Resultats de la cerca

És situada a la costa platja de l’Almadrava , alSde l’Hospitalet de l’Infant, entre el coll deBalaguer i el cap del Terme, al límit del terme de l’Ametlla de Mar Hi era parada antigament una almadrava Modernament s’hi han edificat xalets i urbanitzacions

La geografia Cap de comarca, Balaguer Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre sectors el Montsec, el Segre Mitjà, la Noguera estricta i el pla d’Urgell Els vessants meridionals del Montsec d’Ares sector central del Montsec i del Montsec de Rúbies sector llevantí, als Prepirineus, ocupen el nord de la comarca, prolongada al NE per les serres de Comiols i de la Conca Al seu peu, la vall d’Àger i la conca de Meià componen una típica zona ramadera i agrícola de secà, tancada al S per les serres de Montclús i de Sant Mamet Més al S encara, els eixos anticlinals…

Des de Zenodot d’Efes, bibliotecari d’Alexandria, fins als XIX, la cura de biblioteques solia ésser encomanada a persones que sobresortien en algun aspecte científic o literari Amb les grans biblioteques públiques hom reconegué el bibliotecari com un professional, però fins el 1885 la Library Association no establí un sistema de proves per a obtenir-ne el títol Arreu del món hi ha escoles de bibliotecaris L’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona fou creada el…

L’església de Sant Antoni és agregada a la parròquia del Poal havia estat, ja al s XII, una de les filials de l’església major de Balaguer Dins l’antic terme dels Arcs que fou municipi fins a mitjan s XIX es troba la caseria de les Tarroges

Situació i presentació El municipi de Bellcaire d’Urgell, de 31,38 km 2 d’extensió, és situat al S de la comarca, a la plana regada pel canal d’Urgell séquies Primera, Segona i canal de Sió, i accidentat, al sector septentrional del terme, amb els contraforts de la serra d’Almenara, les serres del Camp lo Morinyol, 363 m i de les Quadres Limita amb els municipis de Vallfogona de Balaguer, a l’W, la Sentiu de Sió, Balaguer enclavament de Flix i Cubells, al N, amb Montgai, Bellmunt d’Urgell i Penelles, a l’E, i amb Linyola i Bellvís enclavament de Remolins, aquests del Pla d’Urgell, al S El…

El comte Ermengol VI d’Urgell féu donació a Ramon Arnal 1139 del territori per a edificar-hi el castell de Bellestar L’església, que des del s XII era sufragània de Santa Maria de Balaguer, al s XIX fou atribuïda a la parròquia de Vallverd Urgell Fou cap d’un municipi que comprenia el terme rural d'Almassor agregat al de Penelles dins el mateix s XIX

El terme és molt accidentat, i l’elevació principal és la mola de Planícia 920 m alt Hi ha 332 ha de pinedes, 484 d’alzinars i 292 de garrigues amb pasturatges hivernencs Hi ha 63 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts El 1982 l’extensió de cultiu era de 319 ha, que representa un 17,8% Al secà es fan garrofers 53 ha cereals 27 ha, ametllers 21 ha, i oliveres 281 ha la vinya era antigament molt important, així com l’elaboració de vi malvasia, pàmpol rosat La propietat,…

Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i especialment…

Més tard, els mercadals restaren inclosos dins el nucli de població per raó del creixement d’aquesta En alguns llocs del Principat es manté el nom del mercadal en carrers i places de la localitat, com a Girona, Llívia, Ripoll, Balaguer, etc Fins i tot una localitat rep, a Menorca, el nom d’es Mercadal En alguns llocs on es feia el mercat a camp ras, separat de les poblacions, sobretot des del s XIII, i encara als XIV, donava origen a la construcció de magatzems o botigues al…

Situació i presentació La comarca de la Noguera, composta per 30 municipis, té una extensió total de 1 784,06 km 2 És la comarca més extensa de Catalunya La seva superfície és força superior a la de la segona comarca en extensió, l’Alt Urgell, i supera de llarg l’extensió mitjana de les comarques catalanes 783 km 2 La grandària del territori noguerenc no es correspon, però, amb un terreny particularment apte per a la implantació i l’activitat de l’home, i la comarca es presenta com un espai més aviat poc poblat Fins el 1988 la comarca era composta de 35 municipis i tenia una extensió total…