Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
Félix Guerrero Díaz
Música
Compositor i director d’orquestra cubà.
Estudià amb el seu pare i més tard al Conservatori Municipal amb Isidro Ragrena, Amadeo Roldán, César Pérez Sentenat i Manuel Mauri També realitzà estudis musicals a la Juilliard School of Music de Nova York, la School of American Arts a Fontainebleau i el Conservatori de París Dirigí l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, l’Orquestra i l’Òpera de Praga, l’Orquestra i l’Òpera de Bratislava, i l’Orquestra del Ministeri de l’Interior d’Hongria, entre d’altres Fou el mestre de molts músics de jazz cubans El 1961 fou nomenat director del Teatro Lírico Nacional, i director de l’…
Iša František Krejcí
Música
Compositor i director d’orquestra txec.
Estudià al Conservatori de Praga amb KB Jirák composició, J Kricka instrumentació, A Šima piano i V Talich direcció També assistí a les classes magistrals de V Novák Fou director del Teatre Nacional de Bratislava 1928-32 i del de Praga 1933-34 Dirigí l’Òpera d’Olomouc 1945-58, i finalment, el 1958, tornà a Praga per fer-se càrrec de la direcció artística del Teatre Nacional La seva música, estilísticament homogènia, en el gust neoclassicista, i de caràcter proper al divertiment, aconsegueix una factura brillant pel seu sentit de l’elegància i la proporció apreses dels preclàssics…
Jaroslav Volek
Música
Musicòleg txec.
Estudià composició al Conservatori de Praga 1941-48 i, després, musicologia i estètica a les universitats de Praga i Bratislava, on l’any 1952 obtingué el doctorat amb la tesi Les bases teòriques de l’harmonia des de la perspectiva de la filosofia científica A partir del 1968 exercí la docència a la Universitat de Praga, activitat que compaginà amb incursions periodístiques i amb els càrrecs de president de la secció de musicologia de la Unió de Compositors Txecoslovacs 1967-69, vicepresident de la Societat Txecoslovaca d’Estètica 1969-71 i editor en cap de la revista "Estetika…
Manel Ollé i Rodríguez
Literatura
Escriptor i professor.
Professor d’història i cultura de la Xina moderna i contemporània a la Universitat Pompeu Fabra, ha traduït al català obres de Balzac, Gao Xingjian i alguns poemes de Li Qingzhao També ha publicat diversos assaigs sobre crítica literària i sobre història i cultura xineses, com La invención de China 2001, La empresa de China De la Armada Invencible al Galeón de Manila 2002, Made in China El despertar social, político y cultural de la China contemporánea 2005 i La Xina que arriba Perspectives del segle XXI 2009 En poesia, és autor de De bandera liberiana 1994, premi Guerau de Liost de…
Heinrich Schiff

Heinrich Schiff
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra austríac.
Fill del compositor Helmut Schiff Bratislava, 30 de gener de 1918 - Linz, 20 de desembre de 1983, estudià a la Hochschule de Viena i es perfeccionà amb Tobias Kühne en aquesta ciutat i amb André Navarra a París Al principi de la dècada dels setanta inicià la seva carrera de solista internacional, convidat per les principals orquestres i festivals europeus i americans Tocava amb un Stradivari del 1711 Destacat intèrpret de música contemporània, estrenà obres de L Berio, F Cerha, HW Henze, E Krenek i W Lutoslawski, però enregistrà també obres d’A Vivaldi i d’A Dvorák i les suites…
,
música d’Eslovàquia
Música
Música desenvolupada a Eslovàquia.
Música culta De la música dels primers temps després de la cristianització, produïda al segle IX, no en queden testimonis Es conserven, en canvi, l’anomenat Missal de Bratislava, del segle XIV, i una sèrie d’antifonaris i graduals dels segles XV i XVI Pel que fa a la música profana, se sap de la seva existència per l’esment que es fa a nombrosos ministrers, en diversos documents a partir del segle XIII Ja al segle XVII es troben els primers compositors importants, com ara J Šimbracký i S Bockshorn Capricornus, que destacaren per les seves obres polifòniques Durant el Barroc, tant…
Manuel Boix i Álvarez
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i il·lustrador.
Estudià belles arts a l’escola de Sant Carles de València 1961-66 Clarament influït pel pop-art , el 1964, juntament amb Armengol i Heras, presentà Trilogia monoteista al V Saló Internacional de Març En 1966-67 derivà cap a un populisme de tonalitats grises Posteriorment destaquen obres com Èdip, Èdip i el fill de Verònica i Retransmissió televisiva del miracle 1970 El 1971, de nou amb Heras i Armengol, exposà a Barcelona la sèrie Falconeria En 1974-80 la seva obra fa una reelaboració molt personal del barroc Trama i ordit , 1978 Deu imatges de les Germanies , 1978 Com a illustrador ha…
Paco Giménez
Disseny i arts gràfiques
Il·lustrador.
Autodidacta, es professionalitzà als vint anys compaginant les tasques de dibuixant d’historietes amb les de dissenyador gràfic de publicitat Més endavant s’introduí en el món de la illustració treballant per a edicions italianes El 1980 començà a illustrar llibres i contes infantils, habitualment en collaboració amb l’escriptor Carles Cano, entre els quals destaquen Pericot Rodaire Voltamón 1988, Mitja dotzena 1984, L’espasa i la cançó 1986, Història del príncep Pipó 1987 i L’escletxa assassina 1990 Ha collaborat també en diaris i revistes, i ha publicat cartells, quaderns educatius i…
Ernö Dohnányi
Música
Compositor i pianista hongarès.
Vida Format musicalment a la seva ciutat natal de la mà del seu pare, prosseguí els estudis a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest 1894-97 Destacat pianista, feu la seva presentació a Londres el 1898 amb el Concert per a piano núm 4 de L van Beethoven Fou en aquesta època que començà la seva tasca compositiva D’aquest període cal destacar el Quintet per a piano en do menor, op 1 1895, que fou aclamat amb entusiasme per J Brahms Una nova mostra del seu talent creatiu fou el Concert per a piano i orquestra, op 5 , que li valgué el Premi Bösendorfer 1899 Fou, però, la seva carrera concertística…
,
Maria Assumpció Raventós i Torras

Maria Assumpció Raventós i Torras
© Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintora, gravadora i tapissera.
Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la qual fou professora de dibuix Després d’una etapa en el camp del gravat, es lliurà a la creació tapissera com a membre preeminent de l’Escola Catalana de Grau-Garriga i Susanna Rolando, s’inicià en la tècnica de l’alt lliç, el teler i els materials tèxtils i experimentà tècniques no habituals que la dugueren, mitjançant la inserció de relleus, volums, serrells, nusos, talls, protuberàncies, etc, a una expressió tridimensional propera a l’escultura Els anys noranta es decantà per la pintura, consistent en masses de color…