologia, i s’interessà especialment per la psicologia del so Assistent de C Stumpf a l’Institut Psicològic des del 1905, l’any següent passà a…
Sergiu Celibidache
Música
Director d’orquestra romanès.
Vida Estudià matemàtiques i filosofia a la Universitat de Bucarest El 1936 es doctorà a Berlín amb una tesi sobre Josquin Des Prés Del 1939 al 1945 treballà a l’Escola Superior de Música de Munic i un cop acabats els seus estudis musicals començà a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Berlín en substitució de W Furtwängler, de qui després fou assistent Tot seguit passà a dirigir d’altres orquestres alemanyes, i debutà a Londres el 1948 Compaginà aleshores les seves actuacions a Itàlia i la docència a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb els compromisos amb l’Orquestra Simfònica de l’SDR de…