Resultats de la cerca
Es mostren 5531 resultats
Urgellia
Historiografia catalana
Revista d’història editada des de l’any 1978 pel bisbat d’Urgell i la Societat Cultural Urgellitana, i que porta el subtítol d’Anuari d’estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d’Andorra i la Vall d’Aran.
Aquest anuari, publicat en llengua catalana, vol fer conèixer la història religiosa, cultural, artística i institucional de les comarques que formen part del bisbat d’Urgell i de les que li pertanyien en el passat fins a la seva incorporació a d’altres diòcesis Els volums publicats són d’una extensió aproximada de 500 pàgines, i comprenen estudis monogràfics, documents, inventaris de manuscrits, incunables o llibres rars, i catàlegs de museus, esglésies, monuments i obres d’art El director d’ Urgellia és Cebrià Baraut, i entre els seus redactors i collaboradors més destacats cal esmentar…
pui Pla
Cim
Cim (2 817 m) de la línia de crestes que separa la vall de Cabanes del terme d’Alt Àneu, i la d’Espot (damunt l’estany de Sant Maurici), del terme d’Espot (Pallars Sobirà), al S del Montsaliente (2 882 m).
pas dels Terradets
Congost
Congost per on la Noguera Pallaresa s’obre pas a través del Montsec, entre la conca de Tremp (municipis de Castell de Mur i de Llimiana, al Pallars Jussà) i la vall d’Àger (municipis de Camarasa i d’Àger, a la Noguera).
Fou aprofitat el 1935 per a construir el pantà de Terradets
estanys de Ventolau
Estany
Grup d’estanys de la capçalera de la vall d’Unarre (Pallars Sobirà), al vessant sud-occidental del pic de Ventolau (2 849 m alt.), termenal dels municipis de la Guingueta d’Àneu (Vall d’Àneu) i de Lladorre (vall de Cardós).
serra de Carreu
Serra de Carreu
© Fototeca.cat
Serra
Contrafort (1781 m alt.) de les serres interiors prepirinenques al Pallars Jussà (dins el terme d’Abella de la Conca), integrat dins la conca de Tremp, la qual divideix en Conca de Dalt (Tremp) i Conca de Baix (la Pobla de Segur).
Correspon a un plec anticlinal que permet d’aflorar les calcàries cretàcies, enllaçat al nord per un sinclinal Conca de Dalt solcat pel riu de Carreu, amb el massís del Boumort Pel sud encavalca el terciari de la vall d’Abella Vers el Segre, a l’est, el riu de Puials el separa de la serra de Sant Joan, i, per l’oest, davalla per la serra de Sant Corneli 1 341 m alt fins a la Noguera Pallaresa La vegetació és formada per pinassa a les obagues fins a 1 100 m, seguida de pi rojal, que arriba fins a 1 600 m a la solana hi ha pi negre a partir de 1 700 m Els matolls s’estenen al…
arxius monàstics i conventuals dels Països Catalans
Historiografia catalana
Els primers ordes monàstics s’implantaren als Països Catalans al segle IX, durant el procés de reconquesta cristiana; foren en concret els monestirs benedictins, que instauraren la regla de sant Benet en establiments monàstics del Pallars, la Ribagorça, Girona i l’Urgell.
Entre el final del segle IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al segle XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al segle XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al segle XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius…
Mont-rebei
Aspecte del congost de Mont-rebei
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la seva confluència amb el barranc de la Clua, 2 km aigua amunt de l’inici de l’estret de estret de Mont-rebei .
La seva església depenia de la parròquia de Girbeta Baixa Ribagorça
Manyanet
Poble
Poble del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), situat al vessant meridional del tossal d’Aigua Blanca, dominant la vall del riu de Manyanet (nom que pren el sector de capçalera del riu de Bellera), que neix al cap de Llevata.
De la seva església parroquial depèn el llogaret del Mesull
Cadolla
Antic poble
Antic poble (935 m alt.) del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a l’esquerra del riu de Cadolla , que neix al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs i desemboca al riu de Bellera per la dreta, sota la Bastida de Bellera.
Al s XIX formà municipi amb la quadra de Miravet
Claramunt
Nucli
Nucli del municipi de Tremp (Pallars Jussà), dins l’antic terme de Fígols de la Conca, aturonat a 1091 m d’altitud en un contrafort occidental de la serra de roca Mola, partió d’aigües entre la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana.
En part és agrupat al voltant de l’església parroquial de Sant Salvador i d’una antiga torre