Resultats de la cerca
Es mostren 213 resultats
Joan Andreu Estrany
Filosofia
Humanista.
Estudià arts a Alcalá, on fou deixeble de Nebrija, i teologia a París Tornà a València i s’hi doctorà en teologia Fou protegit pel duc de Gandia, Joan de Borja, del qual era alhora mestre Catedràtic de filosofia a la Universitat de València 1515-23, hi promogué activament la renovació dels mètodes d’ensenyament Era amic i corresponsal de Lluís Vives Deixà inèdites diverses anotacions i diversos comentaris, a la manera de Budé, Poliziano i Barbaro, a obres de Sèneca, de Plini, de Valeri Màxim i d’altres Llegà la seva biblioteca i una collecció important de medalles i monedes antigues al seu…
Borrassà
Pintura
Família de pintors gironins (cognom escrit també Borraçà
i Borraçan
), segurament originària del poble empordanès del mateix nom.
Tots consten com a domiciliats exclusivament a Girona, tret de Lluís Borrassà El més antic és Guillem Borrassà I documentat des del 1360, i mort abans del 25 d’agost de 1396, dos fills del qual també foren pintors Lluís Borrassà i Francesc Borrassà I documentat entre el 1399 i el 1417 Entre els fills d’aquest hi hagué quatre pintors Francesc Borrassà II 1420, Jaume Borrassà 1425, Honorat Borrassà 1425-53 i Pere Borrassà 1453 La documentació esmenta un altre Guillem Borrassà 1393, cosí de Lluís, i Albert Borrassà 1465, de parentiu no precisat, tots pintors Fora de Lluís, de cap d’…
Su Shi
Història
Escriptor xinès de la dinastia Song, més conegut amb el nom de Su Dongpo.
De família de literats, arribà a ésser lector a l’ Acadèmia del Bosc dels Pinzells S’oposà a les innovacions de Wang Anshi i fou repetidament honorat i bandejat per l’emperador Era un geni original, amant de l’espontaneïtat i la senzillesa, amb un alt sentit de la bellesa del món i amb una aguda penetració en l’esperit humà Excellí en tots els gèneres, sobretot en poesia Són cèlebres els seus dos fu del Penya-segat vermell en la forma ci atenyé el cim del seu art Hi ha versions catalanes de poemes seus en els reculls de Josep Carner i de Marià Manent Fou també callígraf i pintor
puig de Randa
El puig de Randa
© Fototeca.cat
Muntanya
Elevació muntanyosa (543 m alt.), al centre de l’illa de Mallorca, al límit entre es Pla (terme d’Algaida, al qual pertany en gran part) i sa Marina (terme de Llucmajor), la més important de l’anomenat massís de Randa.
Format conjuntament amb el puig de son Reus 501 m alt, de s’Escolà 311 m alt, de ses Bruixes 374 m i de Galdent 420 m En una cova del cim del puig es retirà Ramon Llull a fer vida contemplativa el 1275 hi feu bastir un altar marià origen del santuari de la Mare de Déu de Randa , dit després de Cura, amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià, l’Escola de Randa El 1394, al sector meridional del puig, prop del límit amb Llucmajor que assenyala la llarga cinglera que envolta la muntanya, fou fundada l’ermita de Sant Honorat, i molt a prop, el 1497, el santuari de Gràcia
Joan Llobet
Sepulcre de Joan Llobet a la catedral de Mallorca
© Fototeca.cat
Cristianisme
Teòleg lul·lista.
Ciutadà de Barcelona El 1449 obtingué d’Alfons el Magnànim privilegi d’ensenyar l’art lulliana a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa, i des d’aleshores fou professor a l’escola lulliana de Miramar El 1458, amb el també lullista Mario de Passa, venecià, obtingué de Joan II permís per a ampliar el santuari de Sant Honorat, o Randa, i per a edificar habitacions per als deixebles de l’art lulliana Les seves lliçons foren compendiades en el còdex Ars notativa Projectà el sepulcre monumental on després fou enterrat Ramon Llull, i en dirigí la meitat inferior església de…
La casa o palau de la Generalitat a Barcelona
Art gòtic
Figura d’un porter de la casa en la clau d’una porta del carrer de Sant Honorat ECSA – GSerra La definició inicial de l’edifici La casa de la Diputació del General o palau de la Generalitat a Barcelona es va constituir ben al principi del segle XV a partir d’uns albergs de l’extingit call jueu Passats nou anys de l’assalt del 1391, els diputats hi adquiriren una finca força notable, producte de transaccions i agregacions El conjunt que sorgia de la reparcellació de l’aljama tenia portal al carrer de Sant Honorat o de la Font del Call, on termenava pel sud-oest Al nord-est limitava amb el…
Pierres de Provença
Literatura catalana
Títol d’una novel·la cavalleresca de possible origen occità, apareguda durant la primera meitat del segle XV, en la qual l’element sentimental té un gran relleu.
Popularitzada a Catalunya ja durant aquest mateix segle, no se’n coneix cap versió catalana, per bé que hi ha indicis d’una edició del 1538, fins a la que fou publicada a Barcelona el 1616, feta per Honorat Comalada a partir, segons indica la portada, d’una d’anterior castellana en tot cas, el text no presenta cap castellanisme i els arcaismes no són propis d’una versió del segle XVII Tornada a editar el 1650, continuà tenint una gran popularitat i fou reeditada sovint al llarg del segle XVIII i encara en part del XIX Fou reproduïda per Miquel i Planas el 1908 Bibliografia Miquel…
,
Vicent Ferrandis
Literatura catalana
Poeta.
Brodador d’ofici, participà en el certamen en honor de santa Caterina celebrat a València el 1511 i hi guanyà la joia Cobles seves figuren al final d’una Vida de sant Honorat València 1513, i tres poesies en català al Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1514 Aquestes darreres, de tema religiós, estan agrupades sota el títol genèric d’ Obres de Vicent Ferrandis en llengua valenciana en què hagué joies i en totes fou guanyador i són “Nom sobre els noms cridat pels alts misteris”, “Nom entre els noms excels nom de Maria” i “Ans que el gran sol de resplandor eterna”…
Tombes del Coll de Mu (Peramola)
Art romànic
Situació Una de les tombes antropomorfes, integrada en la petita necròpolis, sota una balma de la roca del Corb ECSA - V Roca Aquestes tombes són situades sobre la Roca del Corb i la Mola de Sant Honorat Mapa 34-12291 Situació 31TCG563603 Per a poder accedir al lloc on hi ha les sepultures, cal seguir inicialment el mateix itinerari que mena a Sant Salvador del Corb, fins a arribar al coll de Mu, que separa la Roca del Corb de la de Sant Honorat Les sepultures són a llevant, sota el coll, en una represa de la roca Cal baixar a peu fins a l’indret, car no hi ha cap…
Valentinès
Ciutat
Comarca del Delfinat, Occitània, corresponent al pagus Valentiniensis, centrat en la ciutat de Valença.
Constituí el comtat de Valentinès , concedit el 1163 a Guillem I, membre de la família dels comtes de Poitiers, els descendents del qual el posseïren fins el 1419, que passà al rei de França Convertit en ducat de Valentinès , fou concedit, amb la dignitat de par, el 1498, juntament amb el comtat de Diois i la senyoria d’Inocedan, a Cèsar Borja, a la mort del qual 1507 passà a la seva filla Lluïsa morta el 1553 Revertí a la corona, i fou concedit de nou el 1548 a Diana de Poitiers, morta el 1566, descendent dels antics comtes de Valentinès Després de retornar un altre cop a la corona, el 1642…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina