Resultats de la cerca
Es mostren 5432 resultats
Philippe de Monte
Música
Compositor flamenc.
Vida Fou un dels compositors més prolífics i de més èxit del segle XVI, especialment gràcies a les obres profanes Inicià la seva formació musical com a nen cantor a la seva ciutat natal Marxà a Itàlia molt jove i allí desenvolupà gairebé tota la seva carrera professional com a cantor, ensenyant i compositor Entre el 1542 i el 1551 estigué actiu a Nàpols com a preceptor al servei de la família Pinelli De Nàpols passà a Roma, ciutat on publicà el seu primer llibre de madrigals l’any 1554 Després d’una curta estada a Anvers el mateix 1554, tingué al seu càrrec el cor de la capella…
castrat
Música
Cantor masculí emasculat des de la infantesa per tal de conservar una posició alta de la laringe que li permetia continuar interpretant, després de la pubertat, les parts de soprano i de contralt, amb el suport físic, el volum aeri, la força de projecció i la caixa de ressonància d’un cantor adult.
Les arrels dels lligams entre la veu i el sexe es troben en les tradicions religioses i cortesanes del món antic La seductora veu femenina del serpent del Gènesi trobava la seva correspondència amb el cant mortal, agut i femení, de les sirenes del món homèric Probablement, l’origen de la prohibició de la veu femenina en els rituals religiosos de la tradició judeocristiana obeïa a una aplicació moral de la lectura d’aquell símbol De fet, l’Església no començà a admetre la participació de la veu femenina en el cant litúrgic fins al Motu Propio de Pius X, el 1903 Es creu que la…
música popular
Música
La idea de música popular no és definible a partir de criteris merament formals, sinó que es tracta d’un concepte sociocultural que només té sentit en oposició al de música culta (categorització de lamúsica).
Tot i la impossibilitat de delimitar clarament el camp de les músiques populars, totes es caracteritzen bàsicament pel fet de tractar-se de creacions que es troben fora de l’àmbit dels corrents més acadèmics i són susceptibles d’assolir una àmplia acceptació social En el conjunt de les llengües romàniques, el concepte de música popular fa allusió tant a les músiques de factura moderna clarament mediatitzades per la indústria i la tecnologia actuals música popular urbana com a les músiques que han arribat per tradició oral Bibliografia Complement bibliogràfic Crivillé i Bargalló, Josep…
música d’Anglaterra
Música
Música desenvolupada a Anglaterra.
El substrat primigeni d’Anglaterra és celta La romanització de l’illa, iniciada al segle I dC, comportà la introducció i expansió del cristianisme Més endavant, durant els segles V i VI, entre els pobles germànics que hi arribaren destacaren els saxons, la cultura dels quals tingué una gran transcendència, atès que l’anglès antic deriva directament del saxó Finalment, al segle XI, el normand Guillem el Conqueridor obrí l’illa, i, més específicament Anglaterra, a la influència cultural i lingüística francesa Música culta Vegeu Gran Bretanya Música tradicional Els treballs d’investigació sobre…
música de l’Aragó
Música
Música desenvolupada a l’Aragó.
Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Tot i que la música tradicional aragonesa s’identifica popularment amb la jota , les manifestacions musicals i coreogràfiques no s’esgoten ni de bon tros en aquest gènere Amb la religiositat popular s’associen un bon nombre de pràctiques musicals, entre les quals destaquen les loas als sants i els goigs -en algunes localitats aragoneses són també denominats coplas o romances -, que molt sovint es canten amb melodies de manlleuta A més de les avemaries, salves i dels cants de penitència de Setmana Santa, de rogativa i de processó, cal destacar les…
temps i música
Música
¿És la música una ordenació del temps, una manera de fixar-lo i aturar-lo donant així una imatge immòbil d’allò que sembla fluent, fugitiu per essència? La música és com un horitzó cap al qual tendeix el vector de la paraula, portadora de pensament: amb la música no es pot dir allò que només es pot dir amb la paraula i que únicament pot ser expressat, veritablement, amb la intuïció.
