Resultats de la cerca

Si bé nasqué a Itàlia, adquirí la seva formació musical al Brasil, on tingué com a mestres Z Autuori, amb qui estudià violí, i A Cantù, amb qui feu harmonia i composició A nou anys actuà per primera vegada com a violinista Amplià estudis a Nàpols i al Trinity College, amb una beca del govern brasiler Novament al Brasil, tingué una destacada activitat fundà l’Institut Musical Brasiler, fou membre del quartet Paulista 1935-41 i tocà la viola en diverses orquestres de Rio de Janeiro Després d’una estada a São Paulo com a professor del conservatori, el 1931 marxà a Montevideo com a violinista de…

Vida i obra D’una família de músics que s’establí el 1829 a Barcelona, i anys després a Madrid, estudià magisteri Abandonà la carrera teatral i de llibretista dels primers anys, es relacionà amb el cercle literari de Víctor Balaguer collaborà a “El Genio” i a Pensil del bello sexo , 1845, i, més endavant, a “La Corona de Aragón” i se centrà en la poesia i en la novella de tipus fulletonesc, de temàtica patriòtica, religiosa i amorosa, que, dirigida a un públic femení, incorporava la defensa dels drets de la dona El heroísmo de la amistad, o Los condes de Rocabertí 1842, Un episodio de la…

Segons investigacions d’Abadal, era fill del comte Belló de Carcassona Belló I de Carcassona i germà d' Oliba I de Carcassona , successor d’aquest a Carcassona, la qual cosa explicaria les futures bones relacions entre el Casal de Barcelona , eixit de Sunifred, i el Casal de Carcassona, i la tradicional afecció dels comtes catalans a l’abadia carcassonesa de la Grassa Com altres membres de la família carcassonesa, es distingí pel seu legitimisme i per la fidelitat a la dinastia carolíngia En premi a aquesta fidelitat pròpia i sobretot del seu germà Oliba I, el rei Lluís I el Piadós li…

Frare trinitari des del 1687, passà a Nàpols, on estudià pintura, i es posà en contacte amb el grup de Gravina i amb el també valencià Manuel Martí , a qui considerà el seu mestre i a qui illustrà la seva descripció del teatre romà de Sagunt També estigué influenciat per Gregori Maians Retornà el 1694 i es dedicà a l’ensenyament del llatí a Llíria i a Sagunt, fins que el 1704 ocupà la càtedra de retòrica de la Universitat de València, càrrec que abandonà en iniciar-se la guerra de Successió el 1705 Durant el conflicte bèllic es dedicà a l’estudi arqueològic del teatre romà de Sagunt, i els…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres 1926 i en dret 1928 Dedicat a la docència, el 1931 ensenyà a l’Institut Escola, i també fou professor a l’institut de segon ensenyament de Maó Incorporat a l’administració pública, en 1937-38 treballà a la Generalitat de Catalunya Exiliat el 1939 a Veneçuela, hi reprengué la tasca docent als liceus de Caracas Fermín Toro i Andrés Bello i a l’institut pedagògic nacional, on ensenyà literatura moderna comparada i sociologia En 1946-66 fou cap de l’oficina general d’afers gremials de la Compañía Argentina de…

El mot derivat comporta una significació distinta de la del primitiu sobre el qual s’ha format, tot i que conservi algun aspecte semàntic que hi coincideixi Hom pot parlar de diverses classes de derivats, segons l’extensió de la unitat primitiva de la qual hom parteix derivat primari és el format directament damunt l’arrel d’un mot estim- > estimar , i derivat secundari és el que parteix d’un mot ja completat oliva > olivarer El mot que prové d’un substantiu o d’un adjectiu rep el nom de derivat postnominal fuet > fuetejar , i el de derivat postverbal el que prové d’un verb…

El 1945 es llicencià a Barcelona Fou psiquiatre a l’Institut Mental de la Santa Creu psicòleg, a la secció de caracterologia de l’Institut Politècnic de Barcelona i professor de la càtedra de psiquiatria Contractat com a professor per la Universitat de Los Andes, a Mèrida, es traslladà a Veneçuela el 1953 Hi fundà la càtedra i els serveis assistencials de psiquiatria i fou adjunt de la càtedra de semiologia i professor a l’Instituto de Psicosíntesis i Relaciones Humanas Professor de psicologia mèdica a la Universidad Central de Veneçuela 1958 Fou director de la Facultat de Psicologia de la…

Deixeble de Ramon Martí d’Eixalà i de Xavier Llorens i Barba , a qui succeí a la càtedra de psicologia, ideologia i lògica de l’Institut de Barcelona 1847, i posteriorment fou el seu ajudant a la càtedra de filosofia i la seva història a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona Obtingué el títol de batxillerat en filosofia l’any 1849, la llicenciatura en literatura el 1851 i la de jurisprudència el 1858 En l’estudi d’aquesta darrera llicenciatura, durant el curs 1851-52, preparà privadament, amb Martí i Pradell, la geografia astronòmica, la física i la política, i amb Francesc…

Fill de Pau Vila i Dinarès Advocat per la Universitat de Barcelona 1934 i mestre per les escoles normals de la Mancomunitat i la Generalitat 1936 Treballà al Consell de Cultura, fou jutge del Tribunal Tutelar de Menors i el 1938 fou auditor de guerra als fronts d’Aragó i de l’Ebre Membre fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931 i soci fundador de la Societat Catalana de Geografia 1935 El 1939 s’escapà del camp de concentració de Sant Cebrià Rosselló i, exiliat primer a Colòmbia, s’establí a Veneçuela, on en 1944-70 fou catedràtic de geografia de la Universitat Central i de la…

Situat a 1299 m, a l’oest del riu de les Truites, és el límit històric dels regnes de València i d’Aragó, al centre de la regió muntanyosa anomenada les Batllies de Cantavella Només l’agricultura cereals i la ramaderia oví, que hiverna a Tortosa, resten com a fonts de riquesa, desapareguda la tradicional indústria adobera Fou conquerida per Alfons I de Catalunya-Aragó el 1170 i donada el 1195 als templers, que fortificaren l’antic castell de Cantavella , a la dreta de la rambla de Cantavella, el qual dominava el camí de Morella a Terol Durant la primera guerra Carlina es palesà novament la…