Resultats de la cerca

Vida i obra Era germà de l’advocat i economista Josep Elias i de Molins Barcelona 1848 – Blanes 1928 i fill del jurista Antoni Elias i d’Aloy Arenys de Mar 1877 – Barcelona 1881, un dels fundadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i amb qui collaborà en algunes de les seves obres jurisprudencials Feu els estudis superiors a Barcelona, a les aules de l’Escola de Diplomàtica, fins a obtenir el títol d’arxiver, bibliotecari i arqueòleg 1872 El 1873 inicià el seu treball a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, després passà a l’Arxiu de Palma de Mallorca 1875 i, finalment, assumí…

Vida i obra Fou doctor en dret i catedràtic d’universitat Des del 1955 fins a la seva mort fou professor d’història del pensament polític i social a la Universidad Complutense de Madrid Membre de la Real Academia de la Historia, dirigí Cuadernos Hispano-Americanos i collaborà en Cruz y Raya , Revista de Occidente , El Sol , Asclepio i diverses publicacions estrangeres És conegut, principalment, pel seu estudi de la cultura espanyola renaixentista i barroca, que ell caracteritzà àmpliament Tot i ser, per la seva formació, un especialista en teoria política, els paràmetres del seu treball…

Vida i obra Cosí de l’historiador i polígraf Josep M Quadrado, realitzà els primers estudis al convent de frares franciscans de Ciutadella Inicià els estudis de farmàcia i botànica a València, on feu pràctiques a l’hospital civil Continuà els estudis de farmàcia a Barcelona i es llicencià el 1834 amb la tesi De combustione A la ciutat comtal, conreà la poesia i el drama, i publicà el drama en prosa El casamiento por venganza o Enrique y Blanca 1838 Tornà a Ciutadella l’any 1839, on s’establí i es dedicà professionalment a la farmàcia La seva principal…

Vida Format al Liceo Musicale de Torí, estudià violoncel, harmonia i contrapunt i es graduà el 1911 Posteriorment feu classes privades, primer amb Giovanni Cravero i després amb Marco Enrico Bossi Una de les seves primeres feines fou la de director substitut de l’Orquestra del Teatre Reial de Torí A partir del 1918, però, es dedicà a la docència en diversos centres, com ara l’Escola Municipal de Cant Coral de Torí 1918-20, i més tard 1920-38 al Liceu Musical de la mateixa ciutat També fou professor de composició del Conservatori de Música de Parma 1938 i del de Milà 1941, centre…

Vida Rebé la seva formació musical del mestre Joan Genís Peris, i probablement també d’Ambrosi Cotes, a la catedral de València, on ingressà com a escolà de cant el 1594 A conseqüència del canvi de veu, el primer d’agost de 1596 abandonà la capella de música El 1605 fou nomenat mestre de capella de Lleida, i tres anys més tard retornà a València, on li fou conferit el càrrec de tinent de mestre de la capella de música del Collegi del Patriarca o del Corpus Christi Mestre de capella de la catedral de València des del 1613, el 1618 obtingué el càrrec de vicemestre de la capella reial…

Les arrels d’aquest moviment es troben en la mirada retrospectiva que feu la historiografia romàntica envers la música d’alguns dels compositors més emblemàtics dels segles XVI al XVIII, com GP Palestrina o JS Bach Des del principi del segle XX, ha afavorit el conreu d’una recerca musicològica que es proposa solucionar els problemes que sorgeixen de la lectura de les fonts originals -signes de mesura, semitonia, instruments originals, etc- i els problemes d’ordre tècnic que acompanyen la interpretació vocal i instrumental del repertori musical del passat La restauració d’instruments originals…

La denominació tradicional "berber", adaptació àrab del grec βάρβαρος, que durant l’antiguitat designava despectivament tots aquells pobles no integrats a la civilització grecorromana, es generalitzà fins a temps recents Des de finals del segle XX el terme "berber" tendeix a ser substituït per amazigh adaptat al català com a "amazic" o "tamazic" tant per a referir-se al poble com al conjunt de llengües amazic Aquest terme autòcton autoreferencial és traduïble per "home lliure" o "noble" Els amazics que sumaven entre quinze i vint milions a la primera dècada del segle XXI, de tipologia…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…

L’actual port de Barcelona s’estén al llarg de la ciutat vella, de Montjuïc i de la Zona Franca, i és unit per línies regulars amb els principals ports del món i és origen de molts creuers turístics per la Mediterrània Història del port de Barcelona Anteriorment a la colonització romana degué existir un port natural a ponent de Montjuïc els romans hi construïren muralles i torres, i durant l’edat mitjana hi subsistí un castell sota la jurisdicció dels vescomtes de Barcelona amb el nom de castell de Port, nom conservat en una església Santa Maria de Port Tanmateix, aquest port fou reblert per…

Situació i presentació És situat a l’extrem nord-oriental de la comarca El límit septentrional del municipi, en el sector que confronta amb Saus Alt Empordà, coincideix amb la riera de Llampaies A l’E limita amb els municipis de Vilopriu Baix Empordà i Sant Jordi Desvalls, i al S amb Cervià de Ter al SE fa de termenal el torrent de Cinyanella mentre que al SW forma part del límit el Torrent Arner A l’W el municipi confronta amb Vilademuls Pla de l’Estany El terme és drenat per la riera de Cinyana i comprèn la vall d’aquest riu, que desguassa al Ter per l’esquerra dins el municipi de Sant…