Resultats de la cerca

Situada vora la Noguera Pallaresa, fou inundada pel pantà de Sant Antoni vers el 1918 Fins el 1969 pertanyia al poble d’Aramunt L’hivern del 1945, en una gran davallada del nivell de les aigües del pantà, es descobriren abundants enterraments al voltant d’un edifici de naturalesa indeterminada Es trobaren dos tipus diferents de sepultures, unes de constituïdes per una excavació rectangular revestida lateralment per pedres treballades rectangulars, alguna de pavimentada amb lloses tosques del país i d’altres amb morter de calç, i les altres, de més pobres, formades per lloses i…

Situació Aspecte parcial de la necròpoli, composta bàsicament per tombes de lloses P Cots Aquesta necròpoli és situada en un petit tossal allargat a la vora dreta del canal de Seròs, a l’alçada del seu quilòmetre 13, més exactament entre les fites 13, 3 i 13, 4 Mapa 32-15 388 Situació 31TBG962032 Es pot accedir al jaciment des del poble de Sudanell, que és a 1 km, per la carretera de Sudanell a Torres de Segre Necròpoli Aquesta necròpoli fou excavada amb caràcter d’urgència entre la primera setmana de gener i el 21 de febrer de 1989 La intervenció fou motivada pel descobriment…

Casualment, en un jardí d’una casa situada prop de l’església de Sant Martí de Montclar, a mà dreta del camí d’accés a aquest poble, fou trobat un enterrament medieval Actualment l’esquelet i l’olla que l’acompanyava es conserven al Museu Municipal de Berga Petita olla trobada dintre la sepultura, damunt el pit de l’esquelet És una peça del final del segle XI o del començament del XII Es conserva el Museu Municipal de Berga J Bolòs Un dibuix de l’olleta trobada a l’interior de la sepultura J Bolòs Aquest enterrament sembla que era de fossa, excavat a terra, mancat de qualsevol tipus de…

Té una capella Santa Anna, amb portal de mig punt i coberta amb lloses Formà part de l’antic terme de Güel

Necròpoli Durant els anys 1982 i 1983, segurament per tal de trobar els fonaments del possible nàrtex de l’església, es feu un forat davant la façana meridional d’aquest edifici Durant aquestes obres, que han culminat amb la construcció d’un porxo nou, en rebaixar el nivell del sòl més d’1 m, es destruí una part del cementiri medieval que hi havia en aquesta banda de l’església Sembla que a la part més profunda varen aparèixer unes canalitzacions fetes amb lloses Així mateix, s’hi trobaren nombroses tombes de lloses que, per llurs característiques, segurament eren de vers els segles XI o XII…

Introducció Enterraments de l’antiguitat tardana de la villa romana de Callípolis Vila-seca de Solcina, Tarragonès Arxiu CÒDEX Si bé el coneixement que tenim del món funerari a l’antiguitat tardana de la ciutat de Tàrraco és força ampli, i augmenta cada vegada gràcies a les troballes arqueològiques, no s’esdevé el mateix en el seu ager o territori dependent Les causes d’aquesta coneixença menys completa es deuen, en primer lloc, al pes més important de les excavacions arqueològiques que es realitzen a la ciutat de Tarragona respecte del seu territori D’aquesta manera, el que coneixem del món…

Apareixen sobretot a partir del Mesolític com els còdols pintats de Mas d’Azil, durant el Neolític i les edats dels metalls, com, per exemple, en lloses de monuments megalítics

Mitjançant la juntura hom pretén d’evitar les discontinuïtats verticals i horitzontals i assegurar l’estanqueïtat de la unió davant dels desplaçaments originats per les diverses sollicitacions de construcció i de servei La conformació i la disposició de les juntures és bastant diferent segons la posició geomètrica de la unió dins l’estructura, segons la seva funció amb relació a les sollicitacions tèrmiques i reològiques i amb el sistema constructiu adoptat Així, en estructures de caràcter lineal, cal distingir les juntures longitudinals de les transversals i les horitzontals de les verticals…

Situació Vista general de l’excavació d’aquesta important necròpoli de tombes de lloses A Carreras La necròpoli de Tuells és situada dalt d’un petit turó que s’alça a la banda nord-oest del terme municipal Mapa 34-16418 Situació 31TCF514923 Per a anar-hi cal agafar la carretera local T-233, que parteix de Sarral i es dirigeix vers Forès quan s’arriba al desviament de mà esquerra que mena a Solivella, que és la carretera local TV-2336, cal seguir-la, i després d’haver fet un recorregut d’uns 2,5 km es troba la font de l’Abellar, coneguda darrerament per les suposades aparicions…

Situació Detall d’un dels vuit enterraments de pedres irregulars i lloses de pissarra excavats en aquest jaciment Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya - LI Pallejà Aquesta necròpoli es troba al mas de Barenys, a la partida de la Clota, al nord del poble de Riudoms Mapa 33-18472 Situació 31TCF366568 Per a arribar a Riudoms cal prendre a Reus la carretera local T-314 i agafar un trencall a mà dreta que mena al poble Necròpoli Al principi de setembre del 1982, fruit de l’anivellament d’uns terrenys del mas de Barenys, es van documentar una sèrie de restes…