Resultats de la cerca
Es mostren 5532 resultats
Arxivística, biblioteconomia i documentació 2016
Arxivística i biblioteconomia
Arxivística El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va elaborar un nou model de quadre de classificació de la documentació municipal, que substituïa el que existia des del 1989, per a adequar-lo a l’evolució dels temps i, sobretot, a la implantació de l’administració electrònica Al novembre del 2015, el mateix organisme havia publicat la Guia de classificació de documents del sistema general de gestió de la documentació administrativa El nou arxiu municipal de Sant Pere de Vilamajor Vallès Oriental va obrir les portes al mes d’abril © Arxiu Municipal de Sant Pere de Vilamajor…
Arxivística i biblioteconomia 2009
Arxivística i biblioteconomia
Arxivística Pel que fa a infraestructures, cal destacar la inauguració, al febrer del 2009, de l'Arxiu del Pallars Jussà, a Tremp El nou equipament, situat a l'antiga Casa Sullà, té una superfície de més de 1000 m 2 i una capacitat de dipòsit de 5300 metres lineals en total Al principi d'any van començar a ser utilitzats els nous 118 m 2 com a dipòsit de l'Arxiu Comarcal del Solsonès, creats arran de la important remodelació i rehabilitació d'algunes dependències no utilitzades del Palau Llobera de Solsona, seu de l'Arxiu, que es va acabar al mes de novembre del 2008 Després de l…
Els bisbes de Lleida fins el 1300
Art romànic
Sagiti 419 Bisbe de tendència priscillanista, relacionat amb la possessió de certs còdexs de contingut màgic i esotèric Assistí al concili de Tarragona de l’any 419, on fou exculpat, juntament amb el bisbe d’Osca, de l’acusació d’heretgia Pere de Lleida v 519 Elogiat per sant Isidor a De viris illustribus Andreu 540 Acudí al I concili provincial de Barcelona, l’any 540 Febrer 546 En el temps de la seva prelatura se celebrà a Lleida el concili visigòtic de l’any 546 Ameli 599 Assistí al concili provincial de Tarragona de l’any 599 Gomarell 614 Envià Fructuós com a representant al concili d’…
comtat d’Urgell

Escut del comtat d’Urgell
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella creada pels reis francs, probablement basant-se en una delimitació anterior, i compresa dins la marca de Tolosa, després de la incorporació de la comarca de l’Alt Urgell a l’imperi carolingi (785-90).
El primer titular conegut del comtat, Borrell I d’Osona, ho era també de Cerdanya abans d’ésser-ne desposseït l’any 820, en benefici del comte aragonès Asnar I 820-32 i del seu fill Galí II, que els retingué fins el 838, que en fou foragitat El seu successor Sunifred I, pertanyent a la família comtal de Carcassona, originària del Conflent, n’havia obtingut la investidura, segons que sembla per mediació de Berenguer de Tolosa, el 834, i els governà fins a la mort 848, després de la qual, malgrat la intrusió de l’enigmàtic comte Salomó 848-70, l’herència paterna, esdevinguda hereditària, fou…
Bibliografia sobre els estudis d’arquitectura, escultura i pintura medievals (1970-2000)
El pes de la informàtica i les noves xarxes de comunicació Internet poden fer canviar en un futur les orientacions dels estudis i de les publicacions, però cal admetre que les bases es troben encara en el món del llibre i que encara ens costarà molt abandonar o prescindir de la seva situació hegemònica en els estudis dedicats a la història de l’art Per tant, no hem pogut prescindir de l’apèndix bibliogràfic Tanmateix, en el recull d’estudis de l’apartat de Bibliografia relativa a aquest capítol no podíem cercar en cap moment una visió exhaustiva de les obres i treballs publicats…
Bibliografia de la indumentària
Obres generals Alcover, A M, Moll, F B Diccionari català-valencià-balear , 10 vol, Palma de Mallorca, 1983 Aulnoy, condesa de Un viaje por España en 1679 , Madrid s a DDAA Història de Barcelona , vol2-7, Barcelona, 1992-95 DDAA Història de la cultura catalana , vol3-7, Barcelona, 1996 Gual Camarena, M Vocabulario del comercio medieval , Barcelona, 1976 Huizinga, J El otoño de la Edad Media , Madrid, 1967 Sánchez Quevedo, M I Un viaje por España en 1679 , Madrid, 1994 Bibliografia general sobre història del vestit Bibliografia específica Blanc, O Parades et parures…
El general Moragues i els vigatans
Cançó nova , 1705 BC Josep Moragues i Mas era fill d’una família pagesa benestant, propietària del mas Moragues del municipi i antiga parròquia de Sant Hilari Sacalm Nascut el 1669, es casà amb Cecília de Regàs el 1693 i en segones núpcies amb Magdalena de Giralt el 1710 Des de jove es dedicà plenament a l’explotació de les seves terres La guerra amb França l’apartà dels afers econòmics i domèstics propis de la seva condició de pagès Les repetides invasions i el pillatge de les tropes de Lluís XIV el portaren a prendre la decisió d’enquadrar-se en les lleves promogudes pel veguer de Vic,…
Els conodonts
Morfologia i organització dels conodonts A Paraconodont del Cambrià Westergaardodinida tricuspidata , × 20 A’ conodont simple del Triàsic Comudina minor , × 330 A " conodont de plataforma del Ladinià, en visió lateral i superior Carinella ciernensis , × 80 A’ " conodont compost triàsic, en visió lateral Neohindeodella dropla , × 60 B Conodontòfor, amb els diferents elements en Lewistonella agnewi , del Carbonífer inferior × 13 C Impressió del considerat primer organisme conodontat, Clydagnathus cavusformis × 4, del Carbonífer inferior d’Escòcia C’ zona del «cap» en la contraimpressió,…
L’artèmia americana
El gènere cosmopolita Artemia ha estat representat a la conca mediterrània només per poblacions de l’espècie A salina i poblacions de soques partenogenètiques diploides i tetraploides, fins que va arribar l’artèmia americana A franciscana , que ha esdevingut invasora i amenaça d’eliminar per competència les espècies i les soques autòctones Detall de l’ovisac de femelles d’ Artemia salina a l’esquerra i A franciscana a la dreta En la primera s’aprecia la cintura que separa l’ovisac, més aviat triangular, del tòrax, i en la segona, la forma de l’ovisac més arrodonida i amb dos vèrtexs acabats…
Els ambients zonals subalpins i alpins
Consideracions generals Els paisatges subalpins i alpins, dotats d’una vegetació comparable a la de les altes muntanyes europees i emparentada amb la de les terres àrtiques, atenyen, als Països Catalans, exclusivament l’àrea pirinenca i pre-pirinenca, amb una avançada meridional als cims més elevats del Montseny Constitueixen, doncs, una minsa part del nostre territori 4%, part que designem amb el nom d’alta muntanya, i en la qual es diferencien clarament dues grans zones l’estatge subalpí, de boscos de coníferes, que s’estén des dels 1600-1800 m fins al voltant dels 2300 m, i l’estatge alpí…