La incompletesa de les estructures verbals descansa, per la seva finitud i per la impossibilitat de comprendre’s i explicar-se a si mateixes, en la consciència, però la intuïció obre la porta a un camí més alt i aquesta porta, aquella que les donzelles de les quals parla Parmènides obriren fa vint-i-cinc segles, condueix a l’última revelació "l’Ésser és" I aquest "és" no pot ser copsat per la paraula ni explicat, ni descrit, per cap verb la intuïció que ens el pot explicar -si això és possible- només resideix en una operació intemporal Plotí ho digué de manera admirable "L’Ésser no resideix…
modalitat
Música
Terme que s’utilitza per a referir-se a l’ús d’un llenguatge melòdic i harmònic, en un fragment o una peça sencera, basat en els modes gregorians.
S’empra en contraposició al terme tonalitat , que qualifica el llenguatge basat en els modes major i menor Aquest ús de ’modalitat’ en oposició a ’tonalitat’ és la causa que serveixi de qua lificatiu per a certs tipus de música dels segles XIX i XX Per a conèixer la nomenclatura i les especificitats dels modes gregorians, així com el seu ús en l’Edat Mitjana i el Renaixement, vegeu mode Exemple 1 - J Brahms Sonata per a violí i piano núm 1 , op 78 III © Fototecacat/ Jesús Alises Cap al final del segle XIX, tres factors provocaren la utilització dels modes gregorians en contrast amb els modes…
minuet
Música
Dansa originària de França, de metre ternari, tempo moderat i caràcter elegant.
Fou un dels balls més importants entre l’aristocràcia europea des que aparegué a la cort de Lluís XIV, a mitjan segle XVII, fins al final del segle XVIII En l’aspecte musical, el minuet també assolí una gran rellevància durant aquest període de temps Així ho demostra el fet que s’integrà a les formes musicals més característiques del Barroc la suite i del Classicisme la sonata, la simfonia, el quartet de corda, etc No es coneix amb certesa l’etimologia de la paraula minuet Hi ha diverses opinions al respecte unes sostenen que prové de menu 'petit', fent referència al tipus de passos que fan…
imitació

Exemple 1 - J.S. Bach: El clavicèmbal ben temprat, volum II, fuga III, BWV 848
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Represa o reproducció d’un tram melòdic en una o diverses veus diferents a la que inicialment l’ha enunciat o exposat.
La imitació és un dels recursos contrapuntístics més importants i el seu ús dona lloc al contrapunt imitatiu Es tracta d’un recurs compositiu que garanteix una notable coherència perquè, atès l’aprofitament d’un mateix tram melòdic, suposa una notable economia temàtica sense el risc, d’altra banda, d’incórrer en la monotonia, ja que es desplaça entre les diferents veus, que d’aquesta manera es reparteixen l’interès melòdic Exemple 2 - JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum I, fuga XVI, BWV 861 © Fototecacat/ Jesús Alises Pel que sembla, el concepte d’imitació inclou tot i que és difícil…
cançó de treball
Música
Denominació que, de manera general, es pot aplicar a totes les cançons que s’interpreten tot treballant, però que ha passat a designar de manera concreta els cants melismàtics i de tempo no mesurat específics de certes feines agrícoles.
Les cançons de treball, sovint anomenades "tonades de" seguit del nom de la feina, s’entonaven en les tres principals labors del conreu dels cereals abans de la mecanització llaurar, segar i batre, però també en altres activitats del camp Eren interpretades per un solista amb una veu plena, potent i al límit agut de la veu de pit, amb un timbre punxant i una actitud tensa, i es caracteritzaven per la realització de melismes dins d’un tempo no mesurat o flexible Eren molt habituals a les Illes Balears, al País Valencià i a bona part de Catalunya, sobretot a la meitat occidental De fet, és un…