Resultats de la cerca

Encara que es tenen notícies de la vida musical de la ciutat ja al temps dels trobadors, amb Lanfranco Cigala i Folquet de Marsella, fou durant el segle XV que la vila començà a tenir una activitat musical més intensa D’aquesta època són les obres d’autors com Bernardino Borlasca, Simone Molinaro, Claudio Cocchi i Francesco Righi, entre d’altres També les esglésies, amb les seves capelles musicals, hi tingueren un paper important al final del segle XVI la capella de San Lorenzo arribà a tenir un cor de seixanta-cinc cantors i trenta-quatre instrumentistes Als segles XVIII i XIX, les escoles…

Es titulà el 1989 a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia Es traslladà a Barcelona i el 1991 s’associà amb l’arquitecte Enric Miralles i Moya , amb el qual es casà el 1992, i creà l’Estudi Miralles Tagliabue EMBT, que dirigeix des de la mort del seu marit 2000, i amb seu també a Xangai des del 2010 Des d’aleshores, ha encapçalat la direcció de nombrosos projectes, molts dels quals han estat guardonats Escola de Música d’Hamburg, a Alemanya 1997-2000, ajuntament d’Utrecht, a Holanda 1997-2000, premis Rietveld i d’arquitectura dels Països Baixos 2001, Parc de Diagonal Mar, a…

El seu eix temàtic se centra en la decadència moral i econòmica de la família Lloberola, un dels darrers exemples d’aristocràcia barcelonina Els Lloberola, un llinatge noble des del segle XVIII, s’enfronta a la seva ruïna Don Tomàs de Lloberola, els seus fills Frederic i Guillem i els seus nets Maria Lluïsa i Ferran, fills de Frederic són els encarregats d’enderrocar progressivament els principis i la tradició d’un nom que cada vegada té menys significat La via és el mòbil sexual i l’econòmic La resta de personatges que configuren la trama argumental provenen de les relacions de tots ells…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona UB i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, i diplomat en disseny i comunicació per la Hochschule für Gestaltung d’Ulm Alemanya Ha estat professor de l’escola de disseny Elisava 1966-73, de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB 1978-87 i de la Facultat de Belles Arts de la UB 1979-80, i també, cap del Servei d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya 1982-87, director gerent de la Fundació Caixa Catalunya 1987-89, director del Museu d’Art…

Vida Després d’una primera formació a l’escola dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, el 1893 entrà al monestir de Montserrat, on professà dos anys després Un cop acabada la teologia fou ordenat de prevere el 1902 Apassionat pel cant religiós i l’espiritualitat litúrgica, aviat establí amistat amb personalitats musicals i del moviment litúrgic de Catalunya Ll Millet, F Pujol, VM de Gibert, A Nicolau, Ll Romeu, P Altisent, Ll Car reras, H Anglès, etc, però especialment amb J Pothier, A Mocquereau i tota l’escola gregoriana del monestir francès de Solesmes Entusiasta de les…

S’ordenà a Barcelona i estudià teologia a Salamanca, Roma i Múnic Fou professor de teologia als seminaris de Sogorb i Castelló, i ho és a la Facultat de Teologia de Catalunya És doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual fou professor des del 1968 Essent consultor del bisbe Pont i Gol, llavors a Sogorb-Castelló, assistí al concili II del Vaticà 1962-65 i inicià una edició crítica en català dels documents conciliars, d’una gran riquesa documental Fou fundador de l’Associació de Teòlegs Catalans Fou director 1974 de la collecció Studia, Textus Subsidia , de la…

Vida i obra Ordenat de sacerdot a Vic el 1926, fins el 1930 feu estudis d’arqueologia al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana de Roma, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma De retorn a Vic, estigué vinculat al Museu Episcopal com a conservador adjunt de mossèn Josep Gudiol i a l’Arxiu de la ciutat des del 1931 S’expatrià el 1936 i tornà a Roma Acabada la Guerra Civil Espanyola, s’installà a Vic Fou professor al seminari i canonge de la seu La seva obra, excepcionalment extensa en influència i intensa en treball, es desenvolupà des de les esmentades institucions…

Vida i obra Cursà els primers estudis i el batxillerat en institucions públiques i ingressà en el monestir de Montserrat 1944, on feu la professió —simple 1946 i solemne 1949—, estudià teologia i fou ordenat prevere 1952 Al Pontifici Collegi Benedictí de Sant Anselm Roma completà els seus estudis i es doctorà en teologia 1957 amb la tesi Regula Pauli et Stephani Edició crítica i comentari 1959, que li mereixé el premi Duran i Bas IEC, 1962 Professor de teologia al clericat de Montserrat 1958-2000 i professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya 1968-97 i al Centre d’Estudis…

Formació  Llicenciat en filosofia el 1958 a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Joaquim Carreras i Artau , s’hi doctorà el 1970 després d’haver deixat la Companyia de Jesús, on havia fet estudis eclesiàstics a Sant Cugat del Vallès, i s’havia llicenciat en teologia a la Universitat d’Innsbruck Àustria La tesi, que havia preparat a Roma, Munic i Bonn, la publicà el 1971 Del yo al nosotros Lectura de la ‘Fenomenología del espíritu’ de Hegel , text que representà una fita dels hegelianisme després de la Guerra Civil i obtingué una àmplia difusió a les universitats de l’Estat…