Resultats de la cerca

L’obra primitiva devia ésser destruïda en temps d’Alexandre el Gran A base dels fragments salvats i d’altres de reconstruïts de memòria, els sacerdots dels ss III-IV recompongueren un cànon de 21 llibres, conservat només en part L’actual Avesta es divideix en 5 parts Yasna sacrificis, llibre litúrgic, la part més important del qual és constituïda pels Gāthā sermons en vers probablement de Zaratustra, els elements més antics dels Avesta Visprat , invocacions litúrgiques, recitades a les festes Yasht , cants de lloança en honor de la divinitat Vendidad , sèrie de prescripcions per a mantenir la…

Redactats originalment en sànscrit, actualment de molts solament es conserva la traducció tibetana Escrits en un llenguatge simbòlic i convencional, a fi de protegir-los dels profans, consisteixen generalment en un text bàsic a partir del qual s’han desenvolupat una sèrie d’obres litúrgiques i de comentaris, que formen un cicle de pràctiques centrat entorn d’una determinada deïtat tàntrica, de la qual prenen el nom Els Tantra budistes generalment són classificats en quatre categories, corresponents als diferents nivells d’interiorització kriyā acció ritual, caryā conducta, ioga pràctiques…

Cal qualificar-la de cuneïforme, en tant que empra el tascó gravat sobre l’argila com a mitjà gràfic i comprèn signes presos parcialment del sillabari accadi i altres, molts pocs, que semblen reproduir en forma cuneïforme les lletres cananees És alfabètica i no sillàbica, com l’accàdia i la gueez, i es compon de trenta signes, entre els quals hi ha tres alef , que reprodueixen els sons vocàlics a, i i u Malgrat això, l’ugarític no anota les vocals, a l’igual de la majoria d’escriptures semítiques tret de la cuneïforme i la gueez però, a diferència de…

L’origen ve de la minúscula cursiva documental L’evolució va lligada especialment a l’abadia de Montecassino Les característiques són lletres de traçat angulós i en ziga-zaga, té la i semivocal allargada, la a sembla dues cc acostades i més tard oc unides, els nexes ei, fi, qi, li, ri i ti són comuns, i es distingeixen dos ti , un dels quals sibilant Les abreviatures característiques són gloa gloria , ama anima , oma omnia i uns signes com 3 = m al final de paraula La seva puntuació , pausa | pausa mitjana | pausa final és diferent de la d’altres escriptures nacionals Es distingeixen…

La k llatina deriva directament de les escriptures gregues i itàliques Gairebé no presenta evolució de les formes originals Consta d’un traç vertical descendent, d’un de diagonal ascendent o descendent, NE-SW que arriba a mig pal vertical, i d’un altre de diagonal descendent NW-SE, que parteix de mig pal vertical El segon traç és el que ofereix més mobilitat pot ésser allargat amunt en certes cursives romanes més sovint torça la cabota superior cap avall rarament amunt en alguns tipus d’escriptura arriba a tancar-se en forma oval d’origen cursiu El traç vertical pot sobresortir per dalt o per…

Prescindint de les glosses cananeohebraiques en cuneïforme en les lletres de Tall al-Amārna, l’hebreu fou escrit en l’alfabet fenici de vint-i-dues consonants, algunes de les quals foren emprades de bon començament com a semivocals Només entre els segles IV i II aC hom començà d’adoptar l’escriptura anomenada quadrada, d’origen arameu Mentre a Qumran apareixen encara ambdues escriptures, la fenícia o paleohebraica ha estat conservada fins avui només entre els samaritans Per tal de preservar la lectura correcta de la Bíblia, els masoretes idearen vers els segles VI-VII dC dos sistemes…

Pot ésser simplement conjectural , quan és deduïda dels indicis relacionats amb un fet, generalment criminal documental , constituïda per escriptures, públiques o privades, on consten els fets d’una manera autèntica literal , constituïda per escrits, sense necessitat que siguin autentificats pel funcionari a qui correspongui pericial , quan es tracta del dictamen d’un professional o d’un entès sobre una matèria, art o fet, que pot ajudar la resolució del litigi per part del jutge semiplena , la que provenint d’un sol testimoni és atesa, per bé que imperfecta testifical , quan és feta per…

El santuari de la Mare de Déu de Camp-real és situat al nord de Massoteres, al voltant del qual hi ha el petit nucli de Camp-real El lloc és esmentat en la documentació des de l’any 1040, i formava part del terme del castell de Talteüll En les escriptures que es conserven, el topònim de l’indret s’escriu amb la grafia Cambregal , i més escadusserament Cambregual En un document tardà datat el 1605, guardat a Solsona, hi ha l’acta del consell del poble de Massoteres, que solia reunir-se a Camp-real en aquella ocasió els caps de casa es reuniren dins la capella de Nostra Senyora de Cambregal Al…

El llogaret de Forn és situat a l’antic terme de Fígols d’Organyà, prop del veïnat de Caferna En el seu terme hi ha les restes, molt minses i cobertes per la vegetació, de l’església de Sant Miquel i Sant Esteve, sufragània de la parròquia de Fórnols De l’església no es tenen noticies històriques, tan sols un parell de documents esmenten el lloc Un d’ells data del 1015, que es ven una terra situada “ in comitatu Orgilitano, in apendicio de Forno, in loco ubi dicitur Mainadel… ” l’altre, de l’any 1032, pel qual els comtes Ermengol i Constança vengueren un alou situat al terme de Lavansa,…

El lloc de Llauró apareix en la documentació medieval a partir del segle IX, concretament en un precepte de Lluís el Piadós de l’any 814, en el qual la villa Laurosone és consignada com a límit nord de Ceret A partir d’aquest moment són molt nombroses les escriptures conservades que d’una forma directa o indirecta fan referència a la vila de Llauró Des de la fi del segle XII hi ha constància documental d’una família senyorial cognomenada Llauró, els membres de la qual molt probablement foren els castlans del lloc, ja que els senyors eminents, almenys al segle XIII, n’eren els vescomtes de…