Resultats de la cerca
Es mostren 9726 resultats
Els ambients rics en falgueres
Requeriments ecològics Atès el mecanisme reproductiu del seu cicle biològic, les falgueres, igualment com les molses i hepàtiques, precisen l’aigua com a vehicle per a la reproducció Recordem que els pteridòfits són arquegoniades on l’ovocèllula és fecundada per espermatozoides flagellats, que es desplacen en medi aquós L’aigua fa falta, com a mínim, en aquesta etapa del cicle vital, així com en el moment de la germinació de l’espora i en el desenvolupament del protallus Però, a diferència de les molses i hepàtiques, les falgueres han assolit un veritable sistema conductor, en molts aspectes…
l’Alt Palància

Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Aragó.
La geografia Cap de comarca, Sogorb Els seus límits són a l’W, la serra de Montalgrau, unida a la d’Espina, i la del Toro, a la ratlla d’Aragó al N, les serres d’Espina i d’Espadà, que són els límits amb l’Alt Millars a l’E, la frontera lingüística en una zona de transició cap a la Plana Baixa i el Baix Palància i al S, les serres que des de la serra de Javalambre, a Aragó, baixen cap a l’E El seu eix és el riu Palància o de Sogorb, en el qual, prop de la confluència amb la rambla de Gaibiel, hi ha el pantà d’El Regajo 6,5 milions de m 3 , que regula el cabal del riu Pel sud, s’estén part de…
l’Alta Cerdanya

Comarca de la Catalunya del Nord, una de les dues en què es divideix la Cerdanya. Cap de comarca, Montlluís.
És situada a la zona axial dels Pirineus, i comprèn una part de l’alta vall del Segre la Cerdanya pròpiament dita, l’altiplà de la Perxa, que pertany a la conca de la Tet, el massís del Carlit que comparteix amb el Capcir i la vall de Querol La frontera francoespanyola, des del pacte de Llívia 1660, divideix la Cerdanya, unitat física i humana ben definida, en dues comarques El centre comarcal tradicional, la vila de Puigcerdà, restà dins la Baixa Cerdanya, fet que ha motivat que l’Alta Cerdanya no presenti les característiques d’una comarca humana ben estructurada Limita al N amb el…
Estamariu

Vista general del poble d’Estamariu amb la serra del Cadí al fons (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la part nord-oriental de la comarca El terme d’Estamariu s’estén enterament a la riba dreta del Segre, que fa de límit meridional del terme Passat el lloc de la Quera Nova, el terme pren la direcció N i passa lo Beneïdor 1682 m i el coll de Jou, i després gira en direcció W fins a trobar el curs del torrent del Coll de Jou, que fa de límit fins a la seva confluència amb el riu de Bescaran Des d’aquest punt el termenal pren novament la direcció N resseguint la carena de la serra de Banat, que separa les valls de Bescaran i d’Estamariu El límit s’inverteix en…
escolapi
Cristianisme
Membre de l’Escola Pia, orde religiós dedicat a l’educació dels nois, fundat per Josep de Calassanç, a Roma, per continuar la seva obra d’escoles populars iniciada el 1597.
Foren constituïts en congregació per Pau V el 1617 i en orde religiós per Gregori XV el 1621, que aprovà les constitucions el 1622 d’acord amb el règim propi dels clergues regulars Els escolapis es difongueren molt aviat pels estats italians i per Bohèmia Per desavinences internes Innocenci X els suprimí com a orde el 1646, però no abandonaren les escoles, i el 1656 i el 1669 foren novament elevats a congregació i a orde Continuà l’expansió per tota l’Europa central Polònia, Hongria, Eslovàquia, Àustria, Romania, Lituània i Alemanya, i també Iugoslàvia, Rússia i Suïssa Al segle XVIII…
Castell de Gallifa
Art romànic
Situació Vista aèria de les escasses restes d’aquesta fortificació que s’alcen al cim d’un dels darrers contraforts del massís del Farell TAVISA-J Todó Les restes arquitectòniques del castell de Gallifa són situades al cim del puig de 642 m d’altitud que hi ha a ponent del poble de Gallifa, en els últims contraforts del nord-oest del massís del Farell o Montmajor Les muralles, en alguns punts força ben conservades, encerclen un planell al cercle del qual s’alça, dalt d’un turonet, l’església fortificada de Santa Maria Al nord-est del recinte, al costat d’una antena moderna, hi ha les restes d…
orgue

A l’esquerre façana d’un orgue amb les parts principals (orgue major, torratxes i cadireta); al centre, esquema d’un secret o salmer de corredores siutat sota un joc de tubs (registre) a la dreta, seccions longuitudunals dels dos tipus de tubs bàsics: labial (a, de metall i obert; b, tapat o bordó; c, de fusta) i de llengüeta (d, tub de bombarda)
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon constituït per jocs de tubs que, polsades unes tecles, sonen al buf del vent generat per manxes o per un compressor elèctric.
Se l’anomena “el rei dels instruments" L’harmonització clàssica comporta una baixa pressió d’aire a ple vent Unes ventalloles, uns canals i uns conductes uneixen, en el secret o salmer de fusta preferentment el de corredores, els tubs amb la mecànica de tecles i tiradors Les transmissions pneumàtica i elèctrica, bones només per a registrar, permeten combinacions fixes, lliures i ajustables dels jocs Els teclats “de finestra” formen útilment un sol moble amb l’orgue no els de “consola” fixa o mòbil, a distància Els manuals, curts i escalonats, d’unes 4 octaves i mitja, s’acoblen entre ells i s…
La fauna i el poblament animal de l'alta muntanya
Viure a la muntanya Com en el cas del personatge de Hemingway que, en trobar-se a la neu, prop del cim del Kilimanjaro, una ròssa seca i gelada de lleopard es pregunta què havia pogut fer pujar tan amunt aquell animal, no sempre és fàcil explicar què busquen o què han trobat a la muntanya els animals que hi viuen La majoria dels animals perceben les muntanyes com a barreres als seus desplaçaments com a espais freds però amb ambients molt variats on generalment els recursos nutritius són escassos, tot i que ocasionalment poden resultar abundants Les muntanyes limiten l’expansió d’algunes…
El marc geogràfic del romànic del Rosselló
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Rosselló amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El terme Rosselló és un corònim que hom aplica a una plana, a una comarca i a una regió catalana ultrapirinenca que comprèn les comarques del Rosselló pròpiament dit, el Vallespir, l’Alta Cerdanya, el Conflent i la Fenolleda, regió també dita de Perpinyà o Catalunya del Nord Aquí, no cal dir-ho, utilitzarem el significat de comarca La comarca del Rosselló, amb els seus 1244 km 2 , és situada entre el Conflent a l’oest, el Vallespir al sud, les terres occitanes al nord i…
Fígols i Alinyà

Fígols d’Organyà, a l’Alt Urgell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És a l’esquerra del Segre, al límit amb el Solsonès Hi ha un petit sector del municipi que es troba a la dreta del riu El terme tradicional de Fígols d’Organyà tenia una extensió de 39,7 km 2 , i el 1972 li fou annexat el d’Alinyà, que ocupava una superfície de 62,08 km 2 La nova entitat municipal rebé oficialment el nom de Fígols i Alinyà El terme limita al N amb l’enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs i el terme de Noves deSegre, al NE amb el Pla de Sant Tirs i a l’E amb la Vansa i Fórnols, al S amb les terres d’Odèn Solsonès i a l’W amb Coll de Nargó, Organyà i…