Resultats de la cerca

La música folklòrica basca ofereix característiques pròpies, bé que hagi rebut influències dels països veïns La cançó tradicional començà a ésser recollida a mitjan segle XIX, gràcies a la revalorització que de la cultura popular féu el Romanticisme D’aquesta època cal esmentar, especialment, la recopilació de Juan Ignacio Iztueta i el Cancionero de Salaberri , publicats el 1826 i el 1870, respectivament Al segle XX, les recopilacions de cançons continuaren sobretot per part de Resurrección María Azkue, José Antonio de Donostia i altres Hom ha considerat la hipòtesi de la influència cèltica…

Ja des de l’alta edat mitjana, a mesura que desapareixia el catecumenat i s’estenia el costum de batejar els infants, apareixen texts en forma de preguntes i respostes, com la Disputatio puerorum per interrogationes et responsiones segle IX Foren molt utilitzats els septenaris , resums de doctrina presentada en grups de set elements Tingué també àmplia difusió, a França, l’ ABC des simples gens de Gerson a la fi del segle XV, i a Anglaterra, el Catecisme de Colet La Reforma comportà una gran expansió dels catecismes Luter publicà el Kleiner Katechismus 1529 per a infants, i el seu exemple fou…

De família obrera, internat a la Casa de la Misericòrdia de Lleida 1914-24 estudià l’ofici de fuster, que exercí a la mateixa ciutat 1924-26, però ben aviat s’interessà pel passat històric de Lleida Rebé les primeres lliçons d’història local de Salvador Roca i Lletjós a la Pia Almoina, el qual l’introduí en els arxius documentals de la ciutat El 1926 es traslladà a Barcelona, on també treballà de fuster, es matriculà a l’Escola del Treball i prosseguí amb la seva educació autodidàctica i entrà en contacte amb el catalanisme Inicià les activitats periodístiques en el diari  El Matí i en la…

Situació Vista de l’església des del cantó sud-oriental A més de l’estructura bàsica de l’edifici, amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular, cal notar el campanar d’espadanya, de considerables proporcions, el qual dota l’edifici d’una certa singularitat F Tur L’església de Santa Maria del Palau es troba vers l’extrem sud-occidental del terme municipal de Sant Llorenç de la Muga, a la vall de la Muga i a poca distància del marge esquerre d’aquest riu El veïnat del Palau és de masies disperses al costat de l’església hi ha una sola casa, la masia del Palau Mapa…

Situació Aspecte que ofereixen les restes del castell, amb la torre mestra, de planta quadrada, i la bestorre, de planta semicircular Sembla que aquestes dues construccions pertanyen al segle XIII F Tur El castell de Sant Llorenç de la Muga era situat a pocs centenars de metres a ponent del Portal de Dalt d’aquesta població i en l’actualitat les seves restes es drecen al final del carrer del Barri El castell fou bastiten un planell, que és limitat a migjorn pel curs de la Muga i a tramuntana pel rec del molí Mapa 257M781 Situació 31TDG824856 Per anar-hi, podem entrar a la població de Sant…

Situació Una perspectiva aèria de les ruïnes de la fortificació J Todó-TAVISA Les restes d’aquest castell, anomenat popularment castell de Bufalaranya o d’En Bufalaranya, es drecen al cim d’un puig cònic de vessants pronunciats per llevant, migdia i ponent que davallen vers la propera vall de la Trencada, l’antiga vall de Penida Pel costat de tramuntana era quelcom més accessible, ja que el turó enllaça amb els altres contraforts de la serralada, al sector del coll de Sant Genís i el serrat de Can Berta, a la serra de Rodes Mapa 220M781 Situació 31TEG162828 La carretera de Roses a Cadaqués…

Situació Aspecte que oferien les ruïnes l’estiu de l’any 1984 E Carreras A l’indret del coll de les Guatlles o de ses Guatlles, en un replà enlairat a la part superior del vessant oriental del Puig Alt Gran, a tramuntana del collet que dóna nom al paratge i de la capçalera de la riera de Jonquet, hi ha els vestigis d’un “casal” o vell edifici molt enrunat Les ruïnes es troben prop del límit entre els termes municipals de Cadaqués i de Port de la Selva, dins aquest darrer uns 25 m a llevant hi ha una fita Mapa 259M781 Situació 31TEG218856 Dos camins antics, avui força perduts en alguns trams,…

Situació Aspecte de l’aparell d’un dels murs de l’edifici primer E Carreras Amb el nom de Castell del Moro hom anomena un paratge on hi ha les ruïnes de dos antics masos, als quals s’aplica també, indistintament, el topònim, avui ja força oblidat Les construccions estan situades en un replà d’un serrat, a la vall de Rubiés, enlairat sobre el marge esquerre de la riera d’aquest nom, a l’indret de la Costa d’en Dagues El paratge havia estat conreat, sobretot amb vinya i olivar, però actualment és erm, envaït en part per bosc esclarissat, i sobretot per les garrigues Mapa 259M781 Situació…

Situació Una vista de l’exterior de l’edifici des de llevant, amb l’absis a primer terme, obra d’una reforma de l’edifici feta en època romànica segles XII-XIII F Tur L’església de Sant Esteve és el temple del poble de Canelles, situat a la part meridional del terme, enlairat sobre la riba esquerra del Fluvià, i format per un escampall de masos i un grup reduït de cases vora l’església Mapa 258M781 Situació 31TDG904717 Per anar-hi hom pot agafar un camí a la carretera N-II, venint de Girona, passat Bàscara, a mà esquerra Ja en aquest camí, cal deixar el trencall que porta a…

Situació L’antic monestir de monges benedictines de Santa Maria del Mar, o del Collet, és situat al cim d’un turó que hi ha prop la mar, el qual s’aixeca al costat nord-oriental del poble de Sant Antoni de Calonge Mapa 334M781 Situació 31TEG095335 Es troba dins una finca particular, al costat de la carretera C-253, venint de Palamós a Sant Antoni de Calonge, a mà dreta Cal demanar permís per a visitar-la JBH Història Aquest cenobi era situat en un punt estratègic, el promontori o serrat de poca alçada que domina l’àmplia badia de Palamós i les terres veïnes El lloc ja era ha-bitat en època…